1911, lany de les desgràcies
La gent de la costa acostuma destar dotada dun marcat instint de respecte a la mar, en contrast amb laclaparadora sensació de serenor que desprèn durant els mesos destiu. La memòria generacional ens ha ensenyat que, a vegades, la mar pot ser traïdora si es desvetllen les forces imponents de la natura. Tot i lexperiència acumulada, cap dels pescadors que van sortir a guanyar-se la vida la matinada del dimarts 31 gener de 1911 devia pensar que loratge es giraria totalment en contra seva de forma sobtada i provocaria una tragèdia de morts i desapareguts. Segons declaraven els supervivents, no hi havia cap indici que fes pensar en una llevantada, ja que la mar estava com un plat. El fort temporal va sorprendre les barques aleshores, quasi totes de vela llatina que feinejaven al llarg de la costa i va acabar enduent-se 83 víctimes mortals a tot el país, repartides entre les següents matrícules: 29 pescadors de la Barceloneta, 11 de Badalona, 9 de Vilassar de Mar, 8 de Caldetes, 11 de Tarragona i 15 de Cambrils. Aquestes dades són de La Vanguardia, tot i que altres informacions posteriors en discrepen significativament. A més, la llevantada també va provocar estralls i morts a diferents viles valencianes. El port de Tarragona i el cap de Salou van servir per refugiar aquelles barques que aconseguien arribar-hi, tot i que alguna es va estavellar contra les roques; altres no van poder atracar a terra. Es van viure moltes hores de desconcert entre les poblacions marineres. La Vanguardia del 2 de febrer explicava que famílies de pescadors arribades de Mataró i Vilassar demanaven notícies dels seus parents desapareguts davant les platges barcelonines de Can Tunis. A la capital catalana, el mar va menar diversos cadàvers de pescadors negats, així com barques i fustes, i les autoritats no disposaven de prou dades per avaluar la magnitud de la catàstrofe. En aquesta ciutat, el que en seria alcalde durant la Guerra Civil, Hilari Salvadó, va perdre el pare i quatre germans a causa daquest temporal.
En aquella època, el barri mariner de Cambrils acollia prop dun miler dhabitants. Al quadre llegireu la llista dels pescadors ofegats que havien sortit de Cambrils. Hi havia molts homes joves, dels quals cinc no passaven dels quinze anys, una dada que evidencia les condicions de vida de la mainada marinera daquell temps. El diari també informa que diverses víctimes tenien germans que patien paràlisi, una dada que mha sorprès amargament. De les cinc barques cambrilenques enfonsades, tan sols una desena de tripulants van salvar-se, un dels quals, Josep Gener, va resultar ferit de gravetat. Com sol ocórrer en aquesta mena de casos, la població va donar mostres de solidaritat vers les famílies dels damnificats. El marquès Samà, llavors diputat de les Corts espanyoles, va visitar les famílies de les víctimes del temporal el dia 6 i va fer alguna contribució a les més necessitades. Les autoritats de Cambrils i Reus van iniciar una campanya de recol·lecció de donatius i, fins i tot, van enviar dos cambrilencs a Barcelona per recaptar diners, així com també sen van rebre de Tarragona. Els diners recollits shavien de repartir entre les famílies afectades de forma proporcional als danys ocasionats per la pèrdua del familiar. Daltra banda, diverses personalitats van denunciar la manca de ports refugi a la costa catalana. Aquesta crida va servir, en alguns casos, per activar projectes de construcció de ports, com el dArenys de Mar, les obres del qual van començar bastants anys més tard. Pel que fa a Cambrils, el diputat Julià Nougués, que va visitar la població, va demanar ajuda per als damnificats en una sessió del Congrés i va lamentar que el municipi no disposés de cap far. Uns anys més tard, el 1918, es va redactar el primer projecte del port cambrilenc, considerat inviable per lalt cost del pressupost.
Daleshores ençà, sha conegut el 1911 com lAny de les Desgràcies (loctubre, la vila encara va patir un greu desbordament de la riera). De fet, ha estat la tragèdia humana més gran haguda a Cambrils a causa duns efectes naturals, que en tinguem memòria. Això justifica que enguany, que sen compleix un segle, calgui recordar-ne les víctimes, així com les condicions de treball i vida daquella gent de mar. Diverses ciutats shan proposat de recordar aquella tragèdia: a Sant Pol faran un acte senzill i íntim a la platja, i a Caldetes, una ofrena floral. A Vilassar, volen batejar una plaça en referència als nàufrags daquell temporal, mentre que a Badalona la iniciativa commemorativa sha gestat a partir duna comissió ciutadana creada ad hoc que advoca per erigir una escultura commemorativa. El projecte, però, no sembla que sigui portat a terme a causa de la mala situació de les finances municipals. Per tant, serà a Cambrils on es farà una quantitat més gran dactes commemoratius, que han de culminar amb la inauguració duna escultura al·lusiva de lartista David Callau. Que serveixin aquestes línies per aportar un record daquella tragèdia.
Llista de cambrilencs ofegats pel temporal del 31 de gener de 1911. Font: La Vanguardia, 26 de febrer de 1911.
Joan Alterats Vallverdú (21 anys)
Eugeni Borràs Fortuny (13 anys)
Joan Casas Pujol (10 anys)
Josep Ferraté Fortuny (26 anys)
Josep Font Font (28 anys)
Francesc Grau Munné (56 anys)
Celestino Guinart Font (15 anys)
Miquel Paradís Llobet (13 anys)
Celestino Pardo Morell (13 anys)
Federic Pascual (19 anys)
Marià Piqué Folch (19 anys)
Esteve Rom Piqué (40 anys)
Josep Salvat Bassedas (48 anys)
Marià Solé Planells (28 anys)
Josep Vernet Bardí (57 anys)
Josep Gener, ferit de gravetat
En aquella època, el barri mariner de Cambrils acollia prop dun miler dhabitants. Al quadre llegireu la llista dels pescadors ofegats que havien sortit de Cambrils. Hi havia molts homes joves, dels quals cinc no passaven dels quinze anys, una dada que evidencia les condicions de vida de la mainada marinera daquell temps. El diari també informa que diverses víctimes tenien germans que patien paràlisi, una dada que mha sorprès amargament. De les cinc barques cambrilenques enfonsades, tan sols una desena de tripulants van salvar-se, un dels quals, Josep Gener, va resultar ferit de gravetat. Com sol ocórrer en aquesta mena de casos, la població va donar mostres de solidaritat vers les famílies dels damnificats. El marquès Samà, llavors diputat de les Corts espanyoles, va visitar les famílies de les víctimes del temporal el dia 6 i va fer alguna contribució a les més necessitades. Les autoritats de Cambrils i Reus van iniciar una campanya de recol·lecció de donatius i, fins i tot, van enviar dos cambrilencs a Barcelona per recaptar diners, així com també sen van rebre de Tarragona. Els diners recollits shavien de repartir entre les famílies afectades de forma proporcional als danys ocasionats per la pèrdua del familiar. Daltra banda, diverses personalitats van denunciar la manca de ports refugi a la costa catalana. Aquesta crida va servir, en alguns casos, per activar projectes de construcció de ports, com el dArenys de Mar, les obres del qual van començar bastants anys més tard. Pel que fa a Cambrils, el diputat Julià Nougués, que va visitar la població, va demanar ajuda per als damnificats en una sessió del Congrés i va lamentar que el municipi no disposés de cap far. Uns anys més tard, el 1918, es va redactar el primer projecte del port cambrilenc, considerat inviable per lalt cost del pressupost.
Daleshores ençà, sha conegut el 1911 com lAny de les Desgràcies (loctubre, la vila encara va patir un greu desbordament de la riera). De fet, ha estat la tragèdia humana més gran haguda a Cambrils a causa duns efectes naturals, que en tinguem memòria. Això justifica que enguany, que sen compleix un segle, calgui recordar-ne les víctimes, així com les condicions de treball i vida daquella gent de mar. Diverses ciutats shan proposat de recordar aquella tragèdia: a Sant Pol faran un acte senzill i íntim a la platja, i a Caldetes, una ofrena floral. A Vilassar, volen batejar una plaça en referència als nàufrags daquell temporal, mentre que a Badalona la iniciativa commemorativa sha gestat a partir duna comissió ciutadana creada ad hoc que advoca per erigir una escultura commemorativa. El projecte, però, no sembla que sigui portat a terme a causa de la mala situació de les finances municipals. Per tant, serà a Cambrils on es farà una quantitat més gran dactes commemoratius, que han de culminar amb la inauguració duna escultura al·lusiva de lartista David Callau. Que serveixin aquestes línies per aportar un record daquella tragèdia.
Llista de cambrilencs ofegats pel temporal del 31 de gener de 1911. Font: La Vanguardia, 26 de febrer de 1911.
Joan Alterats Vallverdú (21 anys)
Eugeni Borràs Fortuny (13 anys)
Joan Casas Pujol (10 anys)
Josep Ferraté Fortuny (26 anys)
Josep Font Font (28 anys)
Francesc Grau Munné (56 anys)
Celestino Guinart Font (15 anys)
Miquel Paradís Llobet (13 anys)
Celestino Pardo Morell (13 anys)
Federic Pascual (19 anys)
Marià Piqué Folch (19 anys)
Esteve Rom Piqué (40 anys)
Josep Salvat Bassedas (48 anys)
Marià Solé Planells (28 anys)
Josep Vernet Bardí (57 anys)
Josep Gener, ferit de gravetat