Deixeu-me dormir
Per combatre la calor de lestiu sempre em consolo pensant que cap al vespre, quan marxa el sol, refresca una miqueta. Amb aquell airet tan agradable surts a estirar les cames i somnies desperta que, amb una mica de sort, a la matinada thauràs de tapar amb un llençolet.
Magraden molt les nits destiu i si per mi fos em passaria hores i hores tombant-la. Una vegada he posat els peus al carrer em costa tornar-me a enclaustrar. Més igual anar fins al far, fer un gelat, veure algun espectacle al Parc del Pescador o anar a un concert del Festival de Música. Si em passo tot lany esperant les nits destiu, ara que són aquí les vull aprofitar encara que lendemà toqui matinar.
Aquesta imatge carrinclona de les nits destiu no té res a veure amb la realitat de les nits destiu que jo passo a Cambrils. Com que no tinc aire condicionat men vaig a dormir amb el ventilador a tota pastilla i deixo un ventall a mà a la tauleta de nit. Pujo la persiana ben amunt perquè entri tot laire del món però lúnica cosa que em fa companyia és el soroll.
Passar-sho bé al carrer i de nit no vol dir tenir una conducta incívica i batre rècords de contaminació acústica. Hi ha qui està fregit per les terrasses que tenen obert fins a altes hores de la matinada just a sota la finestra de lhabitació, daltres se saben de memòria el repertori dels karaokes dels hotels. Fins i tot els avis de les residències sespanten amb els concerts de música massa moderna per al seu gust. A més a més, cotxes i motos circulen i frenen com si estiguessin disputant un ral·li en un circuit urbà. Alguns mantenen converses amb xiscles i crits, es discuteixen o canten a ple pulmó. Tot això sense oblidar que les parets massa primes confessen els secrets de líntim exercici nocturn que convida a treures la roba que senganxa a la pell.
Penso que tots hauríem dintentar fer un exercici dempatia i fer pels altres allò que voldríem que fessin per naltros. Quan ens movem de nit podem ser sigil·losos com un gat, no cal deixar cap rastre per allà on passem. No es tracta de prohibir sinó de respectar per facilitar la convivència. Durant una temporada vaig tenir un veí que justificava posar la música a tot drap a les 2 de la matinada perquè ell, a casa seva, feia el que volia. Doncs jo, a casa meva, també vull fer el que vulgui. I si el que vull és dormir, si us plau, deixeu-me dormir. Per combatre linsomni ja no compto ovelletes: esclafo mosquits per alliberar la tensió.
Magraden molt les nits destiu i si per mi fos em passaria hores i hores tombant-la. Una vegada he posat els peus al carrer em costa tornar-me a enclaustrar. Més igual anar fins al far, fer un gelat, veure algun espectacle al Parc del Pescador o anar a un concert del Festival de Música. Si em passo tot lany esperant les nits destiu, ara que són aquí les vull aprofitar encara que lendemà toqui matinar.
Aquesta imatge carrinclona de les nits destiu no té res a veure amb la realitat de les nits destiu que jo passo a Cambrils. Com que no tinc aire condicionat men vaig a dormir amb el ventilador a tota pastilla i deixo un ventall a mà a la tauleta de nit. Pujo la persiana ben amunt perquè entri tot laire del món però lúnica cosa que em fa companyia és el soroll.
Passar-sho bé al carrer i de nit no vol dir tenir una conducta incívica i batre rècords de contaminació acústica. Hi ha qui està fregit per les terrasses que tenen obert fins a altes hores de la matinada just a sota la finestra de lhabitació, daltres se saben de memòria el repertori dels karaokes dels hotels. Fins i tot els avis de les residències sespanten amb els concerts de música massa moderna per al seu gust. A més a més, cotxes i motos circulen i frenen com si estiguessin disputant un ral·li en un circuit urbà. Alguns mantenen converses amb xiscles i crits, es discuteixen o canten a ple pulmó. Tot això sense oblidar que les parets massa primes confessen els secrets de líntim exercici nocturn que convida a treures la roba que senganxa a la pell.
Penso que tots hauríem dintentar fer un exercici dempatia i fer pels altres allò que voldríem que fessin per naltros. Quan ens movem de nit podem ser sigil·losos com un gat, no cal deixar cap rastre per allà on passem. No es tracta de prohibir sinó de respectar per facilitar la convivència. Durant una temporada vaig tenir un veí que justificava posar la música a tot drap a les 2 de la matinada perquè ell, a casa seva, feia el que volia. Doncs jo, a casa meva, també vull fer el que vulgui. I si el que vull és dormir, si us plau, deixeu-me dormir. Per combatre linsomni ja no compto ovelletes: esclafo mosquits per alliberar la tensió.