Els mags de les finances municipals
Intentar dirigir les finances municipals dun dels Ajuntaments més endeutats de Catalunya, com és el de Cambrils, no és feina fàcil. El que sobta és com saplica aquesta excepcionalitat per part dels nostres representants. I no només parlo dels que estan a lequip de govern. Un cop es va saber la formació del tripartit de dretes actual, dues regidores electes del PSC van abandonar el càrrec per tornar a ocupar la plaça de funcionària, tot un despropòsit que esdevé una enorme contribució a lesvoranc entre ciutadania i institucions. Sobre el capítol de retallades, no valen privilegis. Els nostres representants han dentendre que les seves remuneracions esdevenen un símbol de cara a la ciutadania. Mentre els ciutadans han de viure mesures excepcionals amb retallades de serveis i augments de taxes i impostos, els polítics no sapliquen a ells mateixos mesures dausteritat realment significatives. La reducció dels sous dels regidors un 5% són purament testimonials. Cal recordar que a linici de lanterior legislatura lexalcalde Robert Benaiges va veure incrementat el seu sou en un 25%. Si les matemàtiques no em fallen, això fa que lalcaldessa Mercè Dalmau cobri avui en dia un 20% més respecte de 2007. Quants cambrilencs han vist augmentar el seu sou així? Resulta sorprenent que després de tots aquests anys de democràcia les institucions superiors no shagin posat dacord per regularitzar les remuneracions municipals en relació al volum de població.
Les finances municipals han esdevingut, i continuen sent-ho, un forat descontrolat on no hi ha òrgans de regulació eficients. Malauradament constatem com el concepte de responsabilitat manca per la seva absència i Cambrils és un de tants exemples dels quals no cal donar comptes de la mala gestió. I a més a més, no cal complir les promeses electorals com la de no augmentar els impostos per sobre de lIPC, promesa electoral de tots els partits. Benvinguts al fabulós món de la democràcia local on un equip de govern pot provocar un bony enorme a les finances municipals i sen pot anar cap a casa tranquil·lament, mentre si no pagues un tiquet de zona blava (per cert, han apujat lanul·lació de multa) et poden embargar el compte. Em pregunto: on miraven els controladors de les finances municipals fins ara? Com és que no es van atendre les advertències de la Sindicatura de Comptes? Com són possibles casos com el de les obres del barri de la Llosa? Qui nés el responsable? En són els representants polítics o els funcionaris als quals els toca validar aquests tipus doperacions?
Fins fa poc érem referent de tot: de les festes majors, de la televisió, del cavall, de les fires, de lINEFC, lauditori, Aparcam... I ara som un referent dels números vermells. Però no tot shi val per fer quadrar els comptes. El que sha fet amb lEscola de Música no és admissible, mentre per altra banda se segueix mantenint una televisió sobredimensionada i prescindible. Els cambrilencs podem formular una reflexió ben senzilla: ningú ha obligat cap candidat a presentar-se a les eleccions. Per tant, és raonable que exigim un màxim de coherència i sobretot de transparència democràtica.
Les finances municipals han esdevingut, i continuen sent-ho, un forat descontrolat on no hi ha òrgans de regulació eficients. Malauradament constatem com el concepte de responsabilitat manca per la seva absència i Cambrils és un de tants exemples dels quals no cal donar comptes de la mala gestió. I a més a més, no cal complir les promeses electorals com la de no augmentar els impostos per sobre de lIPC, promesa electoral de tots els partits. Benvinguts al fabulós món de la democràcia local on un equip de govern pot provocar un bony enorme a les finances municipals i sen pot anar cap a casa tranquil·lament, mentre si no pagues un tiquet de zona blava (per cert, han apujat lanul·lació de multa) et poden embargar el compte. Em pregunto: on miraven els controladors de les finances municipals fins ara? Com és que no es van atendre les advertències de la Sindicatura de Comptes? Com són possibles casos com el de les obres del barri de la Llosa? Qui nés el responsable? En són els representants polítics o els funcionaris als quals els toca validar aquests tipus doperacions?
Fins fa poc érem referent de tot: de les festes majors, de la televisió, del cavall, de les fires, de lINEFC, lauditori, Aparcam... I ara som un referent dels números vermells. Però no tot shi val per fer quadrar els comptes. El que sha fet amb lEscola de Música no és admissible, mentre per altra banda se segueix mantenint una televisió sobredimensionada i prescindible. Els cambrilencs podem formular una reflexió ben senzilla: ningú ha obligat cap candidat a presentar-se a les eleccions. Per tant, és raonable que exigim un màxim de coherència i sobretot de transparència democràtica.