A poc a poc
Hi havia tantes ganes de canvi, tantes esperances i il·lusions en un nou govern, un govern desquerres, un govern que escoltés els ciutadans, que suposo que tots esperàvem daltabaixos, grans canvis, cremar els trastos vells i fer net, una espècie de ritual de les falles de Sant Josep o de les fogueres de Sant Joan per donar la benvinguda a un nou període.
Just aquest mes sacomplien els 100 dies de govern, prou temps, es considera, per fer els primers balanços dun nou govern. A poc a poquet, massa a poc a poquet per a alguns (per això en diuen el cambio tranquilo i de ZP que fa nom de superheroi, el hombre tranquilo), hi ha anat havent canvis. A banda del retorn de les tropes espanyoles de lIraq (com un castell de focs per donar la benvinguda al nou govern i posar-se tots els ciutadans amb sentiments a la butxaca), laprovació de lavantprojecte de la llei integral sobre la violència domèstica (ho trobo més encertat que violència de gènere, encara que aquest en sigui el nom oficial, perquè no deixa de ser una generalització), la derogació del polèmic PHN (Pla Hidrològic Nacional), la paralització de lentrada en vigor dalguns aspectes de la famosa Llei orgànica de qualitat educativa de lanterior govern, laugment del salari mínim interprofessional (una mica de peixet, perquè la pujada és més aviat simbòlica un 6,6% tenint en compte que ara arriba als 490,8 euros, una misèria), el pla de xoc de lhabitatge i unes quantes accions més, hi ha un redemunt de projectes i promeses que ara esperem que es materialitzin: convertir el Senat en una cambra de representació autonòmica, la reforma dels estatuts... Per cert, ZP, dautogovern ni parlar-ne, no? Vaja, en això de la indivisió del territori i en la benedicció del Sant Pare sassemblen una mica als populars, permeti-mho, ZP. Tot i que em va deixar més tranquil la notícia que, en principi, el 2005, que és quan caduca la prorroga del finançament directe de lEsglésia catòlica, sels tancarà laixeta. Perquè, per quin motiu hem de finançar entre tots a banda dels que expressament marquen la casella corresponent a la seva declaració de la renda una institució retrògrada i sexista i deixem-ho aquí que, lluny de fer un servei a tots, cada vegada més sallunya de la realitat social i viu ancorada en els seus dogmes i els seus preceptes inamovibles? És més, ara que el Fòrum ens ha ensenyat que som un estat multicultural (òbviament ho dic amb ironia) i, per tant, multiconfessional quant a la diversitat de cultes religiosos, perquè com a estat som un estat aconfessional, cosa que alguns haurien de tindre bastant present, per què lEsglésia catòlica ha de tindre privilegis sobre daltres confessions que compten també amb molts feligresos al nostre territori?
Refent ladagi, esperem que vagin a poc a poc però amb bona lletra. Valgui per qui li valgui.
Just aquest mes sacomplien els 100 dies de govern, prou temps, es considera, per fer els primers balanços dun nou govern. A poc a poquet, massa a poc a poquet per a alguns (per això en diuen el cambio tranquilo i de ZP que fa nom de superheroi, el hombre tranquilo), hi ha anat havent canvis. A banda del retorn de les tropes espanyoles de lIraq (com un castell de focs per donar la benvinguda al nou govern i posar-se tots els ciutadans amb sentiments a la butxaca), laprovació de lavantprojecte de la llei integral sobre la violència domèstica (ho trobo més encertat que violència de gènere, encara que aquest en sigui el nom oficial, perquè no deixa de ser una generalització), la derogació del polèmic PHN (Pla Hidrològic Nacional), la paralització de lentrada en vigor dalguns aspectes de la famosa Llei orgànica de qualitat educativa de lanterior govern, laugment del salari mínim interprofessional (una mica de peixet, perquè la pujada és més aviat simbòlica un 6,6% tenint en compte que ara arriba als 490,8 euros, una misèria), el pla de xoc de lhabitatge i unes quantes accions més, hi ha un redemunt de projectes i promeses que ara esperem que es materialitzin: convertir el Senat en una cambra de representació autonòmica, la reforma dels estatuts... Per cert, ZP, dautogovern ni parlar-ne, no? Vaja, en això de la indivisió del territori i en la benedicció del Sant Pare sassemblen una mica als populars, permeti-mho, ZP. Tot i que em va deixar més tranquil la notícia que, en principi, el 2005, que és quan caduca la prorroga del finançament directe de lEsglésia catòlica, sels tancarà laixeta. Perquè, per quin motiu hem de finançar entre tots a banda dels que expressament marquen la casella corresponent a la seva declaració de la renda una institució retrògrada i sexista i deixem-ho aquí que, lluny de fer un servei a tots, cada vegada més sallunya de la realitat social i viu ancorada en els seus dogmes i els seus preceptes inamovibles? És més, ara que el Fòrum ens ha ensenyat que som un estat multicultural (òbviament ho dic amb ironia) i, per tant, multiconfessional quant a la diversitat de cultes religiosos, perquè com a estat som un estat aconfessional, cosa que alguns haurien de tindre bastant present, per què lEsglésia catòlica ha de tindre privilegis sobre daltres confessions que compten també amb molts feligresos al nostre territori?
Refent ladagi, esperem que vagin a poc a poc però amb bona lletra. Valgui per qui li valgui.