Breaking Bad
Walter White (Bryan Cranston) és un professor de química en un institut, casat, amb un fill que té una paràlisi cerebral, i que al complir cinquanta anys descobreix que té càncer de pulmó incurable. Com sabem, allà, als Estats Units, no hi ha seguretat social (cosa realment bona que tenim a Europa), llavors, la brutal notícia farà que Walter decideixi fer un canvi dràstic a la seva vida, i amb l'ajuda d'un antic alumne, fabricarà droga per vendre-la. El seu objectiu és deixar a la seva família els diners necessaris per solucionar els seus problemes després de la seva mort.
Un guió que és la perfecció, unes metàfores per a cada personatge i el voler fer notar la seva evolució d'una forma subtil amb una direcció genial i uns plànols impossibles que fan referència a la mateixa sèrie. Pel que fa a les actuacions cal destacar la del seus protagonistes: Bryan Cranston fa el paper de la seva carrera i el seu company Aaron Paul, que fa de Jesse Pinkman, antic alumne de Walter, arriba al seu nivell més alt com més avança la sèrie.
Quan al cine no fan res d'especial, que fa un parell d'anys no hi ha res que, verdaderament, mereixi ser vist, sorgeixen aquest tipus de sèries que són com cinema a petites dosis (el mateix passa amb sèries de l'HBO i la companya de Breaking Bad, de la mateixa cadena, Mad Men), però molt concentrades que milloren temporada a temporada.
Si hi ha alguna cosa dolenta és esperar al següent episodi, però ja està acabant la meitat de la cinquena, i última, temporada. I ja està bé, perquè si s'allargués fins a vuit o deu temporades, com a moltes sèries els hi passa, perdria molt i no tindríem l'obra mestre de la petita pantalla, que, gràcies a sèries com aquesta, podria ser gegant.
Finalment, dir que s'ha de veure obligatòriament en versió original (com, en un principi, s'hauria de veure absolutament tot el que ve de fora), ja que, sense ser un doblatge molt dolent, no hi ha color de les grans veus i les boníssimes interpretacions.
Un guió que és la perfecció, unes metàfores per a cada personatge i el voler fer notar la seva evolució d'una forma subtil amb una direcció genial i uns plànols impossibles que fan referència a la mateixa sèrie. Pel que fa a les actuacions cal destacar la del seus protagonistes: Bryan Cranston fa el paper de la seva carrera i el seu company Aaron Paul, que fa de Jesse Pinkman, antic alumne de Walter, arriba al seu nivell més alt com més avança la sèrie.
Quan al cine no fan res d'especial, que fa un parell d'anys no hi ha res que, verdaderament, mereixi ser vist, sorgeixen aquest tipus de sèries que són com cinema a petites dosis (el mateix passa amb sèries de l'HBO i la companya de Breaking Bad, de la mateixa cadena, Mad Men), però molt concentrades que milloren temporada a temporada.
Si hi ha alguna cosa dolenta és esperar al següent episodi, però ja està acabant la meitat de la cinquena, i última, temporada. I ja està bé, perquè si s'allargués fins a vuit o deu temporades, com a moltes sèries els hi passa, perdria molt i no tindríem l'obra mestre de la petita pantalla, que, gràcies a sèries com aquesta, podria ser gegant.
Finalment, dir que s'ha de veure obligatòriament en versió original (com, en un principi, s'hauria de veure absolutament tot el que ve de fora), ja que, sense ser un doblatge molt dolent, no hi ha color de les grans veus i les boníssimes interpretacions.