Indignats a leducació
Últimament qui més qui menys se sent indignat amb el seu sector professional, ja que les retallades i la crisi ha esquitxat pràcticament tothom. Però, i en educació? Com ha repercutit tanta retallada i tant de canvi de color?
La veritat és que com a professional de lensenyament tinc la sort i lhonor de compartir amb molts bon professionals. Persones davant de tot implicades i al servei de persones. A més tinc a les meves mans persones que per molt que tinguin 16 anys són nens amb moltes coses per aprendre i ensenyar-nos. Ells són qui dia a dia intenten esdevenir millors persones, de la mà dun professor o professional de la docència que els acompanyarà.
Últimament el prestigi i les llegendes urbanes fan que, no sé si per enveja, desconeixement o no sé ben bé per què, es cregui que es pot retallar en educació. La veritat és que és una professió on la recompensa la reps majoritàriament a nivell emocional (tot i que de les emocions no es pot viure) i tot i això es creu que per ser un cos funcionari aquestes persones no acabin de fer bé les coses i no mereixen el sou, ni el personal?
No sé si teniu experiència amb nens o adolescents, però si no en teniu us puc ben assegurar que en allò en què són experts és en no deixar que et relaxis ni un sol moment i que estiguis a laguait per posar límits, tenir paciència, donar un cop de mà, etc. I tantes altres coses que com a docent (tot i no tenir-ho planificat) et toca fer. Perquè, senyores i senyors, treballem amb personetes que són el futur del nostre país, són esponges que amb la retallada lúnic que fem és dir-los: vosaltres no sou importants, lúnic important és el senyor diner i tenir la butxaca plena, i fins aquí podíem arribar! El consumisme no ha de poder amb el més important de la nostra societat: la infància.
La veritat és que com a professional de lensenyament tinc la sort i lhonor de compartir amb molts bon professionals. Persones davant de tot implicades i al servei de persones. A més tinc a les meves mans persones que per molt que tinguin 16 anys són nens amb moltes coses per aprendre i ensenyar-nos. Ells són qui dia a dia intenten esdevenir millors persones, de la mà dun professor o professional de la docència que els acompanyarà.
Últimament el prestigi i les llegendes urbanes fan que, no sé si per enveja, desconeixement o no sé ben bé per què, es cregui que es pot retallar en educació. La veritat és que és una professió on la recompensa la reps majoritàriament a nivell emocional (tot i que de les emocions no es pot viure) i tot i això es creu que per ser un cos funcionari aquestes persones no acabin de fer bé les coses i no mereixen el sou, ni el personal?
No sé si teniu experiència amb nens o adolescents, però si no en teniu us puc ben assegurar que en allò en què són experts és en no deixar que et relaxis ni un sol moment i que estiguis a laguait per posar límits, tenir paciència, donar un cop de mà, etc. I tantes altres coses que com a docent (tot i no tenir-ho planificat) et toca fer. Perquè, senyores i senyors, treballem amb personetes que són el futur del nostre país, són esponges que amb la retallada lúnic que fem és dir-los: vosaltres no sou importants, lúnic important és el senyor diner i tenir la butxaca plena, i fins aquí podíem arribar! El consumisme no ha de poder amb el més important de la nostra societat: la infància.