No heu guanyat.
Per molt que penseu que teniu el poder i que heu apartat un problema del camí, no heu guanyat. En política s’han de guanyar adhesions, complicitats, lleialtats, confiança…vots. I vosaltres no en sabeu res de tot això.
Fa tant de temps que us mireu el melic que heu deixat de veure el camí. Feu anar el PSC com si fos un “cortijo”, on els cacics tenen el seu vassallatge fidel i callat.

No heu guanyat.
Jo no em vaig afiliar al Partit per donar lliçons de socialisme ni de dignitat a ningú, però tampoc per perdre les energies lluitant contra decisions que són profundament antidemocràtiques i injustes. I això quan la nostra feina i les nostres energies han d’estar focalitzades en la política real, al servei del ciutadà i del país, i no en el politiqueig que tant mal ens fa i que, malauradament, tant es practica en la nostra organització.

No heu guanyat.
Perquè continuo pensant que, al Partit, no hi sobra ningú, i que pas a pas estem aconseguint que el PSC sigui cada cop més petit: més petit que l’imaginari, més petit que el que hauria de ser per les simpaties que desperta, més petit en extensió territorial i més petit a les institucions. I d’on som ara a la inanitat no hi ha gaires passes més.

No heu guanyat.
Perquè per fer-ho, hauríeu de tenir el sentit de la decència que us falta; una decència que potser un dia vau tenir i que vau perdre pel camí de les vanitats.
De vegades penso en Pasqual Maragall i en com esteu desfent el partit pel qual va lluitar tant. Em refereixo al PSC, que no pas al Socialisme. Perquè si d’una cosa estic segura és que aquest partit ja no és el seu garant.

No heu guanyat.
Perquè molts dels que marxem continuarem lluitant amb força per una societat més justa i pels valors socialistes que mai havíeu hagut de perdre.

Heu guanyat.
Perquè heu aconseguit que siguem petits del tot i, en aquest sentit, hi hem perdut tots : els afiliats, els ciutadans, el país. I hi haurà qui, amb tristesa, podrà posar-hi noms i cognoms als qui van firmar-ne l’acta de defunció: alguns per acció, altres per omissió.