Ai de vosaltres, fariseus hipòcrites!
Aquest agost lassalt a centres comercials per part de jornalers de SAT (Sindicato Andaluz de Trabajadores) amb Juan Manuel Sánchez Gordillo, diputat dIU al Parlament, ha aixecat molta polseguera i ha animat força tertúlies. La imatge de lhistòric batlle de Marinaleda sortint amb carros carregats de menjar del Carrefour i Mercadona per protestar contra la creixent pobresa, mha recordat aquells gestos dels profetes bíblics. Era un acte simbòlic que volia denunciar a lEspanya de vacances i migdiades a la platja que a Andalusia hi ha gana: el 35% de las familias de las grandes ciudades está por debajo del umbral de la pobreza, hay 1,2 millones de parados, 3 millones de pobres y más de 200.000 familias que no cobran ningún tipo de percepción. Recordar al lector despistat que el contingut del botí anava destinat a famílies necessitades de la zona.
Tanmateix, tertulians i generadors dopinió no ho van entendre pas com un signe de reivindicació social. Per a aquesta bona gent, fidel guardiana dels valors burgesos de sempre, shavia atemptat a la propietat privada, allò més sagrat del capitalisme, un meravellós sistema econòmic que fa els rics més rics encara. Van començar a ploure tota mena de crítiques i anatemes envers els activistes: lacte de protesta era un simple saqueig, havien comès un delicte capital i eren una colla de lladregots hereus del televisiu Curro Jiménez o aprenents de Robin Hood. Els grans radiopredicadors de RAC1 treien foc pels queixals, però passaven per alt el petit detall dels 3 milions de pobres o de la gent que passa gana. Per alguns periodistes de la impagable caverna mediàtica, els fets dArcos de la Frontera i Écija gairebé eren la Revolució dOctubre i el retorn dels malvats comunistes. Ni la catòlica COPE va saber analitzar evangèlicament el gest dels jornalers; pel que es veu, aquests escolanets de la Conferencia Episcopal Española van fer campana el dia que a catequesi sexplicava com Jesús va foragitar els mercaders del Temple de Jerusalem.
Amb gran celeritat les forces polítiques de seny van dir-hi la seva. El president de la Junta, José Antonio Griñán (PSOE) va qualificar de barbaridad lacció de protesta. El portaveu adjunt del PP al Congrés dels Diputats, Rafael Hernando, va sentenciar que calia denunciar per robatori el diputat Sánchez Gordillo: las leyes se tienen que cumplir y tiene que tener conductas ejemplares. Estas formas de protestas me parecen lamentables y espero que la justicia tome cartas en el asunto.
Xoca que el furt dels supermercats escandalitzi opinadors i polítics quan altres robatoris a gran escala han empobrit milions de ciutadans i no sorgeixi per enlloc aquesta sensibilitat per la legalitat. Es vol fer caure el pes de la llei a una colla de jornalers humils que, a molt estirar, han robat 7.500 euros en arròs i llenties, quan el 72% del frau fiscal a Espanya és obra i gràcia de grans corporacions i fortunes. El PP i el PSOE sesquincen llurs vestits, en aquest cas, quan shan quedat tan amples veient com volen 64.000.000.000 deuros i per a més inri regalen amnisties fiscals als grans defraudadors.
Sorprèn que lenganyifa de les preferents no hagi escandalitzat tant aquestes vestals de la cosa pública. Sofenen per quatre carros de compra i es desentenen de quasi un milió de dipositaris que han perdut més de 10.000.000.000 deuros.
Tot plegat resulta molt sospitós. Juan Torres López, catedràtic dEconomia Aplicada de la Universitat de Málaga, una veu discordant en aquest món mediàtic de pensament únic, ho té molt clar: criminalizan a los jornaleros no porque les preocupe el robo en sí sino por otra cosa: porque están tirando de la manta para que se vea la peor y más asquerosa vergüenza de nuestro mundo opulento: el hambre Así que no seamos hipócritas: si las autoridades que tanto reclaman el respeto al orden y la propiedad fueran coherentes y acabaran con los verdaderos ladrones que están robando a la inmensa mayoría de la sociedad no habría más jornaleros llevándose comida de los supermercados.*
Fa més de 2.000 anys un predicador itinerant de la Judea ocupada pels romans ja denunciava aquesta recurrent doble moral dels dirigents: Ai de vosaltres, fariseus hipòcrites i Mestres de la Llei que coleu un mosquit i us empasseu un camell! (Mt 23, 23-24).
* El lector que no vulgui combregar amb rodes de molí pot llegir els articles daquest economista a www.nuevatribuna.es com Los jornaleros andaluces y la significativas diferencias de sensibilidad ante el robo del 17 dagost. També és interessant llegir el capítol 23 de lEvangeli segons Mateu, per establir alguns curiosos paral·lelismes entre els fariseus i els nostres dirigents.
Il·lustració: Dani Uzquiano
Tanmateix, tertulians i generadors dopinió no ho van entendre pas com un signe de reivindicació social. Per a aquesta bona gent, fidel guardiana dels valors burgesos de sempre, shavia atemptat a la propietat privada, allò més sagrat del capitalisme, un meravellós sistema econòmic que fa els rics més rics encara. Van començar a ploure tota mena de crítiques i anatemes envers els activistes: lacte de protesta era un simple saqueig, havien comès un delicte capital i eren una colla de lladregots hereus del televisiu Curro Jiménez o aprenents de Robin Hood. Els grans radiopredicadors de RAC1 treien foc pels queixals, però passaven per alt el petit detall dels 3 milions de pobres o de la gent que passa gana. Per alguns periodistes de la impagable caverna mediàtica, els fets dArcos de la Frontera i Écija gairebé eren la Revolució dOctubre i el retorn dels malvats comunistes. Ni la catòlica COPE va saber analitzar evangèlicament el gest dels jornalers; pel que es veu, aquests escolanets de la Conferencia Episcopal Española van fer campana el dia que a catequesi sexplicava com Jesús va foragitar els mercaders del Temple de Jerusalem.
Amb gran celeritat les forces polítiques de seny van dir-hi la seva. El president de la Junta, José Antonio Griñán (PSOE) va qualificar de barbaridad lacció de protesta. El portaveu adjunt del PP al Congrés dels Diputats, Rafael Hernando, va sentenciar que calia denunciar per robatori el diputat Sánchez Gordillo: las leyes se tienen que cumplir y tiene que tener conductas ejemplares. Estas formas de protestas me parecen lamentables y espero que la justicia tome cartas en el asunto.
Xoca que el furt dels supermercats escandalitzi opinadors i polítics quan altres robatoris a gran escala han empobrit milions de ciutadans i no sorgeixi per enlloc aquesta sensibilitat per la legalitat. Es vol fer caure el pes de la llei a una colla de jornalers humils que, a molt estirar, han robat 7.500 euros en arròs i llenties, quan el 72% del frau fiscal a Espanya és obra i gràcia de grans corporacions i fortunes. El PP i el PSOE sesquincen llurs vestits, en aquest cas, quan shan quedat tan amples veient com volen 64.000.000.000 deuros i per a més inri regalen amnisties fiscals als grans defraudadors.
Sorprèn que lenganyifa de les preferents no hagi escandalitzat tant aquestes vestals de la cosa pública. Sofenen per quatre carros de compra i es desentenen de quasi un milió de dipositaris que han perdut més de 10.000.000.000 deuros.
Tot plegat resulta molt sospitós. Juan Torres López, catedràtic dEconomia Aplicada de la Universitat de Málaga, una veu discordant en aquest món mediàtic de pensament únic, ho té molt clar: criminalizan a los jornaleros no porque les preocupe el robo en sí sino por otra cosa: porque están tirando de la manta para que se vea la peor y más asquerosa vergüenza de nuestro mundo opulento: el hambre Así que no seamos hipócritas: si las autoridades que tanto reclaman el respeto al orden y la propiedad fueran coherentes y acabaran con los verdaderos ladrones que están robando a la inmensa mayoría de la sociedad no habría más jornaleros llevándose comida de los supermercados.*
Fa més de 2.000 anys un predicador itinerant de la Judea ocupada pels romans ja denunciava aquesta recurrent doble moral dels dirigents: Ai de vosaltres, fariseus hipòcrites i Mestres de la Llei que coleu un mosquit i us empasseu un camell! (Mt 23, 23-24).
* El lector que no vulgui combregar amb rodes de molí pot llegir els articles daquest economista a www.nuevatribuna.es com Los jornaleros andaluces y la significativas diferencias de sensibilidad ante el robo del 17 dagost. També és interessant llegir el capítol 23 de lEvangeli segons Mateu, per establir alguns curiosos paral·lelismes entre els fariseus i els nostres dirigents.
Il·lustració: Dani Uzquiano