La importància de desenterrar quatre pedres
Aquest hivern les inacabables obres del Barri Antic han exhumat diverses estructures urbanes interessants. Les noves descobertes impliquen que, a hores dara, comptem amb unes quantes dades més de la difícil història de la nostra vila, malgrat la previsibilitat de les troballes.
El refugi antiaeri construït durant la darrera guerra era conegut pels veïns i estava en la memòria, tants anys silenciada, daquells que el van utilitzar durant els bombardejos. El refugi, enterrat a uns cinc metres de profunditat i construït amb volta de maons, sestén al llarg del carrer de les Creus. Una ràpida inspecció ha servit per comprovar-ne lestat de conservació, que ha resultat ser força acceptable en la meitat de la seva longitud. El descobriment daquest refugi va suscitar molta curiositat entre els veïns, cosa que ha acaparat latenció de lAjuntament per fer-ne visible i, probablement, visitable una part.
Unes setmanes més tard apareixia al mateix carrer un petit tram del sòcol de lantiga muralla medieval que tancava aquell sector de la vila. La muralla, que encara es preserva en les façanes dalgunes cases de la banda dreta del carrer (en el sentit de circulació dels vehicles), va ser derruïda a mitjan segle XVIII per eixamplar el poble. Al mateix temps es descobria una estructura vora la façana de lesglésia, associada possiblement a lantic campanar que, fins fa poc més dun centenar danys, estava situat a la banda esquerra de la façana. Encara que aquestes restes puguin semblar duna transcendència més aviat reduïda, el cert és que aporten un gra de sorra al coneixement daquest sector del barri, del qual en sabem molt poca cosa, i revifen, alhora, linterès general en el patrimoni històric local. És important no esborrar els vestigis antics, malgrat laparent poca importància que semblin tenir, ja que és una manera de recordar la modèstia del nostre municipi abans de lauge urbanístic.
Lestudi detingut de les dades arqueològiques i documentals que, en comptagotes, van apareixent de tant en tant permeten teixir la història urbana de la població. Les darreres iniciatives, com la publicació del primer volum del Diplomatari de Cambrils o lampliació del conveni dexplotació del jaciment arqueològic neolític del Cavet, han estat molt ben rebudes pels especialistes. El desenvolupament del coneixement historiogràfic local, en els seus tres vessants de recerca, publicació i divulgació, no en té prou amb troballes fortuïtes, sinó que necessita més voluntat ciutadana i institucional. Seria desitjable que les diverses institucions públiques i privades mostressin més interès i es comprometessin fermament en projectes i iniciatives de recuperació del passat. La divulgació de la memòria històrica sha convertit en un compromís social i fa temps que al nostre país és practicada des de leducació, les institucions o els mitjans de comunicació. Aquesta divulgació es nodreix de la recerca, a partir de lanàlisi plural dels fenòmens històrics, i li calen més estímuls per desenvolupar-se plenament, que no pas els merament intel·lectuals. A casa nostra no hi falten iniciatives des de tots els àmbits, però hi manca més compromís, col·laboració i treball en equip. Dit duna altra manera, cal creures la pedagogia històrica com a terapèutica del present i profilaxi per al futur. En voleu més arguments?
El refugi antiaeri construït durant la darrera guerra era conegut pels veïns i estava en la memòria, tants anys silenciada, daquells que el van utilitzar durant els bombardejos. El refugi, enterrat a uns cinc metres de profunditat i construït amb volta de maons, sestén al llarg del carrer de les Creus. Una ràpida inspecció ha servit per comprovar-ne lestat de conservació, que ha resultat ser força acceptable en la meitat de la seva longitud. El descobriment daquest refugi va suscitar molta curiositat entre els veïns, cosa que ha acaparat latenció de lAjuntament per fer-ne visible i, probablement, visitable una part.
Unes setmanes més tard apareixia al mateix carrer un petit tram del sòcol de lantiga muralla medieval que tancava aquell sector de la vila. La muralla, que encara es preserva en les façanes dalgunes cases de la banda dreta del carrer (en el sentit de circulació dels vehicles), va ser derruïda a mitjan segle XVIII per eixamplar el poble. Al mateix temps es descobria una estructura vora la façana de lesglésia, associada possiblement a lantic campanar que, fins fa poc més dun centenar danys, estava situat a la banda esquerra de la façana. Encara que aquestes restes puguin semblar duna transcendència més aviat reduïda, el cert és que aporten un gra de sorra al coneixement daquest sector del barri, del qual en sabem molt poca cosa, i revifen, alhora, linterès general en el patrimoni històric local. És important no esborrar els vestigis antics, malgrat laparent poca importància que semblin tenir, ja que és una manera de recordar la modèstia del nostre municipi abans de lauge urbanístic.
Lestudi detingut de les dades arqueològiques i documentals que, en comptagotes, van apareixent de tant en tant permeten teixir la història urbana de la població. Les darreres iniciatives, com la publicació del primer volum del Diplomatari de Cambrils o lampliació del conveni dexplotació del jaciment arqueològic neolític del Cavet, han estat molt ben rebudes pels especialistes. El desenvolupament del coneixement historiogràfic local, en els seus tres vessants de recerca, publicació i divulgació, no en té prou amb troballes fortuïtes, sinó que necessita més voluntat ciutadana i institucional. Seria desitjable que les diverses institucions públiques i privades mostressin més interès i es comprometessin fermament en projectes i iniciatives de recuperació del passat. La divulgació de la memòria històrica sha convertit en un compromís social i fa temps que al nostre país és practicada des de leducació, les institucions o els mitjans de comunicació. Aquesta divulgació es nodreix de la recerca, a partir de lanàlisi plural dels fenòmens històrics, i li calen més estímuls per desenvolupar-se plenament, que no pas els merament intel·lectuals. A casa nostra no hi falten iniciatives des de tots els àmbits, però hi manca més compromís, col·laboració i treball en equip. Dit duna altra manera, cal creures la pedagogia històrica com a terapèutica del present i profilaxi per al futur. En voleu més arguments?