Ni el millor guió de Berlanga podria fer ombra a la genial representació que vam gaudir tots el passat 8 de febrer. Doña Cristina de Borbón y Borbón va fer un parell de metres a peu per entrar al jutjat de Palma i sotmetre’s a la humiliació dels mortals súbdits quan són imputats per delictes com frau fiscal i evasió de capitals. Val a dir que aquests 2.000 mil·límetres recorreguts per Sa Altesa havien generat hores de discussió abrandada entre tertulians de tota mena. Hom tenia la lleugera sospita que el de menys era parlar de Nóos i Aizoon; per tant, es va distreure la parròquia amb bizantins debats relatius a fer el trajecte a peu, en cotxe, amb bicicleta o a cavall (molt propi de la gent de les cases reials).

Van ser gairebé 8 hores dins els jutjats, mentrestant a fora hi havia una espectació mediàtica que traspassava fronteres. Una coreografia perfecta de 400 periodistes, 200 policies, tres carrers tancats i uns centenars de manifestants que corejaven proclames de suport al jutge: “Castro, amigo, el pueblo está contigo” o “No diga justicia, diga Castro”. L’esforçat jutge instructor del cas també va ser acomiadat a l’estil José Tomás després d’una gran tarda de braus; no és poca cosa gosar lidiar amb els Miuras de la Casa Reial. De totes maneres, José Castro necessitarà litres de til·la per pair una colla de comentaris insidiosos d’una patuleia de periodistes llepes. Històricament, els reis han tingut una cort, farcida de bufons, amistançades, servents, protegits, paràsits, estómacs agraïts...

Per tant, res nou sota el sol quan a la segona pàgina de La Vanguardia, Màrius Carol, el flamant nou director ens alliçona a tots: “La infanta Cristina es lectora de novelas, así que acostumbra a subrayar pasajes de estas que le parecen sugerentes. Sin embargo, el juez [...] encontró en sus registros, además de una colección de libros que le gustaban a la hija de los Reyes, papeles en los que aparecía el término SA, y que la Infanta recordó que, en realidad, correspondía a las iniciales de South Africa Republic. Las cosas no siempre son lo que parecen, ni los acrónimos coinciden con lo que uno se imagina. Cuando la justicia pone el foco, a veces se deslumbra a si misma”.

Possiblement, el senyor Miquel Roca, de pare de la Constitució a advocat defensor d’una infanta enamorada i desmemoriada, l’haurà d’incorporar com a testimoni de descàrrec; la solidesa d’aquests arguments faria empal·lidir en Perry Mason: “La infanta estuvo en el juzgado de Palma durante ocho horas, cosa que no hizo en su día Francisco Camps, ni Rita Barberá. Y una tercera cuestión: quien desempeña una labor institucional genera firmas de confianza, así que no es una rareza su desconocimiento de determinadas operaciones. Más allá del mal rato, no sería extraña la de desimputación de Cristina de Borbón. Por lógica jurídica, aunque a algunos el cuerpo les pida sangre. Azul, por supuesto”.

L’amnèsia és un recurs prohibit als súbdits de sang no blava. Pel que sembla, Doña Cristina va contestar amb evasives unes 579 vegades als requeriments del pacient magistrat. Algunes fonts digitals fan un exhaustiu recompte de les llacunes memorístiques de la duquessa de Palma: 412 vegades “no lo sé”, 82 cops “no lo recuerdo”, 58 “lo desconozco”, 7 “no me consta”, també en 7 ocasions més va dir “no lo sabía”.

Quan un ciutadà anònim no paga una multa d’aparcament, se li embarga el compte corrent; quan paga els tributs amb retard és penalitzat amb un molest recàrrec; quan la seva declaració de renda té errors pot patir els rigors de la inspecció tributària. En tots aquests exemples, ni l’enamorament ni l’amnèsia són cap eximent de res. Curiosament, tenir el 50% del capital social d’Aizoon és irrellevant davant dels greus problemes memorístics de la infanta; Aizoon era una societat financera que Don Iñaki de Urdangarín havia creat per desviar fons públics captats irregularment pel famós Instituto Nooós. Segons la Delegación de la Agencia Tributaria de Barcelona, Aizoon ha defraudat 281.109 euros en 4 anys d’exercici fiscal, però Doña Cristina es cuidava dels nens i no va pensar a menjar més panses per enfortir les seves capacitats mentals.

Els promotors de la marca España poden celebrar haver trobat noves referències patriòtiques: un duc empalma...do amb una infanta desmemoriada i enamorada: “Siempre confié en mi esposo”.