Els estudis locals, entre linterès acadèmic i el general
La presentació del llibre de Pere Navarro, doctor en Filologia Catalana, sobre la parla pròpia de Cambrils va ser un acte molt concorregut i, alhora, emotiu. Per això és reconfortant comprovar que laparició dun nou llibre pugui generar tanta expectativa i interès. En la presentació, Navarro va insistir en el fet que la parla local és un patrimoni valuós i és tan correcta i admissible com qualsevol altra parla del domini lingüístic català. En conseqüència, ens va animar a fer-la servir sense complexos dins dels registres adequats, malgrat les amenaces anivelladores del món actual. No em vull pas estendre sobre el contingut daquest excel·lent estudi, sinó que, tan sols, voldria destacar dues idees que mha suggerit aquest nou llibre.
En primer lloc, cal destacar que lestudi de Pere Navarro és un treball científic i acadèmic, cosa que no significa que no pugui ser gaudit per tota la societat. És un treball que, daltra banda, podríem afegir dins daquella gran categoria multidisciplinària dels estudis locals. És important defensar la consistència daquesta categoria, que, a vegades, ha estat bandejada per localista i poc rigorosa per alguns cercles generalistes o suposadament cosmopolites. Els estudis locals no formarien pròpiament una branca del coneixement, sinó que es tracta duna etiqueta que aplega treballs de recerca i divulgació que han pres, preferentment, un territori determinat, dabast local o comarcal, per delimitar el seu camp geogràfic destudi. Així, la història, la dialectologia o la biogeografia són disciplines que es presten habitualment a inscriure els seus projectes destudi en una regió. Les monografies que es publiquen derivades daquests estudis solen tenir interès per als estudiosos dun camp concret, però no és menys veritat que, si es classifiquen atenent al territori, també presenten un interès específic i cabdal per als seus habitants.
En segon lloc, lautor dEl parlar de Cambrils va voler retre un tribut al llibre del filòleg Josep Lluís Savall sobre el vocabulari dels pescadors de Cambrils. Navarro deixa ben clar, en començar el llibre, que el seu treball es nodreix daquest estudi anterior de Savall. No només ho fa per rescatar aquell text publicat el 1991, actualment molt difícil dadquirir, sinó que, daquesta manera, dóna integritat i completesa al nou estudi i fa realitat el desig no acomplert de col·laboració mútua entre els dos filòlegs amics per dur a terme una recerca sobre la parla cambrilenca. Ara bé, un estudi mai no pot ser exhaustiu, com el mateix Pere Navarro confessa en la justificació del llibre. Aquí rau un dels aspectes més interessants de la promoció de les recerques locals, que és on vull anar a parar. El fet de revisitar un tema tractat amb anterioritat enriqueix encara més la perspectiva i fa aflorar nous enfocaments i resultats. El fet daproximar-shi des duna altra òptica o paradigma, utilitzar metodologies modernes, descobrir dades noves i fer-se preguntes diferents amb intencionalitats distintes permet corregir i matisar afirmacions o, al contrari, confirmar-les. Tot plegat, aporta criteris per a la reflexió i el debat intel·lectual que reverteixen en la societat. A banda dels dos treballs esmentats, lestudi recent sobre els mestres daixa que ha dut a terme lantropòleg Joan Arca presenta, en part, relació amb lenfocament etnolingüístic de Savall. De nou, un enfocament diferent (etnològic) per a un objecte destudi mai plantejat fins ara (els mestres daixa) dóna resultats sorprenents que sinterrelacionen amb treballs anteriors i eixamplen notablement el grau de coneixement de la nostra comunitat. I el que és més important: dedicat a Cambrils, però dinterès arreu.
En primer lloc, cal destacar que lestudi de Pere Navarro és un treball científic i acadèmic, cosa que no significa que no pugui ser gaudit per tota la societat. És un treball que, daltra banda, podríem afegir dins daquella gran categoria multidisciplinària dels estudis locals. És important defensar la consistència daquesta categoria, que, a vegades, ha estat bandejada per localista i poc rigorosa per alguns cercles generalistes o suposadament cosmopolites. Els estudis locals no formarien pròpiament una branca del coneixement, sinó que es tracta duna etiqueta que aplega treballs de recerca i divulgació que han pres, preferentment, un territori determinat, dabast local o comarcal, per delimitar el seu camp geogràfic destudi. Així, la història, la dialectologia o la biogeografia són disciplines que es presten habitualment a inscriure els seus projectes destudi en una regió. Les monografies que es publiquen derivades daquests estudis solen tenir interès per als estudiosos dun camp concret, però no és menys veritat que, si es classifiquen atenent al territori, també presenten un interès específic i cabdal per als seus habitants.
En segon lloc, lautor dEl parlar de Cambrils va voler retre un tribut al llibre del filòleg Josep Lluís Savall sobre el vocabulari dels pescadors de Cambrils. Navarro deixa ben clar, en començar el llibre, que el seu treball es nodreix daquest estudi anterior de Savall. No només ho fa per rescatar aquell text publicat el 1991, actualment molt difícil dadquirir, sinó que, daquesta manera, dóna integritat i completesa al nou estudi i fa realitat el desig no acomplert de col·laboració mútua entre els dos filòlegs amics per dur a terme una recerca sobre la parla cambrilenca. Ara bé, un estudi mai no pot ser exhaustiu, com el mateix Pere Navarro confessa en la justificació del llibre. Aquí rau un dels aspectes més interessants de la promoció de les recerques locals, que és on vull anar a parar. El fet de revisitar un tema tractat amb anterioritat enriqueix encara més la perspectiva i fa aflorar nous enfocaments i resultats. El fet daproximar-shi des duna altra òptica o paradigma, utilitzar metodologies modernes, descobrir dades noves i fer-se preguntes diferents amb intencionalitats distintes permet corregir i matisar afirmacions o, al contrari, confirmar-les. Tot plegat, aporta criteris per a la reflexió i el debat intel·lectual que reverteixen en la societat. A banda dels dos treballs esmentats, lestudi recent sobre els mestres daixa que ha dut a terme lantropòleg Joan Arca presenta, en part, relació amb lenfocament etnolingüístic de Savall. De nou, un enfocament diferent (etnològic) per a un objecte destudi mai plantejat fins ara (els mestres daixa) dóna resultats sorprenents que sinterrelacionen amb treballs anteriors i eixamplen notablement el grau de coneixement de la nostra comunitat. I el que és més important: dedicat a Cambrils, però dinterès arreu.