Pòsit (i altres coses)
Reconec que he passat una estona distreta llegint els diverses, i nombrosos, comentaris publicats en el Diari Digital a la notícia que Ajuntament i Confraria de Pescadors negocien el futur del solar de lantic Pòsit. La veritat és que davant la saturació circulatòria habitual dels mesos destiu a la Platja sempre és dagrair que augmentin les possibilitats de poder aparcar el vehicle, ni que sigui en zona blava. Per no dir també que lentorn urbanístic ha millorat en obertura de perspectives visuals, lluminositat i endreçament general. En resum, que després dun primer estiu amb lús daparcament de superfície, a mi també magrada més el solar net i sense edificar. Això és el que defensen alguns dels comentaristes del Diari Digital quan proposen o bé directament lexpropiació del terreny pel bé comú o bé una compensació urbanística als seus propietaris, és a dir, la Confraria de Pescadors.
No és desencertada lapel·lació al bé comú per justificar, i motivar fins i tot, que lAjuntament, màxim representant de linterès general, intervingui en una decisió que és ben clar que tindrà una gran repercussió en la configuració urbanística del barri marítim durant els pròxims cent anys. Però hi ha en els comentaris algunes frases que fan pensar. Alguns opinadors per cert, alguns pseudònims són dignes dadmiració es refereixen a laspiració de la Confraria de treure el màxim profit econòmic de lantic edifici. Està clar que el dret legítim dels propietaris no elimina linterès general de tot el poble, és a dir, el bé comú, regulat per les lleis i, quant a la seva aplicació, per les administracions públiques, començant per lAjuntament, i pels tribunals de justícia, en cas que algú se senti perjudicat per les decisions de lexecutiu.
I, estirant el fil dalgun dels comentaris aportats al debat digital, em pregunto si podem estar segurs que el criteri del bé comú sha aplicat sempre en les decisions politicourbanístiques del nostre poble. Quan dic sempre no em vull referir només a lèpoca del gran boom immobiliari dels seixantes i setantes, on això era poc menys que el Far West, sinó a molt més cap aquí, als últims deu o quinze anys, per exemple, amb ajuntaments plenament democràtics, uns de dretes i altres desquerres. Per què la Cooperativa Agrícola ha pogut fer el negoci del segle amb la venda de totes les seves antigues instal·lacions al negoci immobiliari i la Confraria de Pescadors no hauria de poder fer el mateix? Això pregunta un dels participats en el debat virtual i no puc deixar de preguntar-me si en aquest cas, i en daltres, shan pres les decisions més adequades per a linterès general.
Parlo daltres casos i aquí en va un que, em consta, ha aixecat més de quatre comentaris entre la gent de Cambrils que coneix el terreny i coneix les persones: per què el nou passeig marítim de ponent sestreny sorprenentment al final del carrer dels Gladiols, a lextrem sud del barri de la Llosa? No recordo que el nou traçat del passeig hagi fet enderrocar cap construcció, però dexemples de retallades de jardins i solars en trobareu tants com en volgueu: des del Dorado on el quasi camp de golf ha quedat reduït a un no res fins a la urbanització Tàrraco i el Cambrils Mediterrani. A la Llosa sembla que no sha seguit el mateix criteri. Segur que alguna poderosa raó hi ha per fer-ne una excepció.
No és desencertada lapel·lació al bé comú per justificar, i motivar fins i tot, que lAjuntament, màxim representant de linterès general, intervingui en una decisió que és ben clar que tindrà una gran repercussió en la configuració urbanística del barri marítim durant els pròxims cent anys. Però hi ha en els comentaris algunes frases que fan pensar. Alguns opinadors per cert, alguns pseudònims són dignes dadmiració es refereixen a laspiració de la Confraria de treure el màxim profit econòmic de lantic edifici. Està clar que el dret legítim dels propietaris no elimina linterès general de tot el poble, és a dir, el bé comú, regulat per les lleis i, quant a la seva aplicació, per les administracions públiques, començant per lAjuntament, i pels tribunals de justícia, en cas que algú se senti perjudicat per les decisions de lexecutiu.
I, estirant el fil dalgun dels comentaris aportats al debat digital, em pregunto si podem estar segurs que el criteri del bé comú sha aplicat sempre en les decisions politicourbanístiques del nostre poble. Quan dic sempre no em vull referir només a lèpoca del gran boom immobiliari dels seixantes i setantes, on això era poc menys que el Far West, sinó a molt més cap aquí, als últims deu o quinze anys, per exemple, amb ajuntaments plenament democràtics, uns de dretes i altres desquerres. Per què la Cooperativa Agrícola ha pogut fer el negoci del segle amb la venda de totes les seves antigues instal·lacions al negoci immobiliari i la Confraria de Pescadors no hauria de poder fer el mateix? Això pregunta un dels participats en el debat virtual i no puc deixar de preguntar-me si en aquest cas, i en daltres, shan pres les decisions més adequades per a linterès general.
Parlo daltres casos i aquí en va un que, em consta, ha aixecat més de quatre comentaris entre la gent de Cambrils que coneix el terreny i coneix les persones: per què el nou passeig marítim de ponent sestreny sorprenentment al final del carrer dels Gladiols, a lextrem sud del barri de la Llosa? No recordo que el nou traçat del passeig hagi fet enderrocar cap construcció, però dexemples de retallades de jardins i solars en trobareu tants com en volgueu: des del Dorado on el quasi camp de golf ha quedat reduït a un no res fins a la urbanització Tàrraco i el Cambrils Mediterrani. A la Llosa sembla que no sha seguit el mateix criteri. Segur que alguna poderosa raó hi ha per fer-ne una excepció.