Ens deixem enredar a lhora de comprar?
Em va fer pensar un article publicat a Marqueting Directo en què sexplicava les principals tècniques que feien servir els nostres supermercats per fer-nos comprar més o determinats articles. La veritat, encara que aquestes trampes tenen una lògica al darrere, em resisteixo a pensar que realment caiem tant en els paranys!
La mida importa, larticle diu que el gran invent per comprar més comença de fet amb el pas de la cistella al carret, on el comprador té molt despai per augmentar el volum de les seves compres. De fet ens pot donar la sensació que si no portem el carro ple ens deixem alguna cosa. Hem de constatar laugment de la grandària dels carretons en algunes superfícies, on quasi es demana carnet per conduir-los!
A lentrada habitualment és col·loquen les seccions de fleca, pastisseria i floristeria, les bones fragàncies ens estimulen i ens desperten les glàndules saliveres; aquestes ens activen els sentits amb la finalitat que realitzem compres de manera compulsiva, a més de provocar-nos un estat dànim agradable.
Normalment els productes anomenats bàsics estan un xic amagats per forçar el consumidor a passejar-se pels passadissos. De fet també és freqüent que és canviï sovint dubicació certs productes, per desorientar el client i per eliminar un recorregut establert i rutinari.
La disposició dels productes és essencial; les tècniques recomanen forçar el client a moures de dreta a esquerra pels passadissos; els productes més temptadors sempre es troben a la dreta. Els productes estrella són els més accessibles, habitualment a lalçada dels ulls. Les marques més cares, en posició superior i les més econòmiques, a baix de tot. La comoditat marca aquesta premissa.
Cartells i publicitat són estratègicament col·locats com a reclam, els productes destinats als nens es distribueixen a la seva alçada perquè siguin ells qui ens els reclamin fins a la sacietat!
La música... sí, la música! Ens trobem de vegades una música lenta que ens convida a prendrens el nostre temps per gastar molt. També podem trobar una música estrident, alta i repetitiva que ens convida a mourens ràpidament i compulsivament.
La darrera temptació es troba en les línees de caixa, la part més rendible segons els estudis. Fem cua durant minuts i mirem i remirem aquells golosos productes, baixem la guàrdia i la temptació fa que caiguem al parany i comprem allò que no teníem previst.
Està clar que ningú ens obliga a comprar allò que no volem, encara que de vegades ens deixem portar, no ens nadonem i comprem allò que no havíem pensat comprar. I per això no em de pagar penitència, però sí estar més al cas, El coneixement ens fa més lliures i ens permet ser els amos del que comprem. No cal dir que si tenim clar que anem a comprar, no ens vendran la moto.
Bon estiu i bones compres!
Gabriel Bartra és professor de lINS Escola dHoteleria i Turisme de Cambrils.
La mida importa, larticle diu que el gran invent per comprar més comença de fet amb el pas de la cistella al carret, on el comprador té molt despai per augmentar el volum de les seves compres. De fet ens pot donar la sensació que si no portem el carro ple ens deixem alguna cosa. Hem de constatar laugment de la grandària dels carretons en algunes superfícies, on quasi es demana carnet per conduir-los!
A lentrada habitualment és col·loquen les seccions de fleca, pastisseria i floristeria, les bones fragàncies ens estimulen i ens desperten les glàndules saliveres; aquestes ens activen els sentits amb la finalitat que realitzem compres de manera compulsiva, a més de provocar-nos un estat dànim agradable.
Normalment els productes anomenats bàsics estan un xic amagats per forçar el consumidor a passejar-se pels passadissos. De fet també és freqüent que és canviï sovint dubicació certs productes, per desorientar el client i per eliminar un recorregut establert i rutinari.
La disposició dels productes és essencial; les tècniques recomanen forçar el client a moures de dreta a esquerra pels passadissos; els productes més temptadors sempre es troben a la dreta. Els productes estrella són els més accessibles, habitualment a lalçada dels ulls. Les marques més cares, en posició superior i les més econòmiques, a baix de tot. La comoditat marca aquesta premissa.
Cartells i publicitat són estratègicament col·locats com a reclam, els productes destinats als nens es distribueixen a la seva alçada perquè siguin ells qui ens els reclamin fins a la sacietat!
La música... sí, la música! Ens trobem de vegades una música lenta que ens convida a prendrens el nostre temps per gastar molt. També podem trobar una música estrident, alta i repetitiva que ens convida a mourens ràpidament i compulsivament.
La darrera temptació es troba en les línees de caixa, la part més rendible segons els estudis. Fem cua durant minuts i mirem i remirem aquells golosos productes, baixem la guàrdia i la temptació fa que caiguem al parany i comprem allò que no teníem previst.
Està clar que ningú ens obliga a comprar allò que no volem, encara que de vegades ens deixem portar, no ens nadonem i comprem allò que no havíem pensat comprar. I per això no em de pagar penitència, però sí estar més al cas, El coneixement ens fa més lliures i ens permet ser els amos del que comprem. No cal dir que si tenim clar que anem a comprar, no ens vendran la moto.
Bon estiu i bones compres!
Gabriel Bartra és professor de lINS Escola dHoteleria i Turisme de Cambrils.