Opinió

Més escultures i més cultura

Marcel Blàzquez

President de l'Associació Cultural Revista Cambrils

Una de les frases que va transcendir durant la campanya electoral és digna d’anàlisi: “Menys escultures i més cultura”. Tot i que queda clara la càrrega populista del missatge, i que retrata perfectament la intenció provocativa del candidat que la va pronunciar, deixa entreveure aquesta visió estranya que es té de la cultura, com si hi hagués una cultura més necessària i una altra d’innecessària, i com tota es posa en el mateix sac i es tracta d’una manera similar, sense que hi hagi, a vegades, les separacions necessàries i el tracte correcte per a cada àmbit.
I si hi ha una disciplina complicada en relació a les reaccions del públic és la de l’art contemporani. Sota la disjuntiva del “m’agrada” o “no m’agrada” sembla que tot s’acabi. M’agrada pensar que el valor de l’obra es troba en buscar el perquè, en deixar-se seduir pel procés creatiu de l’artista, en entendre l’obra més enllà de la seva proposta formal, on la recepció per part de l’espectador té una part important, en funció de l’interès i el coneixement que hi posa qui se la mira.
A mi, que m’agraden els elements senzills, que en mans d’un escultor i en relació amb l’espai són capaços de despertar sensacions transcendents, veure el conjunt escultòric que protagonitza ara el port de Cambrils, amb tanta figura d’estil diferent i tanta filigrana, em va destarotar una mica. Em vaig sentir com quan et regalen una figura que no t’agrada, però qui te la regala està entusiasmat amb aquell objecte. Passes dies pensant on la col·locaràs per no veure-la gaire, però que alhora quedi visible perquè qui te l’ha regalat la vegi el dia que visiti casa teva. La figura, sense desitjar-ho, ja forma part de la teva vida i no te’n pots desprendre. No t’agradarà mai, però t’acabaràs acostumant a veure-la.
Aquest és el joc. L’artista s’exposa a l’opinió pública. Ha d’acceptar les crítiques i les lloances. Trobarem opinions que són diverses en posicionaments, però també, i això és important, en nivells de coneixement. L’artista ha de saber rebre i destriar les opinions, i serà la seva capacitat, la consistència del seu projecte, del seu treball, de les seves aportacions el que marcarà l’interès de l’obra. Que agradi o no a més o menys gent passa a un segon pla. Crec que són necessàries més escultures, i també més cultura. Les dues coses ens ajudaran a tenir una mirada més interessant i menys interessada.