Opinió

Innocenci, no pensis tant

Marcel Blàzquez

President de l'Associació Cultural Revista Cambrils

L’Innocenci surt a passejar pels carrers plens de Nadal. Fa temps que ha perdut la facultat d’emocionar-se, al menys tant com ho feia abans, amb els ideals bondadosos que semblen emergir obligatòriament aquests dies. L’ús que en fan els eslògans publicitaris, una vegada rera l’altra, han deixat absolutament escurats de sentit molts ideals que el meu amic Innocenci palpava durant aquests dies. L’Innocenci pensa que cada any tot sembla més fals, més enllà dels discursos televisats de Nadal o cap d’any de reis, presidents, i altres autoritats.

Tot està envaït per eslògans. Calen eslògans per a tot, per a vendre joguets, per a vendre roba, per anar a comprar al mercat, per a vendre cotxes, per a vendre cases, per a vendre partits polítics, i, fins i tot, per a vendre ciutats. I, moltes vegades, el que es troba a faltar és, precisament, autenticitat darrera el missatge d’un eslògan.

Avui sembla que una ciutat que es vulgui fer valdre no pot prescindir de tindre un eslògan. L’emmirallament que ha provocat Barcelona en aquest sentit, amb campanyes ja històriques com: “Barcelona, posa’t guapa”, o de total vigència com el: “Visc/a Barcelona”, és evident. El problema és, igual que amb els eslògans de Nadal, si no són també absolutament buides de sentit la majoria de frases que han triat molt municipis per publicitar-se.

L’Innocenci pensa en un eslògan que li va cridar molt l’atenció i que deia: “La ciutat de les persones” o un altre que deia “Una ciutat per a viure”, i es pregunta de qui ha de ser una ciutat sinó dels seus habitants que hi viuen. Pensa també, però, en aquest municipi, amb un eslògan com “Cambrils és més” i aquí les preguntes tampoc no se li acaben: és més que qui o és més que què? És més vitalista o és més conformista? És més autèntic o és més impersonal? És més cohesionat o és més individualista? O l’expressió només vol dir que Cambrils és el centre del món? Que aquest municipi és, perdoneu l’expressió, l’hòstia? Algú, potser s’ha passat de vanitat i l’Innocenci pensa que se sent una mica utilitzat com a ciutadà a qui no li agrada aquest to vanitós i, fins i tot, xul·lesc de l’eslògan i que per sentir-se identificat amb la ciutat i aportar-hi el seu granet de sorra preferiria una mica més de contenció eufòrica.

L’Innocenci pensa també amb altres lemes de campanyes locals, com aquell que deia “Amb tu i per a tu” i segueix pensant si és que els gabinets de comunicació que han proliferat i s’han potenciat els darrers anys al voltant dels governs municipals, inventen aquests eslògans evidents i buits de contingut per dissimular una actuació que no compta i no va dirigida als ciutadans, sinó a a l’autocomplaença política. L’Innocenci pensa, finalment, en la policia local de qui darrerament n’ha sentit a parlar molt per l’allau de multes i sancions que molts ciutadans han rebut i consideren il·lògica. I mentre les multes no paraven d’ocupar els parabrises dels cotxes unes banderoles exhibien la silueta d’un policia que deia “Vine i coneixe’ns”. Una dualitat complicada d’assimilar.

L’Innocenci pensa que potser pensa massa i s’autoproposa un eslògan: “No pensis, hi sortiràs guanyant”. Es corda l’abric i segueix passejant per intentar gaudir de petits racons d’autenticitat nadalenca.