La cuina i els mitjans
Fa uns dies, es va donar per finalitzada la segona edició de Food Photo Festival a Tarragona ‒com passa moltes vegades allò que es fa a casa no té gaire anomenada o sen parla poc, si més no‒, un punt de trobada internacional per a fotògrafs professionals i amateurs que es dediquen a copsar amb les seves lents tot allò que gira al voltant de la restauració i el producte.
La imatge és molt important, tant en els mitjans de comunicació com a la taula; una de les primeres informacions que ens arriba és la visual, que ens influeix a lhora delegir o prejutjar allò que tenim davant.
Lera de la informació ens va portar una llista inacabable de guies gastronòmiques que, legitimades per una sèrie de criteris establerts per ells mateixos i uns crítics panxacontents, van puntuar o llistar uns top ten de restaurants. La seva intencionalitat era aconsellar el personal, però potser les intencions es van perdre pel camí, ja que no assenyalaven on menjar un bon ranxo sinó una cosa més a nivell qualitatiu o elitista.
Potser per tot això el certamen Madrid Fusión, que se celebrarà en breu, ha posat com a pal de paller els artífexs de publicacions tan glorioses com demonitzades. El debat o taula rodona porta el nom de La cumbre del poder gastrónomico. Allí seuran cara a cara els crítics i els restauranters. De segur que hi hauran frecs a frecs, com també moments de complicitat, ja que una línia de la nostra gastronomia viu gràcies a les guies. Representants de les grans Zagat Survey, Makansutra, Michelin, Gault Millau, Repsol, Slow Food Editorial, Carnet de Route, Gourmetour i Lo mejor de la gastronomía hi seran presents.
Què en traurem? Haurem desperar. El que sí podem afirmar és que lera digital ha canviat el pes de les guies, el blocaires i les altres publicacions digitals dedicades a la gastronomia dels internautes han creat una xarxa damics, gent que a poc a poc sha fet un criteri, que explica les experiències des dun punt de vista personal, en primera persona i això enganxa.
Jo diria que és com si un company, amic o conegut et recomanés on anar a dinar; de segur que aquesta complicitat em crea una major confiança que allò que opina un desconegut per molta notorietat que tingui.
Visca el boca-orella, perquè del plat a la boca ningú sequivoca! Ni que sigui 2.0.
La imatge és molt important, tant en els mitjans de comunicació com a la taula; una de les primeres informacions que ens arriba és la visual, que ens influeix a lhora delegir o prejutjar allò que tenim davant.
Lera de la informació ens va portar una llista inacabable de guies gastronòmiques que, legitimades per una sèrie de criteris establerts per ells mateixos i uns crítics panxacontents, van puntuar o llistar uns top ten de restaurants. La seva intencionalitat era aconsellar el personal, però potser les intencions es van perdre pel camí, ja que no assenyalaven on menjar un bon ranxo sinó una cosa més a nivell qualitatiu o elitista.
Potser per tot això el certamen Madrid Fusión, que se celebrarà en breu, ha posat com a pal de paller els artífexs de publicacions tan glorioses com demonitzades. El debat o taula rodona porta el nom de La cumbre del poder gastrónomico. Allí seuran cara a cara els crítics i els restauranters. De segur que hi hauran frecs a frecs, com també moments de complicitat, ja que una línia de la nostra gastronomia viu gràcies a les guies. Representants de les grans Zagat Survey, Makansutra, Michelin, Gault Millau, Repsol, Slow Food Editorial, Carnet de Route, Gourmetour i Lo mejor de la gastronomía hi seran presents.
Què en traurem? Haurem desperar. El que sí podem afirmar és que lera digital ha canviat el pes de les guies, el blocaires i les altres publicacions digitals dedicades a la gastronomia dels internautes han creat una xarxa damics, gent que a poc a poc sha fet un criteri, que explica les experiències des dun punt de vista personal, en primera persona i això enganxa.
Jo diria que és com si un company, amic o conegut et recomanés on anar a dinar; de segur que aquesta complicitat em crea una major confiança que allò que opina un desconegut per molta notorietat que tingui.
Visca el boca-orella, perquè del plat a la boca ningú sequivoca! Ni que sigui 2.0.