Opinió

Teixint sinergies

La POCC, entitat promotora del Festival Europeu de Curtmetratges, ha anat ampliant i consolidant un festival que esdevé una de les excepcions més destacades del panorama cultural de les nostres comarques. Lluny queda aquell 1998 de la primera edició, quan el públic de la zona va poder gaudir d’un festival que fins aleshores semblava reservat a l’àmbit metropolità. El festival ha viscut en pròpia pell la popularització del format de curtmetratge dels darrers anys, conformant un públic fidel a la cita i ha resultat una aparador de nous valors. En el manteniment d’aquest festival, hi ha jugat un paper rellevant les administracions locals, tant la de Cambrils com la de Reus, que a partir de la quarta edició es va incorporar a l’organització. Els reusencs van aglutinar la secció internacional del FECC, que s’ha afegit al dens calendari de festivals de la capital del Baix Camp. Però perquè certàmens com aquest es mantinguin, no n’hi ha prou amb el suport de les administracions públiques, sinó amb la perseverança de les persones que any rere any fan possible que puguem gaudir d’una selecció de cinema d’avantguarda com aquesta. I tot això ha d’anar complementat amb una bona afluència de públic. Resulta una obvietat que el certamen cambrilenc ha perdut el fet multitudinari dels primers anys, quan aquest festival esdevenia un cas totalment excepcional a la zona. Actualment gaudeix d’uns nivells acceptables de públic propis de la normalització d’un certamen com aquest a Cambrils. I potser aquesta és una de les característiques que el fa excepcional. En un municipi on estem massa acostumats a veure com neixen i moren d’èxit tantes coses, sembla fins i tot estrany trobar-se aquesta continuïtat. Si busquéssim un tipus d’explicació determinista, a Cambrils massa sovint s’han iniciat projectes que semblaven un cap de riera i que després han quedat en no res.

Cal esperar que la crisi afecti el mínim possible un certamen que de mica en mica s’ha anat fent el seu lloc en el panorama dels festivals d’aquest gènere al continent europeu. Mostra d’això són els gairebé 2.000 curts que el FECC continua reben de tot el món. Que el festival es continuï fent amb tots els seus formats i amb voluntat d’ampliar les activitats complementàries a les projeccions oficials, és una molt bona notícia. Plantejar activitats per als més petits i altres per a amateurs o simple públic aficionat als curts, és una excel•lent manera d’assegurar-se la continuïtat i la seva incidència al municipi. Malauradament en temps de vaques magres les inversions públiques en cultura no resulten prioritàries, per això cal recordar la tasca de dinamització i de projecció internacional que realitzen certàmens com aquest. El FECC és una bona eina per marcar una personalització de Cambrils i situar-nos en el mapa cultural del país. Recordem que la incidència és major a Cambrils que no pas a Reus, on per dimensions i per tradició tenen un atractiu cultural molt més rellevant. Esperem que els ganxets no aprofitin l’estat de les arques municipals cambrilenques per acabar d’absorbir tot el festival. L’èxit del festival també ha resultat un bon exemple de col•laboració municipal, poc habitual al Camp de Tarragona.