La metagastronomia
No oblidem que el món coneix la cuina espanyola per la seva creativitat i no per les seves croquetes. Ferran Adrià
Quan semblava que els apocalíptics pronosticaven que la cuina creativa havia mort, que shavia trencat el cicle com desitjaven tots amb el Barça, sembla que aquest moviment reneix amb més força.
La metagastronomia és present avui en el sector de la cuina de casa nostra, és un referent per al món. El llegat segueix amb una colla de professionals que tiren daquest gran carro, tot i els entrebancs dels agnòstics. Un grup de cuiners que segueixen apostant per la creativitat, per la investigació, per la cerca de la conceptualització dallò que mengem, allunyant-se de la pura nutrició. Potser en el fons són valents o inconscients pel moment de crisi que pateix el nostre país i en especial la restauració.
Daquí res la pujada de lIVA deixarà molt tocat el sector, que haurà, un altre cop, de reinventar-se per poder sobreviure.
La gent que està a lavantguarda són professionals implicats, tot i que per a molts són bogos que no toquen de peus a terra, els quals sembla que visquin en un altre planeta, individus que tenen unes ulleres per veure el món, que sallunyen de la concepció que tenim molts mortals dallò que ha de ser un plat a taula.
De totes maneres, crec que no hem de crucificar tots aquests creatius que cerquen quelcom més, que busquen les tres potes al gat, perquè segur que tots ens beneficiarem daquesta recerca, com avui passa amb tot aquell enrenou que va fer un esbojarrat de Badalona que cuinava una pila dexcentricitats al seu restaurant de cala Monjoi.
La nostra gastronomia neix de la cultura mediterrània, que no és només una sèrie de productes: derivats del blat, la fruita i la verdura, un consum abundant de peix i el vi per tal de regar la taula. No! És una cultura integral que forma part de la nostra vida quotidiana, del nostre sol, de les nostres terrasses i les ganes destar al carrer, així com de viure-ho tot amb passió. La metagastronomia cerca que la nostra vida sigui part del que mengem, som el que mengem!
Doncs siguem creatius, que és potser el que ens restarà. De segur que a la nostra cuina amb quatre coses podrem fer coses noves, diferents, proves, però sempre gaudint de tot, de la compra, de lelaboració i, com no, del moment de menjar-ho.
Siguem creatius davant la vida i els fogons, que això no ens ho podran retallar.
Quan semblava que els apocalíptics pronosticaven que la cuina creativa havia mort, que shavia trencat el cicle com desitjaven tots amb el Barça, sembla que aquest moviment reneix amb més força.
La metagastronomia és present avui en el sector de la cuina de casa nostra, és un referent per al món. El llegat segueix amb una colla de professionals que tiren daquest gran carro, tot i els entrebancs dels agnòstics. Un grup de cuiners que segueixen apostant per la creativitat, per la investigació, per la cerca de la conceptualització dallò que mengem, allunyant-se de la pura nutrició. Potser en el fons són valents o inconscients pel moment de crisi que pateix el nostre país i en especial la restauració.
Daquí res la pujada de lIVA deixarà molt tocat el sector, que haurà, un altre cop, de reinventar-se per poder sobreviure.
La gent que està a lavantguarda són professionals implicats, tot i que per a molts són bogos que no toquen de peus a terra, els quals sembla que visquin en un altre planeta, individus que tenen unes ulleres per veure el món, que sallunyen de la concepció que tenim molts mortals dallò que ha de ser un plat a taula.
De totes maneres, crec que no hem de crucificar tots aquests creatius que cerquen quelcom més, que busquen les tres potes al gat, perquè segur que tots ens beneficiarem daquesta recerca, com avui passa amb tot aquell enrenou que va fer un esbojarrat de Badalona que cuinava una pila dexcentricitats al seu restaurant de cala Monjoi.
La nostra gastronomia neix de la cultura mediterrània, que no és només una sèrie de productes: derivats del blat, la fruita i la verdura, un consum abundant de peix i el vi per tal de regar la taula. No! És una cultura integral que forma part de la nostra vida quotidiana, del nostre sol, de les nostres terrasses i les ganes destar al carrer, així com de viure-ho tot amb passió. La metagastronomia cerca que la nostra vida sigui part del que mengem, som el que mengem!
Doncs siguem creatius, que és potser el que ens restarà. De segur que a la nostra cuina amb quatre coses podrem fer coses noves, diferents, proves, però sempre gaudint de tot, de la compra, de lelaboració i, com no, del moment de menjar-ho.
Siguem creatius davant la vida i els fogons, que això no ens ho podran retallar.