Opinió

Som energia

El 2009 es va aprovar la liberalització del mercat elèctric espanyol, mesura que havia de portar-nos a una reducció de les tarifes fruit de la competència entre comercialitzadores. L’únic que hem percebut és que es tractava d’una ensarronada més d’aquest liberalisme fet a la mida d’uns quants i que al final acaba afavorint als mateixos oligopolis de sempre. Dels centenars d’empreses que comercialitzen energia, el 90% del mercat està en mans d’Endesa i d’Iberdrola, i encara ens refreguen el dèficit tarifari que pateixen. El canvi climàtic i l’exhauriment de recursos en un model inviable de creixement fan necessari de plantejar-nos l’ús de les energies renovables com una opció prioritària. El 2010 va començar a caminar Som Energia, la primera cooperativa de l’Estat espanyol que produeix i comercialitza energia procedent de fonts renovables. Un grup de voluntaris vinculats a la Universitat de Girona i domiciliats al parc científic i tecnològic d’aquella ciutat van iniciar un model de subministrament i generació d’energia estès en d’altres països europeus. El projecte Som Energia va molt més enllà de trencar el monopoli que a la pràctica realitzen les grans empreses, sinó que tracten de demostrar que és possible consumir energia neta sense tenir instal·lacions pròpies. Sense fer cap canvi de comptador, ni tramitar la baixa de l’actual empresa comercialitzadora tradicional, aquesta cooperativa assegura el subministrament d’energia renovable a qualsevol indret de l’Estat espanyol.
Si l’any passat eren un miler de socis, aquest estiu ja han arribat a més de 3.000. Només pagant una única quota de soci, l’usuari es pot beneficiar de consumir energia renovable sense haver de fer cap mena d’instal·lació. L’energia que reben els socis no productors, procedeix de particulars que partint de plaques fotovoltaiques o d’altres tipus d’energia renovable, venen el seu sobrant a la cooperativa per tal que aquesta la distribueixi a un preu raonable entre els socis. A la vegada ofereixen un fons d’inversió per impulsar tota mena de projectes d’energia renovable i comercialitzar el seu sobrant. Aquest model energètic basat en petits productors d’energia està creixent en països com Alemanya, on en un any s’ha incorporat a la xarxa l’energia equivalent a set centrals nuclears. Espanya és avui en dia capdavantera en la indústria de les energies renovables, però no en el seu consum. A més aquí s’ha potenciat el model de grans explotacions deixant en segon terme aspectes com la futura viabilitat d’aquella explotació o l’impacte ambiental. Actualment del total d’energia que es consumeix a Espanya, un 30% és d’origen renovable, a força distància d’altres països, on, per exemple, hi ha autèntiques competicions entre municipis per tal d’aconseguir un subministrament energètic completament ecològic. L’expert Pep Puig, vicepresident d’Eurosolar (associació europea per a les energies renovables) ens compara aquestes dades amb la competició que hi hagut entre els municipis a veure qui creixia més i qui omplia més aviat de ciment el seu terme. Però no val culpabilitzar únicament l’administració pública, som els mateixos ciutadans qui podem decidir si volem continuar amb el monopoli elèctric espanyol i el balafiament energètic.