La princesa del Parc Samà
President de l'Associació Cultural Revista Cambrils
Només conec dos tipus de princeses, les dels contes i les que pertanyen a les perennes monarquies, i que cap govern satrevirà a retallar per prescindibles que siguin. Unes i altres, però, em causen cert sentiment de compassió. Les dels contes, perquè, tot i els finals feliços, han de suportar trenta mil calamitats entre encanteris, enveges de germanastres o madrastres, o amors imposats. Les altres, les de carn i ossos i sang blava, tot i la vida regalada econòmicament, desprenen un aire depressiu i trist, això sí, encotillat dins els vestits que només es poden pagar aquells que no pateixen pels diners.
Però jo volia parlar duna princesa local, la princesa del Parc Samà. Aquest personatge, sorgit dun conte que li han explicat a ma filla a la llar dinfants, ha motivat un parell de visites al parc botànic adjacent a la carretera de Montbrió aquest estiu. De la mà de ma filla hem anat a buscar la princesa i el seu amic, el follet de la torre. Però no els hem trobat.
Tot i no trobar els personatges fantàstics i compartir la innocència tendra dels nens, he redescobert un parc que tenia oblidat, exceptuant alguna visita nocturna amb motiu dels concerts del Festival Internacional de Música.
I passejant tranquil·lament pels camins del recinte, entre arbres monumentals, donant molles de pa als peixos (i peixots) dels estanys i espantant un paó que ens barrava el pas a les escales de la glorieta central del llac, un soblida del preu que li han fet pagar a lentrada, de la retolació horrible que han fet a lexterior o de les mancances del lloc, com uns lavabos inexistents o la zona de jocs infantils, una mica atrotinada.
Princeses a banda, després de les visites estivals, vull considerar que el Parc Samà, tot i les dificultats que poden existir per aglutinar propietaris i institucions, té un potencial cultural, econòmic i lúdic que està per descobrir. Els seus espais i edificis, condemnats a un deteriorament continu si no es fa alguna cosa, tenen la versatilitat de poder acollir diferents propostes en un mateix recinte. Ja sé que és fer volar coloms (o paons, que nhi ha uns quants), però des de projectes museístics a congressos o convencions, i també adequar espais per passar un dia visitant el parc, passejant, jugant i menjant, serien princeses que motivarien linterès per acudir a aquest espai, que el tenim present com un valor local però mig oblidat en les nostres agendes personals i institucionals.
Però jo volia parlar duna princesa local, la princesa del Parc Samà. Aquest personatge, sorgit dun conte que li han explicat a ma filla a la llar dinfants, ha motivat un parell de visites al parc botànic adjacent a la carretera de Montbrió aquest estiu. De la mà de ma filla hem anat a buscar la princesa i el seu amic, el follet de la torre. Però no els hem trobat.
Tot i no trobar els personatges fantàstics i compartir la innocència tendra dels nens, he redescobert un parc que tenia oblidat, exceptuant alguna visita nocturna amb motiu dels concerts del Festival Internacional de Música.
I passejant tranquil·lament pels camins del recinte, entre arbres monumentals, donant molles de pa als peixos (i peixots) dels estanys i espantant un paó que ens barrava el pas a les escales de la glorieta central del llac, un soblida del preu que li han fet pagar a lentrada, de la retolació horrible que han fet a lexterior o de les mancances del lloc, com uns lavabos inexistents o la zona de jocs infantils, una mica atrotinada.
Princeses a banda, després de les visites estivals, vull considerar que el Parc Samà, tot i les dificultats que poden existir per aglutinar propietaris i institucions, té un potencial cultural, econòmic i lúdic que està per descobrir. Els seus espais i edificis, condemnats a un deteriorament continu si no es fa alguna cosa, tenen la versatilitat de poder acollir diferents propostes en un mateix recinte. Ja sé que és fer volar coloms (o paons, que nhi ha uns quants), però des de projectes museístics a congressos o convencions, i també adequar espais per passar un dia visitant el parc, passejant, jugant i menjant, serien princeses que motivarien linterès per acudir a aquest espai, que el tenim present com un valor local però mig oblidat en les nostres agendes personals i institucionals.