Carreteres bessones
President de l'Associació Cultural Revista Cambrils
Cada dia em desplaço a Tarragona en cotxe. Ben poques vegades he fet servir el transport públic per anar a treballar. I és que tot i treballar en una zona educacional, amb un considerable campus universitari, altres centres educatius i diversos centres dinvestigació, la diferència de temps que necessito amb un mitjà de transport o laltre és considerable.
Només cal que ho comproveu amb el Google. La diferència sestableix entre els 20 minuts que trigo en cotxe i els 60 minuts en transport públic, això sense afegir la tirania dels horaris de lautobús o el tren, i el temps afegit entre mitjà i mitjà en les combinacions de busos per arribar al meu destí, posem-hi 15 minuts més.
Total, que danar amb cotxe a anar amb tren o bus, cada dia hauria de destinar unes 2 hores més entre anar i tornar de la feina. Econòmicament? No crec que la cosa surti millor veient el preu dels bitllets del transport públic.
Tot i les cues a laccés de la zona educacional a les 9 del matí, perquè, evidentment ‒oh, sorpresa!‒ no sóc lúnic que opta per desplaçar-se en cotxe, ara per ara, no tinc intenció, ni temps, de canviar dhàbits.
Bé, després de confessar la meva culpabilitat, amb una traïció als excel·lents mitjans de transport públic de què disposem al Camp de Tarragona, una de les coses que em criden latenció, quan condueixo entre Cambrils i Tarragona per lautovia és observar que veig en paral·lel, com si fos un reflex en un mirall lateral, una altra carretera amb un traçat molt similar, només separada uns centenars de metres; això sí, laltra carretera és de peatge. Són com dues carreteres bessones, amb idèntics orígens i destins, i trajectòries similars. Fins i tot quasi idèntiques en els noms: A-7 i AP-7.
Així doncs, si des de dalt ens volen inculcar un canvi en el model de desplaçament, optant pels mitjans de transport públic, per què no potenciar la carretera ja existent, lautopista, ampliar-la, modernitzar-la i fer-la gratuïta? Amb els diners que sobrarien fins i tot podríem començar el projecte del TramCamp. Tindríem una carretera necessària, segura, ràpida, fora dels nuclis urbans i gratuïta! Però no haguéssim trinxat tant el territori entre lHospitalet i Torredembarra, amb la bessonada viària.
Total, portem ja 30 anys parlant del TramCamp, però sembla que seguim preferint invertir i hipotecar-nos en el model de transport per carretera. Ai, quants interessos!
Només cal que ho comproveu amb el Google. La diferència sestableix entre els 20 minuts que trigo en cotxe i els 60 minuts en transport públic, això sense afegir la tirania dels horaris de lautobús o el tren, i el temps afegit entre mitjà i mitjà en les combinacions de busos per arribar al meu destí, posem-hi 15 minuts més.
Total, que danar amb cotxe a anar amb tren o bus, cada dia hauria de destinar unes 2 hores més entre anar i tornar de la feina. Econòmicament? No crec que la cosa surti millor veient el preu dels bitllets del transport públic.
Tot i les cues a laccés de la zona educacional a les 9 del matí, perquè, evidentment ‒oh, sorpresa!‒ no sóc lúnic que opta per desplaçar-se en cotxe, ara per ara, no tinc intenció, ni temps, de canviar dhàbits.
Bé, després de confessar la meva culpabilitat, amb una traïció als excel·lents mitjans de transport públic de què disposem al Camp de Tarragona, una de les coses que em criden latenció, quan condueixo entre Cambrils i Tarragona per lautovia és observar que veig en paral·lel, com si fos un reflex en un mirall lateral, una altra carretera amb un traçat molt similar, només separada uns centenars de metres; això sí, laltra carretera és de peatge. Són com dues carreteres bessones, amb idèntics orígens i destins, i trajectòries similars. Fins i tot quasi idèntiques en els noms: A-7 i AP-7.
Així doncs, si des de dalt ens volen inculcar un canvi en el model de desplaçament, optant pels mitjans de transport públic, per què no potenciar la carretera ja existent, lautopista, ampliar-la, modernitzar-la i fer-la gratuïta? Amb els diners que sobrarien fins i tot podríem començar el projecte del TramCamp. Tindríem una carretera necessària, segura, ràpida, fora dels nuclis urbans i gratuïta! Però no haguéssim trinxat tant el territori entre lHospitalet i Torredembarra, amb la bessonada viària.
Total, portem ja 30 anys parlant del TramCamp, però sembla que seguim preferint invertir i hipotecar-nos en el model de transport per carretera. Ai, quants interessos!