Opinió

Transgènics, de vida o mort?

L’informe presentat per l’equip de Gilles-Eric Séralini −professor de biologia molecular de la Universitat de Caen francesa− sobre un estudi que posa de manifest les greus patologies detectades en rates que han generat el moresc genèticament modificat comercialitzat per la multinacional nord-americana Monsanto −en concret destaca els tumors cancerígens−, sembla que no ha provocat ni fred ni calor a casa nostra.
La preocupació envers la crisi i la independència han superat un tema prou important que afecta la salut de tots, perquè, com ja hem comentat en aquest espai, al final “som el que mengem”. Ara aquesta greu problemàtica és sobre la taula i els efectes dels transgènics així com la utilització dels agroquímics s’estan fent palesos. Per una banda, Rússia ha suspès la importació d’aquest moresc transgènic fins que no s’aclareixi aquest tema. Per una altra banda, un grup de mares han sacsejat l’Argentina i han aconseguit que es prohibeixi fumigar a menys de 2,5 quilometres de poblacions, pous d’aigua o escoles. A més, la seva pressió ha provocat que el parlament de la Unió Europea es plantegi prohibir l’any 2015 el Glisofato, el pesticida més venut per l’empresa Monsanto, pesticida necessari per a les plantacions de soja i moresc transgènic de la mateixa marca, únic producte que suporta aquest tipus de plantació per al tractament de plagues −vaja, el que aquí en diem un monopoli ben muntat!−.
Però per què un grup de 16 mares de barriada va posar-se en peu de guerra contra una multinacional, és en certa manera comprensible. Aquestes veïnes van perdre els seus bebès per deformacions, leucèmia, tumors, càncers o altres patologies mortals. Sofía Gatica és una d’aquestes mares i ha sigut guardonada amb el Nobel de Medi Ambient per la seva denúncia.
Aquestes famílies vivien al costat d’unes grans plantacions de soja transgènica i eren fumigades periòdicament amb Glisofato. Els estudis realitzats a la zona han apuntat aquest agroquímic com a causant de tals afeccions i patologies. Les dades són colpidores: 300 casos de càncer en una població de 6.000 habitants.
L’Argentina i l’Amèrica del Sud cauen molt lluny o, si més no, és el que molts podem pensar, però tota la producció d’aquests cereals ve directa a les nostres terres per alimentar els porcs i altres animals que nosaltres mengem. Això vol dir que no tindrem les patologies esmenades abans causades per aquests agropesticides que contaminen la terra, l’aire i els pous d’aigua corrent. L’únic que fem és menjar els animals que s’alimenten amb aquests productes.
Ara vindria una extensa reflexió, però crec que no cal; tothom sap sumar dos més dos, o això espero dels meus conciutadans i veïns d’un país tan petit que des de dalt del campanar es veu el campanar veí.