Eleccions al camp
El passat diumenge 20 de febrer, el col·lectiu pagès va poder votar els seus representants a les cambres agràries provincials, les organitzacions que actuen com a òrgans interlocutors amb la Generalitat en matèria agrària i ramadera. Shi presentaven les quatre principals organitzacions professionals agràries o sindicats agraris que hi ha a Catalunya. De nou, la històrica Unió de Pagesos ha estat el sindicat majoritari, amb el 54% dels vots i 59 representants al conjunt del país, tot i que perd pistonada. En efecte, quatre representants menys que a les eleccions anteriors i deu menys respecte als comicis del 2002. La Unió és un sindicat castigat que, a més, està fora de la Coordinadora dOrganitzacions dAgricultors i Ramaders (COAG, en sigles castellanes), però que, tanmateix, aguanta fermament. En segon lloc, els Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya es mantenen amb els mateixos representants que tenien, mentre que ASAJA és lúnic que guanya vots, fins als 15 representants. Finalment, lorganització més petita continua sent Urapac-UPA, amb només tres representants.
Pel que fa a la participació general, enguany ha estat del 59,5%, una mica superior als anteriors comicis. En canvi, a Cambrils, amb un cens de 85 pagesos electors, els membres de la mesa electoral, situada al vestíbul de la Casa de la Vila, es van avorrir molt al llarg de la jornada, ja que tan sols hi van votar 21 persones, és a dir, el 25% del total, una de les participacions més baixes del país (darrerament, la nostra vila sol excel·lir en abstenció). Els minsos resultats cambrilencs no poden deixar damagar el desencís existent entre els professionals del sector i reflecteix, de retruc, lenvelliment dels efectius humans, que ja no creuen en el futur, perquè no els cal. Es calcula que menys del quatre per cent dels agricultors en actiu no passen dels 35 anys i la distribució per edats dibuixa una clara piràmide invertida. Lestimulació a lentrada de jovent en aquesta professió tan digna és una de les principals preocupacions dels sindicats agraris. Un altre tema de debat, tot i que amb força punts en comú, ha estat el dels ajuts que rep el sector, els quals es consideren bàsics per al seu manteniment malgrat que sadvoca per un repartiment més just. No ho veu així, en canvi, la històrica organització de grans propietaris, lInstitut Català de Sant Isidre, adherit al Foment de Treball. Segons aquest, el model de les cambres agràries és un error, perquè barreja propietaris i treballadors (es verifica un augment dels afiliats agraris per compte aliè en detriment dels que hi són per compte propi), a més destar en contra de la política de tutela administrativa. Al cap i a la fi, les propostes passen pel mateix punt: millorar la qualitat i afavorir la competitivitat.
Continuant amb les reivindicacions dels pagesos, laltra gran reclamació del sector és la transparència dels mercats i lespeculació dels preus a causa del domini omnipotent dels distribuïdors majoristes, un tema del qual ja he fet ressò aquí alguna vegada. Una consulta a lúltim butlletí de lÍndex de Preus en Origen i Destí que publica el web de la COAG ens ensenya vergonyosament com, per exemple, la diferència entre el preu de venda i el preu de compra de les pastanagues el passat mes de gener a lEstat espanyol ha estat del 638%. Potser paga la pena acabar recordant tres idees clau del paper dels agricultors i els ramaders dins la nostra societat. En primer lloc, són professionals amb un elevat grau despecialització que tenen tot el dret de viure dignament. Després, cal no oblidar que es tracta dels productors daliments en els tots sistemes econòmics coneguts i, per tant, són una baula de la qual no es pot prescindir, la base de la nostra potent indústria agroalimentària i de la tan celebrada cultura gastronòmica emergent. Finalment, els pagesos són els creadors i els mantenidors de lespai agrari, a mig camí entre allò urbà i allò natural, que conforma bona part del nostre paisatge.
Pel que fa a la participació general, enguany ha estat del 59,5%, una mica superior als anteriors comicis. En canvi, a Cambrils, amb un cens de 85 pagesos electors, els membres de la mesa electoral, situada al vestíbul de la Casa de la Vila, es van avorrir molt al llarg de la jornada, ja que tan sols hi van votar 21 persones, és a dir, el 25% del total, una de les participacions més baixes del país (darrerament, la nostra vila sol excel·lir en abstenció). Els minsos resultats cambrilencs no poden deixar damagar el desencís existent entre els professionals del sector i reflecteix, de retruc, lenvelliment dels efectius humans, que ja no creuen en el futur, perquè no els cal. Es calcula que menys del quatre per cent dels agricultors en actiu no passen dels 35 anys i la distribució per edats dibuixa una clara piràmide invertida. Lestimulació a lentrada de jovent en aquesta professió tan digna és una de les principals preocupacions dels sindicats agraris. Un altre tema de debat, tot i que amb força punts en comú, ha estat el dels ajuts que rep el sector, els quals es consideren bàsics per al seu manteniment malgrat que sadvoca per un repartiment més just. No ho veu així, en canvi, la històrica organització de grans propietaris, lInstitut Català de Sant Isidre, adherit al Foment de Treball. Segons aquest, el model de les cambres agràries és un error, perquè barreja propietaris i treballadors (es verifica un augment dels afiliats agraris per compte aliè en detriment dels que hi són per compte propi), a més destar en contra de la política de tutela administrativa. Al cap i a la fi, les propostes passen pel mateix punt: millorar la qualitat i afavorir la competitivitat.
Continuant amb les reivindicacions dels pagesos, laltra gran reclamació del sector és la transparència dels mercats i lespeculació dels preus a causa del domini omnipotent dels distribuïdors majoristes, un tema del qual ja he fet ressò aquí alguna vegada. Una consulta a lúltim butlletí de lÍndex de Preus en Origen i Destí que publica el web de la COAG ens ensenya vergonyosament com, per exemple, la diferència entre el preu de venda i el preu de compra de les pastanagues el passat mes de gener a lEstat espanyol ha estat del 638%. Potser paga la pena acabar recordant tres idees clau del paper dels agricultors i els ramaders dins la nostra societat. En primer lloc, són professionals amb un elevat grau despecialització que tenen tot el dret de viure dignament. Després, cal no oblidar que es tracta dels productors daliments en els tots sistemes econòmics coneguts i, per tant, són una baula de la qual no es pot prescindir, la base de la nostra potent indústria agroalimentària i de la tan celebrada cultura gastronòmica emergent. Finalment, els pagesos són els creadors i els mantenidors de lespai agrari, a mig camí entre allò urbà i allò natural, que conforma bona part del nostre paisatge.