Tómbola
Mai tant com ara la frase feta que dóna nom a aquesta secció defineix la situació econòmica que viu Cambrils. Aquest any a la Fira tornarem a veure com es munten les parades de vehicles, motos, estands de sofàs que relaxen, les atraccions de cada any... En aparença semblarà com si dun altre any passés tot normal. Trobar-se les cares habituals daquests esdeveniments i retrobar-se amb velles amistats o antics coneguts que han perdut el títol perquè ja ni els reconeixes. Però la veritat és que no tenim la mateixa capacitat de comprar. La situació actual no convida a lesclat de consumisme que suposa un esdeveniment daquestes característiques. Més aviat resulta contradictori amb la realitat local. Tanmateix és una bona oportunitat per sortir daquest pessimisme general que es respira i que podem notar al moment, quan ens informem a diari al MN Males Notícies (el TN ha passat a la història). Si més no, resulta curiós que en un municipi que és un referent dels efectes negatius de la bombolla immobiliària, encara tingui ganes de celebrar un esdeveniment com la Fira Multisectorial, on sanima al consumisme i a rascar-nos la butxaca de forma continuada. Potser com a col·lectivitat també ens va bé fer-nos creure que tot seguirà com fa uns anys i que aquesta crisi serà passatgera.
Els xurros i les pomes de caramel potser sí que seran com els de fa pocs anys. Però estem en una nova època. Un temps en que amb un viatge al tren de la bruixa, es nacionalitza un banc i es tapen forats amb diner públic, mentre es desmantella el sistema públic amb lexcusa que no hi ha diners. Durant el viatge, et trobes un director de banc amb una pensió multimilionària que ha substituït la bruixa i et dóna un cop descombra perquè consumeixis i donis confiança als mercats. Compra, compra, compra! Mentre actualment es retalla un 25% la investigació i les PIME no reben crèdit dels bancs subvencionats, el ministre de Defensa vol donar 40 milions deuros com a indemnització a la seva antiga empresa darmament, perquè ja no poden fabricar bombes de dispersió. Això no mho acabo dinventar, lamentablement és veritat. Sembla que en aquesta crisi es fa més evident que nhi ha que per molts números que comprin, no els tocarà mai la tómbola de la Fira. Mentre a altres no els cal ni comprar cap número, sempre els toca tot lassortit de premis i després sen riuen de tots nosaltres i envien els diners a paradisos fiscals.
Esperem que a la Fira denguany shagin pensat totes les despeses tenint en compte les retallades que shan fet. Potser sha pensat substituir el fil musical per alumnes de lEscola de Música per tal damenitzar cada racó de la Fira. O potser la regidora Carmen Quintana, que va dir als professors de lEscola que la música no era important, té pensat que algun xiquet expliqui, per exemple, episodis de la història de Cambrils. Vaja! Això també és prescindible i ja hi han passat la tisora. Doncs ja només se macut que veïns del municipi expliquin com sho faran per poder pagar lincrement del 30% de lIBI. Això sí que seria interessant!
Els xurros i les pomes de caramel potser sí que seran com els de fa pocs anys. Però estem en una nova època. Un temps en que amb un viatge al tren de la bruixa, es nacionalitza un banc i es tapen forats amb diner públic, mentre es desmantella el sistema públic amb lexcusa que no hi ha diners. Durant el viatge, et trobes un director de banc amb una pensió multimilionària que ha substituït la bruixa i et dóna un cop descombra perquè consumeixis i donis confiança als mercats. Compra, compra, compra! Mentre actualment es retalla un 25% la investigació i les PIME no reben crèdit dels bancs subvencionats, el ministre de Defensa vol donar 40 milions deuros com a indemnització a la seva antiga empresa darmament, perquè ja no poden fabricar bombes de dispersió. Això no mho acabo dinventar, lamentablement és veritat. Sembla que en aquesta crisi es fa més evident que nhi ha que per molts números que comprin, no els tocarà mai la tómbola de la Fira. Mentre a altres no els cal ni comprar cap número, sempre els toca tot lassortit de premis i després sen riuen de tots nosaltres i envien els diners a paradisos fiscals.
Esperem que a la Fira denguany shagin pensat totes les despeses tenint en compte les retallades que shan fet. Potser sha pensat substituir el fil musical per alumnes de lEscola de Música per tal damenitzar cada racó de la Fira. O potser la regidora Carmen Quintana, que va dir als professors de lEscola que la música no era important, té pensat que algun xiquet expliqui, per exemple, episodis de la història de Cambrils. Vaja! Això també és prescindible i ja hi han passat la tisora. Doncs ja només se macut que veïns del municipi expliquin com sho faran per poder pagar lincrement del 30% de lIBI. Això sí que seria interessant!