Opinió

2013, el blanc i negre “low cost”

El final d’any és sempre un bon moment per repassar les llistes que les revistes de cinema proposen amb els millors títols de l’any, recollir les propostes més suggeridores i aprofitar les vacances per veure totes les pel·lícules que ens hem pogut perdre. De cintes que no s’han distribuït a nivell nacional a peces que, per un motiu o altre, han passat desapercebudes. A l’article d’aquest mes ens ha semblat interessant explorar una nova tendència tècnica que el cinema independent o de baix pressupost està explotant cada vegada més: el rodatge amb càmeres DSLR –també conegudes com càmeres reflex amb mirall rotatori–. Aquestes càmeres tenen un preu força menor a les digitals tradicionals (al mercat, models com la Canon 7D es poden comprar a partir de 1.000 euros), però ofereixen resultats molt satisfactoris. Un dels sistemes que encara facilita més la tècnica de rodatge és el processament en blanc i negre, i d’aquí en sorgeix una nova línia estètica que, a parts entre el manierisme plàstic i l’optimització econòmica, ha protagonitzat títols que han revolucionat el cinema low cost als festivals més importants d’aquest any. En destaquem tres:
Frances Ha, del director Noah Baumbach, en què Greta Gerwig interpreta una novaiorquesa, que, arribada a la trentena, mira de buscar-se ella mateixa (i, de passada, un apartament on poder viure i un ofici per poder-lo mantenir). La història ressegueix amb tendresa i una dedicació excepcional a la composició plàstica, les diverses fases, els diversos plans d’exploració que Frances, la protagonista, va superant al llarg de la imatge d’una vida que representa perfectament el so d’una generació.
Much Ado About Nothing (Mucho ruido y pocas nueces) ens proposa una reinterpretació del text original de Shakespeare posat als llavis del si d’una família actual de classe alta. Joss Whedon, el director, deixa intacta l’obra original per jugar amb la imatge, el sentit estètic i simbòlic de l’imaginari burgès contemporani i l’essència de la posada en escena més teatral. L’estrena a nivell nacional va ser al Festival de Cinema Fantàstic de Sitges.
I, finalment, Escape from Tomorrow, també extreta del programa de Sitges d’aquest any. Un film que aprofita totes les propietats tècniques citades –més la mida reduïda d’aquesta mena de càmeres– per infiltrar-se a les atraccions del parc de Disneyland, des de la mirada turística d’una família poc convencional.