De moment en compto vuit
Paradoxalment, quan més desprestigi té la política, quan menys valorada està lanomenada classe política, quan pitjor nota treu a les enquestes lactivitat i la gestió dels polítics, en els seus diferents àmbits dactuació, als ajuntaments o als diversos parlaments, més candidatures i, conseqüentment, més persones hi ha que shi volen dedicar.
No li trobo explicació ni sentit. Algú podria argumentar que els nous proposen maneres i fórmules diferents de fer política que substitueixin les antigues, que els vells, els de sempre han esgotat el seu missatge i que la seva actuació ha perdut credibilitat, posant a tothom en el mateix sac.
Si alguna cosa ens ensenya la Història respecte aquest tema, és que no hi ha una recepta màgica, una solució definitiva. Si així fos, temps faria que no existirien propostes, programes, ni tan sols, partits polítics. Si ho pensem un instant, hem dagrair que això no passi. Els govern de partit únic, ja sabem com se les gasta i a què juga. Normalment, acaba amb dolor i sang.
Tanmateix, formacions polítiques que, en temps passat, han estat en hores baixes, ara són en el pol positiu de les enquestes. I a linrevés.
De moment, a Cambrils i per a les properes Municipals, en compto vuit candidatures quasi segures: CiU, PP, PSC, NMC, ERC, IC-V, Cs i una segona Socialista. Desconec si Unió Democràtica, finalment, optarà per presentar-se en solitari, si ho farà la PLIC, si tornarà SI, si la CUP es decidirà o si en sortirà alguna nova dIndependent o lligada a algun moviment sorgit a les darreres eleccions europees, com Podemos, per exemple.
I, amb els resultats de les darreres enquestes o comparant els de les eleccions europees, totes amb possibilitats reals dobtenir representació a lajuntament. Disgregació, atomització o qualsevol altre qualificatiu que es vulgui emprar. Si bé és cert que a la ciutat mai ha existit una majoria absoluta per part de cap partit polític, en general, les obligades coalicions possibles han optat pel model ideològic, diguem-ne, més natural. Amb aquest panorama actual, la cosa canvia i es fa difícil de predir què pot succeir i quin color tindrà el nou ajuntament.
La meva opinió, tan subjectiva i interessada com qualsevol altra, és la següent: cal cercar la confiança i la credibilitat, lexperiència i la honradesa. Sembla que aquests principis són els que reclamen els ciutadans. Almenys és el que observo i llegeixo als mitjans de comunicació.
A Cambrils, hi ha prou elements per a comparar les diferents maneres de fer política. Hem tingut, darrerament, dos models oposats, amb resultats oposats. Cal fer un petit exercici de memòria i triar el bo. Els conceptes nou, renovació o diferent de vegades ens porten a governs francament molt pitjors als anomenats tradicionals, de sempre o coneguts. Quan tenim un bon producte, correm el risc de pagar molt més per un de diferent que ens surt dolent.
Certament, també es pot optar per noves aventures. Per exemple, nhi ha que diuen que el seu interès és únicament linterès del poble. Aquells que no tenen ideologia i que a cada cosa opinen de manera diferent. Aquells que diuen si a tot i a tothom. Així queden molt bé amb qualsevol. Alguns daquest haurien dexplicar, primer, perquè reben diners dempresaris i daltres persones. A canvi de què? Explicar el model a aplicar en cas de governar, o els principis bàsics de les seves idees. Hauríem de saber quin pensament hi ha al darrere, en temes com el model densenyament, la gestió públic-privada, lencaix al territori, etc. No som una illa enmig de lunivers. Vivim rodejats daltres pobles i ciutats i cal arribar a acords amb les altres administracions. El fals missatge de nosaltres només depenem de nosaltres mateixos sovint ens porta al desastre.
També, per les circumstàncies relacionades amb el debat de model de país, hi ha formacions polítiques que estan molt a lalça. Per un cantó i per laltre. Per suposat que és important i que cal definir-se en aquest sentit, però, des del meu punt de vista, no és el més transcendental en unes eleccions municipals. A part de la bandera, cal preguntar i saber què es proposa per a la ciutat.
Finalment, permeteu-me faci un comentari respecte als candidats o candidates. Fins i tot per a lelecció dels presidents i vocals de les meses electorals, es demana un mínim de formació acadèmica. Ja no diguem per accedir a ladministració, especialment per a càrrecs de responsabilitat.
No conec responsabilitat superior que la dexercir de regidor/a o alcalde/ssa de la ciutat. Un títol no garanteix una bona gestió, però, valoreu la seva importància. Potser estic equivocat, i només amb sentit comú i bona voluntat nhi ha prou. El problema és que aquests altres conceptes són més difícils davaluar.
En els propers mesos anirem confirmant les perspectives que ara es dibuixen. Qui sap si el nombre de candidatures seguirà en progressió. Que la Llei dHondt en agafi confessats.
No li trobo explicació ni sentit. Algú podria argumentar que els nous proposen maneres i fórmules diferents de fer política que substitueixin les antigues, que els vells, els de sempre han esgotat el seu missatge i que la seva actuació ha perdut credibilitat, posant a tothom en el mateix sac.
Si alguna cosa ens ensenya la Història respecte aquest tema, és que no hi ha una recepta màgica, una solució definitiva. Si així fos, temps faria que no existirien propostes, programes, ni tan sols, partits polítics. Si ho pensem un instant, hem dagrair que això no passi. Els govern de partit únic, ja sabem com se les gasta i a què juga. Normalment, acaba amb dolor i sang.
Tanmateix, formacions polítiques que, en temps passat, han estat en hores baixes, ara són en el pol positiu de les enquestes. I a linrevés.
De moment, a Cambrils i per a les properes Municipals, en compto vuit candidatures quasi segures: CiU, PP, PSC, NMC, ERC, IC-V, Cs i una segona Socialista. Desconec si Unió Democràtica, finalment, optarà per presentar-se en solitari, si ho farà la PLIC, si tornarà SI, si la CUP es decidirà o si en sortirà alguna nova dIndependent o lligada a algun moviment sorgit a les darreres eleccions europees, com Podemos, per exemple.
I, amb els resultats de les darreres enquestes o comparant els de les eleccions europees, totes amb possibilitats reals dobtenir representació a lajuntament. Disgregació, atomització o qualsevol altre qualificatiu que es vulgui emprar. Si bé és cert que a la ciutat mai ha existit una majoria absoluta per part de cap partit polític, en general, les obligades coalicions possibles han optat pel model ideològic, diguem-ne, més natural. Amb aquest panorama actual, la cosa canvia i es fa difícil de predir què pot succeir i quin color tindrà el nou ajuntament.
La meva opinió, tan subjectiva i interessada com qualsevol altra, és la següent: cal cercar la confiança i la credibilitat, lexperiència i la honradesa. Sembla que aquests principis són els que reclamen els ciutadans. Almenys és el que observo i llegeixo als mitjans de comunicació.
A Cambrils, hi ha prou elements per a comparar les diferents maneres de fer política. Hem tingut, darrerament, dos models oposats, amb resultats oposats. Cal fer un petit exercici de memòria i triar el bo. Els conceptes nou, renovació o diferent de vegades ens porten a governs francament molt pitjors als anomenats tradicionals, de sempre o coneguts. Quan tenim un bon producte, correm el risc de pagar molt més per un de diferent que ens surt dolent.
Certament, també es pot optar per noves aventures. Per exemple, nhi ha que diuen que el seu interès és únicament linterès del poble. Aquells que no tenen ideologia i que a cada cosa opinen de manera diferent. Aquells que diuen si a tot i a tothom. Així queden molt bé amb qualsevol. Alguns daquest haurien dexplicar, primer, perquè reben diners dempresaris i daltres persones. A canvi de què? Explicar el model a aplicar en cas de governar, o els principis bàsics de les seves idees. Hauríem de saber quin pensament hi ha al darrere, en temes com el model densenyament, la gestió públic-privada, lencaix al territori, etc. No som una illa enmig de lunivers. Vivim rodejats daltres pobles i ciutats i cal arribar a acords amb les altres administracions. El fals missatge de nosaltres només depenem de nosaltres mateixos sovint ens porta al desastre.
També, per les circumstàncies relacionades amb el debat de model de país, hi ha formacions polítiques que estan molt a lalça. Per un cantó i per laltre. Per suposat que és important i que cal definir-se en aquest sentit, però, des del meu punt de vista, no és el més transcendental en unes eleccions municipals. A part de la bandera, cal preguntar i saber què es proposa per a la ciutat.
Finalment, permeteu-me faci un comentari respecte als candidats o candidates. Fins i tot per a lelecció dels presidents i vocals de les meses electorals, es demana un mínim de formació acadèmica. Ja no diguem per accedir a ladministració, especialment per a càrrecs de responsabilitat.
No conec responsabilitat superior que la dexercir de regidor/a o alcalde/ssa de la ciutat. Un títol no garanteix una bona gestió, però, valoreu la seva importància. Potser estic equivocat, i només amb sentit comú i bona voluntat nhi ha prou. El problema és que aquests altres conceptes són més difícils davaluar.
En els propers mesos anirem confirmant les perspectives que ara es dibuixen. Qui sap si el nombre de candidatures seguirà en progressió. Que la Llei dHondt en agafi confessats.