Opinió

Repetir els mateixos errors

La Plataforma “Aturem BCN World”, va organitzar aquest passat cap setmana a la sala d’actes del Centre de Lectura de Reus una xerrada mutidisciplinar per tractar el projecte d’aquest centre d’oci basat en el joc. Tot plegat sembla reviure el “Dia de la marmota” amb un guió on es repeteix l’esgarrifosa experiència amb l’empresari De la Rosa, que de la mà de Jordi Pujol havia de portar-nos a la terra promesa. En aquest cas es tracta de l’empresari valencià Enrique Bañuelos (Veremonte España S.L.) que amb un currículum empresarial tèrbol com un expresso, és la cara d’èxit d’un projecte que es va presentar casualment dos mesos i mig abans de les eleccions autonòmiques. Davant d’un atent auditori força nombrós, el professor de la URV Sergi Saladie va ser clar amb la seva predicció de futur: BCN World només té una funció especulativa amb l’objectiu que La Caixa (actualment en retirada de Port Aventura) acabi venent els centenars d’hectàrees que encara conserva del complex a un preu raonable. Gairebé tots els ponents així com els diputats presents a la sala,  d’ICV i la CUP, van coincidir a afirmar que la realització del projecte està en qüestió, ja que a aquestes alçades no hi ha cap projecte de viabilitat econòmica, ni existeix cap projecte d’execució real. Actualment es troba en tramitació parlamentària, però encara existeix una enorme opacitat. Els mitjans públics catalans i els llepaculs oficials, no s’han cansat de repetir-nos allaus de xifres sobre les bondats d’aquest projecte. Casualment però, de les 12.000 places hoteleres de l’inici hem passat a les 2.500 (això sí, amb hotels d’alçada similar a l’atracció Huracan Cóndor). Inversemblants també són els 20.000 llocs de treball promesos, xifra que resultaria impossible i que a més no comptabilitza l’impacte que tindria en el sector turístic dels municipis veïns un model de resort d’aquestes característiques. Per la seva banda la representant de la plataforma madrilenya que s’oposa al projecte d’Eurovegas, va explicar que allí es prometen 200.000 llocs de treball en un projecte basat en l’especulació de sòl i amb la mateixa poca credibilitat que el català. Un altre dels temes que van tractar varis dels ponents, va ser l’efecte nociu que tenen aquest tipus de complexos en els mercats laborals propers. L’explotació que existeix en aquests centres (per exemple, a Las Vegas els sindicats estan prohibits), comportaria un efecte en els mercats laborals veïns. A més d’això, el model de turisme basat en el joc xoca de ple amb el model de turisme familiar com el que s’ha volgut potenciar a Cambrils. Francesc Perendreu representant de l’associació Catalana d’Addiccions Socials, va lamentar com són censurats pels grans mitjans perquè alerten dels costos socials de BCN World. Està convençut que aquest complex afectaria la zona on faria disparar el ja creixent índex de ludopatia. Perendreu com altres ponents, es mostrava totalment sorprès que es confiï amb els clients de països emergents que ara ja comencen a experimentar la crisi, com són Rússia i la Xina.
Altre cop, com si no n’haguéssim après, tornem a persistir en iniciatives desarrelades del territori, en la inversió del totxo massiu, substituir els drets a canvi de feina, atorgar privilegis fiscals a magnats desaprensius i a una escandalosa artificialitat. Darrerament vivim una ofensiva de retallades de drets, de desmantellament dels serveis públics, de privatitzacions, macro-projectes especulatius... Volen  que ens saturem davant de l’allau. Tot el contrari. Com a societat viva ens hem de plantar, plantejar alternatives i aplaudir exemples com l’encomiable feina que està fent la gent de “Aturem BCN World”, una espurna de llum davant la foscor del ciment i del despropòsit.