Opinió

Caducats

Fa unes setmanes el ministre Miguel Arias Cañete va fer l’anunci sobre la substitució de la data de caducitat dels iogurts per una data de consum preferent. L’episodi va esdevindre una de les poques notícies positives d’aquest any: un ministre desbordant de salut pels quatre costats ens autoritzava menjar-nos els iogurts caducats. Un de tants canvis d’aquesta cruïlla històrica que estem vivint, els iogurts. En un moment de lucidesa intel·lectual absoluta, el ministre va afegir una recomanació sublim: per estalviar energia, dutxeu-vos amb aigua freda. A Catalunya sovint hem de sentir consellers de l’Interior que per evitar que la gent faci imprudències fent esport a la natura apel·len a “l’autoprotecció”, un mot que resulta una autèntica al·legoria al paternalisme amb què els dirigents parlen dels ciutadans, com si fóssim nens incapacitats de racionar. No ens hauria d’estranyar que a la pròxima compareixença ministerial o d’un conseller de la Generalitat ens autoritzin a emprar el “sentit comú”.
Potser el ministre Cañete amb aquest anunci feia un exercici de similitud iogurtera amb uns poders fàctics que semblen caducats però s’aferren a la butaca. Veiem com els iogurts imputats com a caducats s’han de poder defensar mentre mantenen el seu escó al prestatge del frigorífic. La monarquia, la Constitució espanyola, el Tribunal Constitucional, el Banc d’Espanya, el Duran i Lleida, la Carme Chacón, les retallades socials, el capitalisme financer... Tota una colla de iogurts caducats que es volen mantenir dins de la nevera al preu que sigui. Al nostre municipi també succeeix aquest fenomen, que provoca que representants municipals surtin a la premsa i assegurin que les 3.282 pernoctacions del World Dance Sport van generar 1.000.000 d’euros al municipi. Aquest tipus de càlculs matemàtics tenen data de caducitat o són de consum preferent?
Sentir la regidora d’Ensenyament en un debat obert com el del passat 12 de març amb representants de pares d’alumnes, en què aquesta senyora va optar per la tergiversació, l’atac personal i el tancament en banda, va ser sorprenent. Carmen Quintana no va aprofitar el luxe que suposa l’existència de representants dels pares d’alumnes i els va atacar de forma personal com si es tractés d’un debat de teledeixalla. Penós. Donant la raó al ministre Cañete, era per anar a donar-se una dutxa freda al final de l’acte per poder sortir de la perplexitat. És una nova estratagema dels càrrecs del PP per trencar Catalunya com va dir Aznar? Com si fos una paròdia metafòrica, Cambrils aspira a ser una smart city (ciutat intel·ligent) mentre els seus dirigents protagonitzen episodis com aquest.
Altres publiciten xifres d’aportació econòmica que resulten increïbles per a qualsevol xiquet que tingui nocions de la taula de multiplicar. Per no parlar de la rendibilitat que suposa que autoritats municipals argumentin la seva assistència a tota mena d’esdeveniments firals. Però qui estigui lliure de culpa que tiri la primera pedra o millor, ensenyi el seu iogurt caducat. Igualment de sorprenent són els arguments que esgrimeix l’exalcalde Benaiges. Sembla com si la ciutadania no tingui memòria: ell va utilitzar el trenet municipal per fer precampanya electoral amb els jubilats, mentre es va fer una inauguració del “Pla de les Serenes” d’una forma totalment alegal. Mentrestant a Torrelodones (Madrid) amb una població de 22.000 habitants amb un ajuntament dirigit per una candidatura independent de veïns, acaben l’exercici amb superàvit. Sense sous desaforats, sense despeses inútils i, en definitiva, aplicant el sentit comú.