De català a espanyol en un minut
Dilluns 23 dagost. Atenes. El gimnasta de Premià de Dalt Gervasi Deferr es disposa a fer el seu salt en la final individual de gimnàstica artística masculina. Només vint-i-quatre hores abans Deferr havia vist amb horror com no clavar lúltima diagonal del seu excel·lent exercici de terra el situava fora del podi. Deferr està desanimat. Les previsions apuntaven cap a una medalla en terra i no en salt. Ho té magre, el gimnasta català. Només cal escoltar la locutora de Televisió Espanyola Paloma del Rio per adonar-sen. Amb tot, Gervi aconsegueix dominar els nervis i tensions i fa el seu primer salt. 9,687. No és una mala nota. Llavors arriba el segon salt que farà mitjana amb el primer i... es produeix la màgia: Gervasi Deferr aconsegueix la nacionalitat espanyola! I és que amb la seva segona nota de salt, Gervi ha aconseguit una meritòria nota mitjana de 9,737 amb la qual sassegura, com a mínim, la plata. Encara queda un gimnasta més veterà, el romanès Dragulescu, que falla en el segon salt i només semporta la medalla de bronze. Llavors Deferr es converteix en primera medalla dor de la Federació Espanyola en aquests Jocs Olímpics. A la comentarista li entra una mena damnèsia i de sobte ja no recorda els orígens catalans del gimnasta. Curiositats de la vida, en canvi, sí que la porten a esmentar (en més de dues ocasions) que laltra gimnasta espanyola, Patricia Moreno, que va aconseguir el bronze en lexercici de terra, és madrilenya.
No és lúnica que pateix aquesta amnèsia. A tall de curiositat, linformatiu esportiu de TV3 cita les diferències en les notícies esportives de dilluns i de dimarts a lABC, on mentre que el primer dia el gimnasta català shavia de conformar amb la medalla de xocolata, el segon dia el gimnasta espanyol aconseguia una fita a Atenes.
Mentrestant, Jordi Basté, des de les seves cròniques de quedat especial del Nou ens comentava petites injustícies de la Federació Espanyola de Gimnàstica, que no havia permès a lentrenador català Alfredo Hueto tècnic dels catalans Deferr, Víctor Cano (finalista en cavall amb arcs) i Oriol Combarros viatjar a Atenes. El motiu: la plaça era per a un altre membre de lstaff tècnic, un madrileny, Jesús Carballo (protagonista dun anunci de cervesa) que no ha guanyat mai una medalla olímpica. Potser en aquesta ocasió el seu origen geogràfic també hi té a veure o potser el motiu daquest excés és que el seu pare és seleccionador de les noies, no ho sé. Però penso que la Federació Catalana de Gimnàstica ha salvat la papereta a la Federació Espanyola, sense rebre les subvencions que mereix i malgrat tots els impediments que posa: recordem que la Federació Espanyola obliga els esportistes catalans a traslladar-se al centre neuràlgic de lEstat si volen participar en els Jocs Olímpics. Tot plegat, detalls que la comentarista de Televisió Espanyola no esmenta. Tampoc es diuen en els informatius. Només de tant en tant algun periodista agosarat satreveix a tractar el tema en algun article dopinió.
Però el cas Deferr no és una excepció en el món de lesport. Hi ha altres exemples com ara el del ciclista balear Joan Llaneras o el de la gimnasta de rítmica Almudena Cid. El fet de tenir més o menys suport per haver nascut en una comunitat autònoma o en una altra és, per mi, un cas de corrupció. En canvi, el tema passa desapercebut una vegada i una altra per la televisió. No sé si realment falta nivell per part dels periodistes esportius o és que hi ha determinades qüestions que és més fàcil no tocar. El cas és que continuarem veient una vegada i una altra com aquests misteriosos canvis de procedència geogràfica es repeteixen per la televisió.
No és lúnica que pateix aquesta amnèsia. A tall de curiositat, linformatiu esportiu de TV3 cita les diferències en les notícies esportives de dilluns i de dimarts a lABC, on mentre que el primer dia el gimnasta català shavia de conformar amb la medalla de xocolata, el segon dia el gimnasta espanyol aconseguia una fita a Atenes.
Mentrestant, Jordi Basté, des de les seves cròniques de quedat especial del Nou ens comentava petites injustícies de la Federació Espanyola de Gimnàstica, que no havia permès a lentrenador català Alfredo Hueto tècnic dels catalans Deferr, Víctor Cano (finalista en cavall amb arcs) i Oriol Combarros viatjar a Atenes. El motiu: la plaça era per a un altre membre de lstaff tècnic, un madrileny, Jesús Carballo (protagonista dun anunci de cervesa) que no ha guanyat mai una medalla olímpica. Potser en aquesta ocasió el seu origen geogràfic també hi té a veure o potser el motiu daquest excés és que el seu pare és seleccionador de les noies, no ho sé. Però penso que la Federació Catalana de Gimnàstica ha salvat la papereta a la Federació Espanyola, sense rebre les subvencions que mereix i malgrat tots els impediments que posa: recordem que la Federació Espanyola obliga els esportistes catalans a traslladar-se al centre neuràlgic de lEstat si volen participar en els Jocs Olímpics. Tot plegat, detalls que la comentarista de Televisió Espanyola no esmenta. Tampoc es diuen en els informatius. Només de tant en tant algun periodista agosarat satreveix a tractar el tema en algun article dopinió.
Però el cas Deferr no és una excepció en el món de lesport. Hi ha altres exemples com ara el del ciclista balear Joan Llaneras o el de la gimnasta de rítmica Almudena Cid. El fet de tenir més o menys suport per haver nascut en una comunitat autònoma o en una altra és, per mi, un cas de corrupció. En canvi, el tema passa desapercebut una vegada i una altra per la televisió. No sé si realment falta nivell per part dels periodistes esportius o és que hi ha determinades qüestions que és més fàcil no tocar. El cas és que continuarem veient una vegada i una altra com aquests misteriosos canvis de procedència geogràfica es repeteixen per la televisió.