Tarragona: la pila de Catalunya
Les nostres comarques han crescut amb una peculiar combinació entre el sector industrial i limpuls del sector del turisme. El desarrollismo dèpoca franquista va fer que les comarques de Tarragona concentressin un dels complexos petroquímics més importants dEuropa i quatre centrals nuclears. Semblava que un dels objectius que shavia marcat lactual tripartit de la Generalitat era aturar la dependència energètica que representa Tarragona i que el govern convergent shavia encarregat dagreujar amb la planificació de nombrosos parcs eòlics i diverses tèrmiques.
Sorprèn, doncs, que el conseller dIndústria afirmi obertament que només les Terres de lEbre concentraran la meitat dels parcs eòlics de Catalunya. Què hauria passat si ho hagués dit el seu predecessor en el càrrec? El moviment social aparegut en contra de la instal·lació desaprensiva de parcs eòlics no sha cansat de repetir que el cost dimpacte paisatgístic que suposen aquests tipus dinstal·lacions no compensa de cap manera el petit estalvi energètic que realment suposen aquests parcs. Existeixen altres fonts denergia renovables que suposen un cost molt inferior al paisatge, però pel que sembla no comporten els mateixos guanys als beneficiaris de les adjudicacions i de les subvencions europees. Cal anar cap a la utilització creixent de fonts denergia renovables, però això no implica farcir entorns dinterès ecològic (que estiguin lluny de Barcelona) amb centenars daerogeneradors. Resulta una aberració que en nom duna suposada sostenibilitat es transformi el paisatge dunes comarques on precisament lentorn és un dels principals valors econòmics. Lactual govern autonòmic tampoc es va mostrar interessat per frenar lactual construcció duna central tèrmica a Vandellòs. Realment el terme solidaritat territorial és una mofa per aquest municipi, on sembla que també shi instal·larà un cementiri nuclear. Quan ens preguntem el perquè daquesta concentració energètica a les nostres comarques, potser trobem la resposta en la manca de mobilització ciutadana i una inexistència de mitjans dinformació provincials realment incidents i independents.
A Cambrils no crec que ens instal·lin cap daquests molins, no patiu! Ja no crec que ens quedi terme. Sí que de vegades em pregunto si per la proximitat a tots aquests complexos energètics i industrials ens tocaria estar inclosos en algun pla demergència.
Sorprèn, doncs, que el conseller dIndústria afirmi obertament que només les Terres de lEbre concentraran la meitat dels parcs eòlics de Catalunya. Què hauria passat si ho hagués dit el seu predecessor en el càrrec? El moviment social aparegut en contra de la instal·lació desaprensiva de parcs eòlics no sha cansat de repetir que el cost dimpacte paisatgístic que suposen aquests tipus dinstal·lacions no compensa de cap manera el petit estalvi energètic que realment suposen aquests parcs. Existeixen altres fonts denergia renovables que suposen un cost molt inferior al paisatge, però pel que sembla no comporten els mateixos guanys als beneficiaris de les adjudicacions i de les subvencions europees. Cal anar cap a la utilització creixent de fonts denergia renovables, però això no implica farcir entorns dinterès ecològic (que estiguin lluny de Barcelona) amb centenars daerogeneradors. Resulta una aberració que en nom duna suposada sostenibilitat es transformi el paisatge dunes comarques on precisament lentorn és un dels principals valors econòmics. Lactual govern autonòmic tampoc es va mostrar interessat per frenar lactual construcció duna central tèrmica a Vandellòs. Realment el terme solidaritat territorial és una mofa per aquest municipi, on sembla que també shi instal·larà un cementiri nuclear. Quan ens preguntem el perquè daquesta concentració energètica a les nostres comarques, potser trobem la resposta en la manca de mobilització ciutadana i una inexistència de mitjans dinformació provincials realment incidents i independents.
A Cambrils no crec que ens instal·lin cap daquests molins, no patiu! Ja no crec que ens quedi terme. Sí que de vegades em pregunto si per la proximitat a tots aquests complexos energètics i industrials ens tocaria estar inclosos en algun pla demergència.