Com educar la il·lusió dels nens i nenes?
La il·lusió dels nens on és quan arriben a ser adolescents? Com és possible que quan tenien 6 anys eren com aspiradors de coneixement i ara que en tenen 14 ja no en volen saber res?
Doncs aquí rau el respecte al seu ritme de treball i saber esperar i contemplar la il·lusió amb la qual miren i fan les més petites i insignificants coses. Per exemple quan fan un dibuix amb 6 anys, tot són elogis i somriures. Si fan un dibuix amb 14, quina és la nostra reacció? No és la mateixa, a que no? I nosaltres, quants dibuixos hem fet aquest últim any? A això és al que em refereixo. La il·lusió que té una persona per pintar no hauria de dependre de la seva edat. He posat lexemple del pintar, però podria posar-ne daltres, com el de cantar o ballar, a que seria igual? També passa el mateix en les petites coses que veuen els nostres fills i que els meravellen, i nosaltres no hi veiem res... però potser allò que brilla al terra no és una porqueria.
En les nostres escoles i les nostres vides el que rep un nen amb imaginació i il·lusió és que no hi ha temps per sortir-se de lhorari establert i cal anar a fer el que toca, no el que té interès. És per aquest motiu que cal respectar el temps dels nostres infants i observar com es meravellen pel que els envolta, i potser deixar-nos contagiar també daquesta màgia que potser tenim dins nostre, només que, també, una mica adormida!
En fi, la il·lusió és un element que ajuda a desenvolupar el nostre coneixement i que vol temps. Temps en majúscules per desenvolupar-lo, mimar-lo i cuidar-lo fins a la adolescència i molt més...
Doncs aquí rau el respecte al seu ritme de treball i saber esperar i contemplar la il·lusió amb la qual miren i fan les més petites i insignificants coses. Per exemple quan fan un dibuix amb 6 anys, tot són elogis i somriures. Si fan un dibuix amb 14, quina és la nostra reacció? No és la mateixa, a que no? I nosaltres, quants dibuixos hem fet aquest últim any? A això és al que em refereixo. La il·lusió que té una persona per pintar no hauria de dependre de la seva edat. He posat lexemple del pintar, però podria posar-ne daltres, com el de cantar o ballar, a que seria igual? També passa el mateix en les petites coses que veuen els nostres fills i que els meravellen, i nosaltres no hi veiem res... però potser allò que brilla al terra no és una porqueria.
En les nostres escoles i les nostres vides el que rep un nen amb imaginació i il·lusió és que no hi ha temps per sortir-se de lhorari establert i cal anar a fer el que toca, no el que té interès. És per aquest motiu que cal respectar el temps dels nostres infants i observar com es meravellen pel que els envolta, i potser deixar-nos contagiar també daquesta màgia que potser tenim dins nostre, només que, també, una mica adormida!
En fi, la il·lusió és un element que ajuda a desenvolupar el nostre coneixement i que vol temps. Temps en majúscules per desenvolupar-lo, mimar-lo i cuidar-lo fins a la adolescència i molt més...