Un any convuls
Vivim uns temps convulsos, cada setmana succeeixen fets històrics impensables fins fa molt poc temps. A vegades sembla que siguem protagonistes duna novel·la. Els casos flagrants de corrupció política han portat fins a un inèdit escorcoll de la seu del PP per part de la policia. Mentrestant la població recorda que el verb dimitir no és cap nom dorigen rus, sinó una garantia de país democràtic. A Catalunya recordem que el cas Palau porta més de quatre anys esperant judici, mentre les escriptures de la seu de CiU descansen als jutjats com a aval. Aquest cas és el trist buc insígnia de les irregularitats que han caracteritzat el funcionament de les administracions i dels partits. A Cambrils també hem viscut situacions dignes per ser investigades, però no han suposat lobertura de cap judici. Els únics casos judicials que viu lactualitat municipal són els que lAjuntament repetidament perd contra constructores per una mala interpretació de les normatives. En els darrers anys alguns cops hem sentit com els polítics locals samenacen uns als altres amb el fantasma de la toga, però al final tot és fum. Mai fem net, mentre la població ha de suportar les mesures daquella cançoneta de lausteritat. Però largument que la crisi va arribar inexorablement, com les set plagues dEgipte, fa aigües. Al nostre municipi es va emprar el monocultiu de la construcció com si aquella situació hagués de durar sempre. Els 1.200 habitatges projectats el 2005 van situar Cambrils en el vuitè lloc de Catalunya pel que fa a la construcció. Ara també som al pòdium, els segons de Catalunya, però dels municipis de menys de 50.000 habitants més endeutats. Tal i com sens va prometre en campanya electoral, es va fer una auditoria, però no hem passat daquí. Ja ens trobem en la segona part de la legislatura i aquella auditoria no ha suposat cap mena dinvestigació, ni sha demanat comptes a ningú. Això converteix lactual govern municipal en còmplice de lanterior gestió.
Costa creure en la innocència de lanterior tripartit, sobretot quan observem les obres faraòniques acabades o a mig fer que hi ha pel terme. Aleshores lAgenda21 inclosa en el POUM projectava un Cambrils de 60.000 habitants per al 2020. Quants partits van posar en qüestió aquest model de creixement? Cap. Com que governaven les esquerres, ens deien que aquest augment urbanístic es faria de forma sostenible i si el qüestionaves podies ser titllat de pro convergent. Largument era equivalent a dir: dessecarem el mar per fer més gran la platja, però de forma sostenible. En aquests anys convulsos actuals, estem vivint un descrèdit del model del capitalisme especulatiu i una total desconfiança dels suposats reguladors polítics, que haurien de ser exemple de transparència. Davant daquest trist panorama, el procés dindependència és lúnic projecte que de veritat aglutina esperança i il·lusió. És un factor que també genera notícies històriques de forma habitual. En aquest cas en positiu. Proposo que una forma dagafar amb ànim aquest nou any és recordar lesperit del ball parlat de les Dames i Vells de les festes de Santa Tecla. Cada any desgranen totes les males notícies amb què ens obsequien lajuntament tarragoní i les elits del país, amb una sàtira i un sarcasme excepcional. Utilitzar paraules grolleres sense caure en la vulgaritat és un dels reptes daquest ball que actualment ha superat amb nota el sempre difícil relleu generacional. Recordo que una de les ànimes daquest espectacle tan tarragoní és el filòleg cambrilenc Pere Navarro. Lenginy i lalegria que cada any demostra aquest ball parlat és tot un exemple dactitud davant de les adversitats actuals.
Costa creure en la innocència de lanterior tripartit, sobretot quan observem les obres faraòniques acabades o a mig fer que hi ha pel terme. Aleshores lAgenda21 inclosa en el POUM projectava un Cambrils de 60.000 habitants per al 2020. Quants partits van posar en qüestió aquest model de creixement? Cap. Com que governaven les esquerres, ens deien que aquest augment urbanístic es faria de forma sostenible i si el qüestionaves podies ser titllat de pro convergent. Largument era equivalent a dir: dessecarem el mar per fer més gran la platja, però de forma sostenible. En aquests anys convulsos actuals, estem vivint un descrèdit del model del capitalisme especulatiu i una total desconfiança dels suposats reguladors polítics, que haurien de ser exemple de transparència. Davant daquest trist panorama, el procés dindependència és lúnic projecte que de veritat aglutina esperança i il·lusió. És un factor que també genera notícies històriques de forma habitual. En aquest cas en positiu. Proposo que una forma dagafar amb ànim aquest nou any és recordar lesperit del ball parlat de les Dames i Vells de les festes de Santa Tecla. Cada any desgranen totes les males notícies amb què ens obsequien lajuntament tarragoní i les elits del país, amb una sàtira i un sarcasme excepcional. Utilitzar paraules grolleres sense caure en la vulgaritat és un dels reptes daquest ball que actualment ha superat amb nota el sempre difícil relleu generacional. Recordo que una de les ànimes daquest espectacle tan tarragoní és el filòleg cambrilenc Pere Navarro. Lenginy i lalegria que cada any demostra aquest ball parlat és tot un exemple dactitud davant de les adversitats actuals.