Opinió

La reclamació del “cèntim sanitari”

El passat 27 de febrer d’aquest any, una sentència del tribunal de justícia de la Unió Europea, va declarar que l’impost de vendes minoristes de determinats hidrocarburs, entrava en contradicció amb la directiva europea que regeix els impostos especials. L’anomenat “cèntim sanitari” que ha estat vigent a l’estat espanyol des del gener de l’any 2002 i fins a 31 de desembre del 2012, resulta doncs contrari a la normativa comunitària i per tant la seva aplicació ha vulnerat la finalitat d’aquest tipus d’impostos, que han de tenir un objectiu específic no pressupostari. En aquest cas, lluny de desincentivar el consum d’hidrocarburs, ha tingut un clar afany recaptatori, concretament uns 13.000 milions d’euros entre el 2002 i el 2011 en el conjunt de l’estat, destinats a finançar la sanitat pública.
    El tribunal considera amb la seva sentència que l’estat espanyol ha operat en tot moment, amb coneixement i mala fe en l’aplicació del tribut i que per tant s’hauran de retornar als contribuents aquelles quantitats ingressades de forma indeguda, amb els seus respectius interessos de demora.
Qui pot reclamar la devolució?
    En aquest sentit, no hi ha cap limitació i per tant podran efectuar la reclamació de les quantitats abonades per aquest concepte, totes les empreses, els autònoms i també els particulars que tinguin justificació física dels consums d’hidrocarburs realitzats durant els anys 2010, 2011 i 2012, ja que els anys anteriors es consideren prescrits per  la normativa. Així, que tots aquells que tinguin les seves factures de compres de carburants, podran presentar la sol·licitud de devolució d’acord amb el que ha establert la Agència Tributaria per tal de normalitzar el procediment.
    Cal fer però, un incís en el cas de les empreses i els autònoms que procedeixin a reclamar la devolució de l’impost, ja que en el moment de produir-se el retorn d’aquests imports, els suposarà una disminució de les despeses deduïbles dels mateixos exercicis i això els obligarà a la rectificació de les seves declaracions de l’impost de societats i/o de la renda de les persones físiques i com a resultat també una variació en les quotes d’aquests impostos.