500 números al servei de Cambrils
Cal felicitar no només lAssociació Cultural Revista Cambrils, sinó també el conjunt de la societat cambrilenca per haver assolit la fita numèrica de cinc-cents números daquesta nostra publicació, sense cap interrupció des de lany 1971. A aquesta tercera etapa de Revista Cambrils, shan dafegir els tants altres números de les etapes anteriors, dençà que aquest mitjà de comunicació degà del nostre municipi va iniciar el seu exitós projecte el 1953. En efecte, el municipi cambrilenc no havia comptat mai abans amb una publicació dinformació local, ni tan sols en lèpoca de més profusió daquestes, durant les passades dècades dels anys vint i trenta. Aquest endarreriment diferencia la nostra població daltres de dimensions similars, tot i que els lectors interessats podien resseguir, en certa manera, lactualitat local en la premsa comarcal, en la qual participaven nombrosos corresponsals cambrilencs, com Lluís Rovira i Guinart, Joan Riba i altres danònims. Per exemple, durant el primer terç del segle passat, el diari tarragoní La Cruz informava sovint sobre el nostre municipi. També ho feien el Diario de Reus, Foment, La Vanguardia i altres. En aquella època, els diferents mitjans escrits especificaven, generalment, la seva posició ideològica: La Cruz era lòrgan de lArquebisbat, el reusenc Foment estava associat als centres nacionalistes republicans, etc. Més tard, ja després de la guerra, el recordat Josep Salceda i Castells reportava sovint al Diario Español i El Correo Catalán. La ploma del nostre cronista, però, estava constreta per les circumstàncies polítiques de la dictadura. A més de les raons ideològiques, en tots aquests casos la informació havia de ser necessàriament limitada per qüestions despai.
Els fundadors de Revista Cambrils van saber veure que un mitjà de comunicació no només havia doferir notícies i informacions dinterès. També havia de tenir-hi un paper destacadíssim les opinions i les reflexions, els debats, les col·laboracions dels ciutadans i els reportatges de recerca. En definitiva, una manera de veure el món des dun territori tan reduït com és el municipi, especialment si aquest no capitalitza cap regió. La persistència de Revista Cambrils durant tots aquests anys cal cercar-la en la seva aposta per un producte informatiu de qualitat, fet des de Cambrils per als cambrilencs i les cambrilenques. Laposta per un diari digital va consolidar encara més el projecte, dotant-lo dimmediatesa i més proximitat a la ciutadania. És des de la pluralitat daquest mitjà veterà que saconsegueix el caràcter eminent de servei públic, més enllà de la dicotomia entre mitjans públics i privats. Aquesta divisió resta molt desdibuixada avui en dia i en aquest àmbit estrictament local. Al cap i a la fi, ningú gaudeix de lexclusivitat de la veritat de la informació; si algú ho pensa, ens està imposant alguna cosa. En aquest punt, cal dir que els teòrics de la democràcia insisteixen que les societats plenament democràtiques disposin de mitjans de comunicació diversos, plurals i alternatius. Lacadèmic nord-americà Robert A. Dahl, per exemple, creu que això és imprescindible perquè els ciutadans adquireixin competència cívica, és a dir, capacitat dentendre els afers col·lectius que els afecten. I Revista Cambrils pretén aportar el seu granet de sorra per assolir aquesta fi.
Els fundadors de Revista Cambrils van saber veure que un mitjà de comunicació no només havia doferir notícies i informacions dinterès. També havia de tenir-hi un paper destacadíssim les opinions i les reflexions, els debats, les col·laboracions dels ciutadans i els reportatges de recerca. En definitiva, una manera de veure el món des dun territori tan reduït com és el municipi, especialment si aquest no capitalitza cap regió. La persistència de Revista Cambrils durant tots aquests anys cal cercar-la en la seva aposta per un producte informatiu de qualitat, fet des de Cambrils per als cambrilencs i les cambrilenques. Laposta per un diari digital va consolidar encara més el projecte, dotant-lo dimmediatesa i més proximitat a la ciutadania. És des de la pluralitat daquest mitjà veterà que saconsegueix el caràcter eminent de servei públic, més enllà de la dicotomia entre mitjans públics i privats. Aquesta divisió resta molt desdibuixada avui en dia i en aquest àmbit estrictament local. Al cap i a la fi, ningú gaudeix de lexclusivitat de la veritat de la informació; si algú ho pensa, ens està imposant alguna cosa. En aquest punt, cal dir que els teòrics de la democràcia insisteixen que les societats plenament democràtiques disposin de mitjans de comunicació diversos, plurals i alternatius. Lacadèmic nord-americà Robert A. Dahl, per exemple, creu que això és imprescindible perquè els ciutadans adquireixin competència cívica, és a dir, capacitat dentendre els afers col·lectius que els afecten. I Revista Cambrils pretén aportar el seu granet de sorra per assolir aquesta fi.