Què és inèdit?
Després de veure un de tants anuncis que ens bombardegen a la nostra vida diària, estiguis on estiguis i facis el que facis, dues paraules es claven al meu cap, indret i inèdit, uns mots que ràpidament decideixo vincular al món que més conec, el de la restauració.
La primera tasca és cercar el significat exacte de la paraula. Faig un cop de Google i utilitzo la base de dades del Centre dEstudis Catalans. Pel que fa a la paraula indret, la resposta és contundent i esclaridora: 1 m. [LC] Lloc determinat, que hom considera, en una localitat, en un objecte. Viu en un indret deliciós. Però la decepció es planta a la meva pantalla al cercar el segon mot, inèdit, i veure les definicions obtingudes: 1 adj. [LC] No editat. Una obra inèdita. 2 adj. [LC] per ext. Un autor inèdit. La cosa no va bé, decideixo trair la llengua i com a bon xarnego em tiro al RAE. La sobrietat del domini és acompanyada duna tercera definició concreta i encertada: Desconocido, nuevo.
Amb la informació en el meu disc dur començo a processar aquestes dades en la meva petita realitat. Per saber què es un indret inèdit, potser també hauré de definir precisament el seu antònim, allò que representa lextrem oposat de la definició obtinguda. En el tema de la restauració, seria el tipus de local que més trobem, la fórmula que més es repeteix, el concepte més repetit o copiat, vaja, el que és comú i, per tant, no sorprèn. Segons això, seria la idea de restauració més antiga i obsoleta, sense ànim de fer mala sang, permetem-nos fer aquest exercici dabstracció.
Primer van ser aquells restaurants destovalles de fil que feien cuina internacional, una mica de tot, daquí i dallà, que finalment van morir precisament perquè no tenien identitat, restaurants que eren com aquells bufets de gran cadena hotelera, que vagis on vagis sempre trobes el mateix batibull de coses incoherents i poc autòctones.
A la nostra vila, alguna cosa semblant ha passat en els darrers anys amb aquells restaurants que oferien plats o cuina marinera o potser és més encertat anomenar-los de cuina pirata i que no havien canviat ni la decoració, ni les estovalles des de lèpoca del gran boom del turisme. Aquest tema ja ha estat comentat en altres articles, del pa davui...
Tornem a allò que no és inèdit. Passejant pels nostres carrers per a vianants puc constatar que no són inèdits els restaurants de tapes amb tints bascos, ni els bars restaurants que ofereixen aperitius amb sifó i enllaunats, tampoc els locals de menjars clonats de peix amb assetjadors/captadors de clients a peu de carrer.
Penso en tot això i em costa trobar un indret inèdit, que alhora sigui un negoci rentable, és clar! Potser linèdit, vist el que hi ha, és un espai gastronòmic on es pugui fer un veritable producte de proximitat, sostenible i ecològic, on, perquè no es pugui eliminar lintermediari, un tu a tu entre proveïdor i restaurador, que això es vegi revertit, no només amb la qualitat del producte, sinó també en el preu final per a la butxaca del client, que és finalment el jutge i còmplice de tot això.
Cerco: Indret inèdit on menjar amb el sabor de la iaia i amb el saber davui.
La primera tasca és cercar el significat exacte de la paraula. Faig un cop de Google i utilitzo la base de dades del Centre dEstudis Catalans. Pel que fa a la paraula indret, la resposta és contundent i esclaridora: 1 m. [LC] Lloc determinat, que hom considera, en una localitat, en un objecte. Viu en un indret deliciós. Però la decepció es planta a la meva pantalla al cercar el segon mot, inèdit, i veure les definicions obtingudes: 1 adj. [LC] No editat. Una obra inèdita. 2 adj. [LC] per ext. Un autor inèdit. La cosa no va bé, decideixo trair la llengua i com a bon xarnego em tiro al RAE. La sobrietat del domini és acompanyada duna tercera definició concreta i encertada: Desconocido, nuevo.
Amb la informació en el meu disc dur començo a processar aquestes dades en la meva petita realitat. Per saber què es un indret inèdit, potser també hauré de definir precisament el seu antònim, allò que representa lextrem oposat de la definició obtinguda. En el tema de la restauració, seria el tipus de local que més trobem, la fórmula que més es repeteix, el concepte més repetit o copiat, vaja, el que és comú i, per tant, no sorprèn. Segons això, seria la idea de restauració més antiga i obsoleta, sense ànim de fer mala sang, permetem-nos fer aquest exercici dabstracció.
Primer van ser aquells restaurants destovalles de fil que feien cuina internacional, una mica de tot, daquí i dallà, que finalment van morir precisament perquè no tenien identitat, restaurants que eren com aquells bufets de gran cadena hotelera, que vagis on vagis sempre trobes el mateix batibull de coses incoherents i poc autòctones.
A la nostra vila, alguna cosa semblant ha passat en els darrers anys amb aquells restaurants que oferien plats o cuina marinera o potser és més encertat anomenar-los de cuina pirata i que no havien canviat ni la decoració, ni les estovalles des de lèpoca del gran boom del turisme. Aquest tema ja ha estat comentat en altres articles, del pa davui...
Tornem a allò que no és inèdit. Passejant pels nostres carrers per a vianants puc constatar que no són inèdits els restaurants de tapes amb tints bascos, ni els bars restaurants que ofereixen aperitius amb sifó i enllaunats, tampoc els locals de menjars clonats de peix amb assetjadors/captadors de clients a peu de carrer.
Penso en tot això i em costa trobar un indret inèdit, que alhora sigui un negoci rentable, és clar! Potser linèdit, vist el que hi ha, és un espai gastronòmic on es pugui fer un veritable producte de proximitat, sostenible i ecològic, on, perquè no es pugui eliminar lintermediari, un tu a tu entre proveïdor i restaurador, que això es vegi revertit, no només amb la qualitat del producte, sinó també en el preu final per a la butxaca del client, que és finalment el jutge i còmplice de tot això.
Cerco: Indret inèdit on menjar amb el sabor de la iaia i amb el saber davui.