Una reflexió en veu alta
Escric aquestes quatre ratlles empès pels últims esdeveniments viscuts primer personalment i posteriorment a nivell de ciutadania cambrilenca. Em decideixo a escriure, bàsicament, per desfer mals entesos i donar la meva opinió i reflectir el meu punt de vista en una qüestió, que ara, vist des de la llunyania no creiem sigui prou important, però que sense cap mena de dubte tindrà la seva vital importància dintre d'uns quants mesos.
Aquest escrit voldria que fos considerat merament com una reflexió, i transcripció duns pensaments que tan sols a mi em competeixen, i per tant, us prego que ho prengueu i entengueu que ho exposo a títol personal. Tot i que aquesta opinió la doni a títol personal, no puc, deslligar-la, però, del que he estat: militant dEsquerra Republicana de Catalunya i màxim responsable de la secció local de Cambrils.
No descobreixo res de nou, si us dic, que els resultats obtinguts en lúltima contesa electoral a nivell municipal (Cambrils), van deixar un pòsit de desmoralització i desmotivació entre la militància de la secció local dERC. I per acabar-ho dadobar, a la decepció continguda a nivell local, cal sumar-hi els resultats obtinguts a nivell comarcal, regional i fins i tot nacional.
De cop i volta vam deixar de tenir representació municipal en ciutats capitals i a deixar de formar part de diferents equips de governs municipals, entre ells el nostre. Sens dubte, que vam caure en un forat negre del qual poc a poc anem sortint. El cop rebut va ser del tot evident i per descomptat molt dur.
A la desmoralització col.lectiva i responent a certes editorials digitals i comentaris llegits en premsa, i per tal d'entendre el que ha succeït a nivell de secció local, cal considerar que a Cambrils, mai vam disposar de persona o persones alliberades per tal que un cop superat el primer entrebanc i ensurt, tirés endavant la tasca feixuga d'aixecar els ànims i reorganitzar de manera ràpida la secció local.
Per aquest motiu, la desmoralització ha perdurat al llarg dels mesos. Raó per la qual Esquerra Republicana de Catalunya ha estat en hores baixes a nivell polític.
Per sort, no ha succeït el mateix a nivell individual. La voluntat de tirar endavant nous projectes ciutadans, culturals, esportius i per damunt de tot pel que fa a la qüestió nacional, (llegiu ANC) ha estat encomiable. És del tot evident que, a nivell de formació política, i en el cas d'haver-ne disposat, la sortida del pou hauria estat molt més ràpida i la desmoralització no hauria estat tan profunda ni traumàtica.
Però, la realitat resultant és la que és i per tant has de saber afrontar el repte de tirar endavant tant sí com sí.
Havent escoltat rumors, potser interessats?, i havent llegit un altre cop editorials de premsa digital i comentaris annexes a aquesta tipus de premsa, és pel que crec puc donar la meva petita i sincera opinió.
Na fa gaire temps, i amb motiu precisament de la contesa electoral municipal, vaig escriure un article en el que amb el títol de Dejà Vu, feia referència a la qüestió nacional. Descrivia, en ell, el recorregut històric dels diferents partits polítics, moviments, agrupacions, etc que sorgien i creixien al voltant del pensament nacionalista, però que en el fons, i segons el meu parer, sempre acabaven per dividir fins a l'infinit aquest pensament. Sempre restant i anant perdent un llençol en cada bugada.
Les bufetades han estat des de sempre continues i no espaiades en el temps com molt bé coneixem. Sembla, però, que a la fi i pel què fa a la qüestió nacional, n'hem començat a aprendre i hem substituït els diferents interessos i egos particulars, pels interessos col.lectius.
Ensenyança que s'ha rebut per part de la que anomenem societat civil. Aquest Dejà Vu el faria extensiu, ara, a tot allò que fa olor de projectes progressistes. Els egos i protagonismes han canviat de bàndol.
Dintre d'un any i mig hi han eleccions municipals i des de diferents mitjans s'ha convingut que hi ha d'haver un front d'esquerres format, bàsicament, per ICV i CUP. I jo em pregunto, únicament? Si m'ho permeteu, i cal que ho llegiu com a reflexió en veu alta i torno a repetir, sempre a títol personal, cal que aquest front, sigui prou gran i ampli possible. Hem de ser generosos i donar cabuda en aquest front, a tots els moviments i partits polítics de caire i pensament progressista. Aquest front de progrés cal començar a vestir-lo i a fer-lo possible des dara mateix, per tal de poder-lo presentar a les properes eleccions municipals. Totes les persones a nivell particular, tots els grups, grans o petits, entitats, moviments, i també per suposat als partits polítics.
La gent del PSC, de la CUP, de Nova Esquerra Catalana, dIniciativa, dEsquerra Republicana de Catalunya hem de ser prou responsables i amples de mira per aconseguir una ciutat més justa i solidària possible. Aquest, sens dubte, ha de ser el referent i el motiu per la presentació daquesta llista unitària. Sense ella no podrem fer front a la política neoliberal i conservadora de lactual equip de govern de Cambrils.
Hem de ser capaços de reflexionar, revisar, corregir, els errors comesos anteriorment, per tal de millorar en el possible lactual política municipal.
Ara és el moment de fer un pas endavant. Hem de saber recollir i acollir els interessos d'una gran majoria de gent progressista que sens dubte nhi ha i està a la societat cambrilenca.
Entenc que aquest ha de ser el camí. Cal començar-lo el més aviat possible.
Aquest escrit voldria que fos considerat merament com una reflexió, i transcripció duns pensaments que tan sols a mi em competeixen, i per tant, us prego que ho prengueu i entengueu que ho exposo a títol personal. Tot i que aquesta opinió la doni a títol personal, no puc, deslligar-la, però, del que he estat: militant dEsquerra Republicana de Catalunya i màxim responsable de la secció local de Cambrils.
No descobreixo res de nou, si us dic, que els resultats obtinguts en lúltima contesa electoral a nivell municipal (Cambrils), van deixar un pòsit de desmoralització i desmotivació entre la militància de la secció local dERC. I per acabar-ho dadobar, a la decepció continguda a nivell local, cal sumar-hi els resultats obtinguts a nivell comarcal, regional i fins i tot nacional.
De cop i volta vam deixar de tenir representació municipal en ciutats capitals i a deixar de formar part de diferents equips de governs municipals, entre ells el nostre. Sens dubte, que vam caure en un forat negre del qual poc a poc anem sortint. El cop rebut va ser del tot evident i per descomptat molt dur.
A la desmoralització col.lectiva i responent a certes editorials digitals i comentaris llegits en premsa, i per tal d'entendre el que ha succeït a nivell de secció local, cal considerar que a Cambrils, mai vam disposar de persona o persones alliberades per tal que un cop superat el primer entrebanc i ensurt, tirés endavant la tasca feixuga d'aixecar els ànims i reorganitzar de manera ràpida la secció local.
Per aquest motiu, la desmoralització ha perdurat al llarg dels mesos. Raó per la qual Esquerra Republicana de Catalunya ha estat en hores baixes a nivell polític.
Per sort, no ha succeït el mateix a nivell individual. La voluntat de tirar endavant nous projectes ciutadans, culturals, esportius i per damunt de tot pel que fa a la qüestió nacional, (llegiu ANC) ha estat encomiable. És del tot evident que, a nivell de formació política, i en el cas d'haver-ne disposat, la sortida del pou hauria estat molt més ràpida i la desmoralització no hauria estat tan profunda ni traumàtica.
Però, la realitat resultant és la que és i per tant has de saber afrontar el repte de tirar endavant tant sí com sí.
Havent escoltat rumors, potser interessats?, i havent llegit un altre cop editorials de premsa digital i comentaris annexes a aquesta tipus de premsa, és pel que crec puc donar la meva petita i sincera opinió.
Na fa gaire temps, i amb motiu precisament de la contesa electoral municipal, vaig escriure un article en el que amb el títol de Dejà Vu, feia referència a la qüestió nacional. Descrivia, en ell, el recorregut històric dels diferents partits polítics, moviments, agrupacions, etc que sorgien i creixien al voltant del pensament nacionalista, però que en el fons, i segons el meu parer, sempre acabaven per dividir fins a l'infinit aquest pensament. Sempre restant i anant perdent un llençol en cada bugada.
Les bufetades han estat des de sempre continues i no espaiades en el temps com molt bé coneixem. Sembla, però, que a la fi i pel què fa a la qüestió nacional, n'hem començat a aprendre i hem substituït els diferents interessos i egos particulars, pels interessos col.lectius.
Ensenyança que s'ha rebut per part de la que anomenem societat civil. Aquest Dejà Vu el faria extensiu, ara, a tot allò que fa olor de projectes progressistes. Els egos i protagonismes han canviat de bàndol.
Dintre d'un any i mig hi han eleccions municipals i des de diferents mitjans s'ha convingut que hi ha d'haver un front d'esquerres format, bàsicament, per ICV i CUP. I jo em pregunto, únicament? Si m'ho permeteu, i cal que ho llegiu com a reflexió en veu alta i torno a repetir, sempre a títol personal, cal que aquest front, sigui prou gran i ampli possible. Hem de ser generosos i donar cabuda en aquest front, a tots els moviments i partits polítics de caire i pensament progressista. Aquest front de progrés cal començar a vestir-lo i a fer-lo possible des dara mateix, per tal de poder-lo presentar a les properes eleccions municipals. Totes les persones a nivell particular, tots els grups, grans o petits, entitats, moviments, i també per suposat als partits polítics.
La gent del PSC, de la CUP, de Nova Esquerra Catalana, dIniciativa, dEsquerra Republicana de Catalunya hem de ser prou responsables i amples de mira per aconseguir una ciutat més justa i solidària possible. Aquest, sens dubte, ha de ser el referent i el motiu per la presentació daquesta llista unitària. Sense ella no podrem fer front a la política neoliberal i conservadora de lactual equip de govern de Cambrils.
Hem de ser capaços de reflexionar, revisar, corregir, els errors comesos anteriorment, per tal de millorar en el possible lactual política municipal.
Ara és el moment de fer un pas endavant. Hem de saber recollir i acollir els interessos d'una gran majoria de gent progressista que sens dubte nhi ha i està a la societat cambrilenca.
Entenc que aquest ha de ser el camí. Cal començar-lo el més aviat possible.