Voluntarisme
Sovint tendim a mirar el passat amb nostàlgia, evocant uns escenaris idealitzats de la nostra infància al barri o el poble. Sembla que enyorem una mena de pacte ancestral de vida en comú, basat en la solidaritat veïnal i la identitat col·lectiva. Tot i que els governs vetllen, suposadament, pel benestar de tots els seus ciutadans sobirans, entre lindividualisme ferotge i el paternalisme ofegador encara resta un ampli espai per a lacció ciutadana. És, precisament, en moments de crisi social que sorgeixen més iniciatives de servei a la comunitat propera, amb la fi dajudar els altres, mantenir la qualitat dels serveis públics i tirar endavant projectes nous. Mentre les finances municipals sestrenyen el cinturó i els seus gestors (ja no en queden, de líders) miren de retallar ací i allà (o allà on més els convé), sorgeixen casos de municipis arruïnats que han optat per fórmules basades en el treball desinteressat. No fa gaire, el diari The New York Times explicava el cas dun poblet de Badajoz, amb poc més de mil habitants, escanyat pel seu dèficit municipal. Davant daquesta situació angoixant, els veïns han endegat la iniciativa de reunir-se en escamots de neteja i servei, a banda dels propis de lajuntament, que shan hagut de reduir dràsticament. Els vilatans es troben els diumenges disposats a netejar els carrers, arreglar la jardineria i, en fi, donar un cop de mà allà on calgui.
En altres països, el voluntarisme és un valor prou practicat entre la ciutadania. Al zoo de Chicago, lestiu passat, em van sorprendre molt les patrulles de jubilats voluntaris que recorrien el parc per informar els visitants, a més de fer-hi petites labors de manteniment. A San Francisco, em van explicar que colles de veïns es trobaven a casa dalgú per ajudar en tasques domèstiques, com netejar el jardí, a canvi dun bon esmorzar o el bescanvi de productes. El caràcter nord-americà, que des daquí desaprovem en alguns aspectes, es va forjar amb la idea que al nou continent calia començar de nou i fer-se a si mateix. Aquest sentit de comunitat autogestionada ha persistit en el tarannà daquell país. El voluntarisme és una actitud de servei a la comunitat; és un acte ciutadà basat en el compromís social i lètica solidària. Es tracta, al principi, duna actitud individual: la persona fa el pas des dun estat de mer espectador fins a una situació dinàmica. Les campanyes dajuda a famílies que no poden pagar-se un tractament sanitari costós a lestranger, les recollides daliments i roba, o les accions de suport a individus afectats per situacions injustes (com les protestes massives contra alguns desnonaments que clamen al cel) són exemples daccions informals de voluntarisme. En general, són fenòmens puntuals en el temps.
En una fase més enllà, lorganització dels voluntaris en entitats estables, sense ànim de lucre, dóna peu al voluntariat i lassociacionisme. El cas català és paradigmàtic, ja que el nostre país gaudeix duna rica tradició associativa. Potser, lactitud dun estat, sovint hostil i, en algunes èpoques, opressiva, vers la realitat del territori ha potenciat lacció cívica a Catalunya dençà mitjan segle xix. Les associacions solen donar resposta a necessitats de la població no prou satisfetes per altres institucions i, en molts aspectes, savancen a futures prestacions dels governs. Així, per exemple, els primers ateneus obrers pretenien suplir les greus mancances educatives dels seus associats; mentre que, actualment, la formació és un dret garantit (malgrat les erosions) pels governs democràtics. No ens sàpiga greu estrènyer els vincles amb els altres per fer front contra el desgast que provoca, excepcionalment, aquest temps de dificultats. Amb el voluntarisme hauríem de ser capaços de mantenir la cohesió i evolucionar socialment.
En altres països, el voluntarisme és un valor prou practicat entre la ciutadania. Al zoo de Chicago, lestiu passat, em van sorprendre molt les patrulles de jubilats voluntaris que recorrien el parc per informar els visitants, a més de fer-hi petites labors de manteniment. A San Francisco, em van explicar que colles de veïns es trobaven a casa dalgú per ajudar en tasques domèstiques, com netejar el jardí, a canvi dun bon esmorzar o el bescanvi de productes. El caràcter nord-americà, que des daquí desaprovem en alguns aspectes, es va forjar amb la idea que al nou continent calia començar de nou i fer-se a si mateix. Aquest sentit de comunitat autogestionada ha persistit en el tarannà daquell país. El voluntarisme és una actitud de servei a la comunitat; és un acte ciutadà basat en el compromís social i lètica solidària. Es tracta, al principi, duna actitud individual: la persona fa el pas des dun estat de mer espectador fins a una situació dinàmica. Les campanyes dajuda a famílies que no poden pagar-se un tractament sanitari costós a lestranger, les recollides daliments i roba, o les accions de suport a individus afectats per situacions injustes (com les protestes massives contra alguns desnonaments que clamen al cel) són exemples daccions informals de voluntarisme. En general, són fenòmens puntuals en el temps.
En una fase més enllà, lorganització dels voluntaris en entitats estables, sense ànim de lucre, dóna peu al voluntariat i lassociacionisme. El cas català és paradigmàtic, ja que el nostre país gaudeix duna rica tradició associativa. Potser, lactitud dun estat, sovint hostil i, en algunes èpoques, opressiva, vers la realitat del territori ha potenciat lacció cívica a Catalunya dençà mitjan segle xix. Les associacions solen donar resposta a necessitats de la població no prou satisfetes per altres institucions i, en molts aspectes, savancen a futures prestacions dels governs. Així, per exemple, els primers ateneus obrers pretenien suplir les greus mancances educatives dels seus associats; mentre que, actualment, la formació és un dret garantit (malgrat les erosions) pels governs democràtics. No ens sàpiga greu estrènyer els vincles amb els altres per fer front contra el desgast que provoca, excepcionalment, aquest temps de dificultats. Amb el voluntarisme hauríem de ser capaços de mantenir la cohesió i evolucionar socialment.