Tomboy
Aquesta bella pel·lícula que s'acaba d'estrenar als nostres cinemes ha sigut denominada com a cinema invisible. No és independent, però, desgraciadament, no té la recepció que hi hauria de tindre, ja que aquesta classe de pel·lícules tracten temes que no importen a quasi ningú, o pot ser pensen que és avorrida. No ho sé, el que sí sé que és una hora i vint minuts ben aprofitats que tracten d'un tema del que no es parla gens: néixer en un cos equivocat, que la genètica et traumatitzi per a tota la vida.
Al mudar-se a un barri dels afores de París, Laure, aprofitant-se del seu curt cabell i de com vesteix, es farà passar per un noi ara que té unes petites vacances. Una bonica reflexió sobre l'adolescència i la molt petita societat (els nens) que envolta a la protagonista, que haurà d'enganyar a tota la gent nova que coneix i que es veurà immersa en moltes situacions compromeses. Explicada amb un llenguatge molt senzill, directe i molt clar. La directora podria haver estat molt cruel amb el seu personatge, però el tracta amb una amabilitat que s'agraeix. Una pel·lícula molt humana que invita a reflexionar i a defensar l'ànima, i no el cos en el qual està presa la nena que vol ser un noi i que vol ser acceptada per tots, defensant qui és ella, i no el que diu el sexe. És una recerca a la seva identitat que no pot florir. Però, aquesta batalla que és un món per la protagonista, no és res comparat amb el que passarà quan torni a la seva etapa escolar i la seva vida futura. Per una banda és l'acceptació dels amics nous, de nens, i l'altre serà el món adult. Que segur, que serà realment dur.
Molt recomanable.
Al mudar-se a un barri dels afores de París, Laure, aprofitant-se del seu curt cabell i de com vesteix, es farà passar per un noi ara que té unes petites vacances. Una bonica reflexió sobre l'adolescència i la molt petita societat (els nens) que envolta a la protagonista, que haurà d'enganyar a tota la gent nova que coneix i que es veurà immersa en moltes situacions compromeses. Explicada amb un llenguatge molt senzill, directe i molt clar. La directora podria haver estat molt cruel amb el seu personatge, però el tracta amb una amabilitat que s'agraeix. Una pel·lícula molt humana que invita a reflexionar i a defensar l'ànima, i no el cos en el qual està presa la nena que vol ser un noi i que vol ser acceptada per tots, defensant qui és ella, i no el que diu el sexe. És una recerca a la seva identitat que no pot florir. Però, aquesta batalla que és un món per la protagonista, no és res comparat amb el que passarà quan torni a la seva etapa escolar i la seva vida futura. Per una banda és l'acceptació dels amics nous, de nens, i l'altre serà el món adult. Que segur, que serà realment dur.
Molt recomanable.