Reflexionar no fa mal
Si us plau, un full de reclamació a disposició del client. Fa uns dies que la caldera de casa va deixar de funcionar. Ens vam quedar sense calefacció i sense aigua calenta. La primera pèrdua era suportable, la segona ha comportat profundes reflexions.
Si us plau, un altre full de reclamació. Al servei durgències 24 hores en festius sumeu-li el desplaçament, la mà dobra, els recanvis i tots els extres que vulgueu. El fet és que la peça en qüestió estava esgotada. Estàvem disposats a invertir una petita fortuna per resoldre una catàstrofe en un obrir i tancar dulls, però mentre passaven els dies vam viure el que per a naltros, urbanites del primer món, ha estat tota una experiència.
Si us plau, un altre full. He agafat una muda per anar-me a dutxar a una casa estranya. Esperar el meu torn mha permès tenir llargues converses on hem arreglat el món, qüestionat els serveis tècnics i de manteniment, intercanviat remeis per a aquesta passa que no sen va de gastroenteritis i conèixer-nos una mica més. És ben cert allò que més val un veí a la porta que un parent a Mallorca.
Si us plau, més fulls de reclamació. Anar dexcursió té al·licient només si és en cap de setmana i vam acabar optant pels mètodes tradicionals. Cada vespre hem escalfat olles daigua i mhe tirat gerres daigua pel damunt. No sé si és una pràctica ecològica però tampoc he inventat la sopa dall. Vigilant per no escaldar-nos ens hem adonat que aquesta vivència tan exòtica era el pa de cada dia per als nostres avis o besavis (o qui us pertoqui).
Si us plau, encara un altre full. Escandalitzada per la incompetència de vés a saber qui, mhe desfogat compartint els horrors viscuts amb els qui viuen a lestranger. Des de la gèlida Dinamarca és impensable afrontar un hivern sense uns mínims de confort. Des de la càlida Côte dIvore em fan obrir els ulls: aquí ens dutxem cada dia amb aigua freda!.
Si us plau, prou. Pregonant la meva desgràcia no he fet altra cosa que posar-me en ridícul. Com mhe tornat que, de tant mirar-me el melic per no esquitxar aigua fora de la galleda, no veig més enllà del meu entorn immediat? Tan petit sha fet el meu món que lúnic ésser que hi habita sóc jo? Estic tan ben instal·lada en aquesta societat de benestar que ho dono tot per descomptat. Laventura em fa adonar que, de tant en tant, és sa fer una pausa i plantejar-se algunes coses.
Si us plau, si sabeu algun remei per curar la galipàndria que he enxampat amb aquesta història us agrairia molt que mel feu saber.
Si us plau, un altre full de reclamació. Al servei durgències 24 hores en festius sumeu-li el desplaçament, la mà dobra, els recanvis i tots els extres que vulgueu. El fet és que la peça en qüestió estava esgotada. Estàvem disposats a invertir una petita fortuna per resoldre una catàstrofe en un obrir i tancar dulls, però mentre passaven els dies vam viure el que per a naltros, urbanites del primer món, ha estat tota una experiència.
Si us plau, un altre full. He agafat una muda per anar-me a dutxar a una casa estranya. Esperar el meu torn mha permès tenir llargues converses on hem arreglat el món, qüestionat els serveis tècnics i de manteniment, intercanviat remeis per a aquesta passa que no sen va de gastroenteritis i conèixer-nos una mica més. És ben cert allò que més val un veí a la porta que un parent a Mallorca.
Si us plau, més fulls de reclamació. Anar dexcursió té al·licient només si és en cap de setmana i vam acabar optant pels mètodes tradicionals. Cada vespre hem escalfat olles daigua i mhe tirat gerres daigua pel damunt. No sé si és una pràctica ecològica però tampoc he inventat la sopa dall. Vigilant per no escaldar-nos ens hem adonat que aquesta vivència tan exòtica era el pa de cada dia per als nostres avis o besavis (o qui us pertoqui).
Si us plau, encara un altre full. Escandalitzada per la incompetència de vés a saber qui, mhe desfogat compartint els horrors viscuts amb els qui viuen a lestranger. Des de la gèlida Dinamarca és impensable afrontar un hivern sense uns mínims de confort. Des de la càlida Côte dIvore em fan obrir els ulls: aquí ens dutxem cada dia amb aigua freda!.
Si us plau, prou. Pregonant la meva desgràcia no he fet altra cosa que posar-me en ridícul. Com mhe tornat que, de tant mirar-me el melic per no esquitxar aigua fora de la galleda, no veig més enllà del meu entorn immediat? Tan petit sha fet el meu món que lúnic ésser que hi habita sóc jo? Estic tan ben instal·lada en aquesta societat de benestar que ho dono tot per descomptat. Laventura em fa adonar que, de tant en tant, és sa fer una pausa i plantejar-se algunes coses.
Si us plau, si sabeu algun remei per curar la galipàndria que he enxampat amb aquesta història us agrairia molt que mel feu saber.