A lAmadeu Salvadó Sarrà, in memoriam
Dies enrere, escrivia dun personatge del barri, el Joan de lHort. Avui magradaria escriure de les cases que sarreglen o de qualsevol altra cosa. Malauradament, avui dedicaré aquestes ratlles a un altre personatge del nostre barri: lAmadeu Salvadó Sarrà, a qui magradava anomenar Amadeu Fuster, com si volgués donar-li un renom, perquè fuster era el seu ofici, que va aprendre a cals Pedrola. Quan els Pedrola es van jubilar, lAmadeu i el Jordi Llorens es van instal·lar pel seu compte en un magatzem de davant lesglésia de Santa Maria, al costat de la casa pairal de lAmadeu. Les coses de la vida, els va fer canviar de local i en aquell moment el barri ja va patir la pèrdua duns personatges que, per la seva feina, era habitual de veurels pel carrer anant a una casa a canviar una finestra o al col·legi Vedruna arranjant unes portes.
Podria escriure moltes coses de les hores passades amb lAmadeu a casa meva, prenent mides, maleint-me els ossos per les finestres de punt rodó que li feia fer, explicant-me tot de petits detalls per entendre perquè ho feia daquella manera i no duna altra.
Amadeu, ens has deixat a una edat massa jove, i ara ha estat definitivament. Descansa en pau, amic.
Podria escriure moltes coses de les hores passades amb lAmadeu a casa meva, prenent mides, maleint-me els ossos per les finestres de punt rodó que li feia fer, explicant-me tot de petits detalls per entendre perquè ho feia daquella manera i no duna altra.
Amadeu, ens has deixat a una edat massa jove, i ara ha estat definitivament. Descansa en pau, amic.