Opinió

Fets consumats

Publicat el Dimarts, 1 de març de 2011 01:00h

Ignasi Martí

Lamentablement l’ésser humà només aprèn a base de fatalitats i malauradament el Japó és avui un d’aquests tristos exemples. Els japonesos són víctimes d’uns fets consumats que s’han anat publicitant en comptagotes per evitar l’alarma a la població. Fins al dia abans del tsunami, l’energia nuclear estava esdevenint la panacea a la necessitat dels governs de complir amb els acords de Kioto. Fa uns anys el govern espanyol va experimentar una deriva a favor de reduir la dependència de les nuclears, però més tard ha optat per allargar la vida a les centrals. Per un altre costat, recentment ha reduït el suport econòmic a les plantes d’energia solar i no hi ha hagut una aposta decidida per la recerca i la innovació en altres energies renovables. Seguint el vell tòpic de la política espanyola de manca de previsió, s’ha optat per fer amb les nuclears com amb els crèdits de l’administració: allargar les concessions. Tenim a sobre de la taula un cementiri nuclear que va rebre l’oposició de ciutadans, entitats, consells comarcals i el Parlament de Catalunya. Però l’actual conseller Recoder reconeixia fa pocs mesos que si l’Estat triava Ascó s’acataria la decisió. Quan un dirigent utilitza el verb en condicional, la ciutadania ja ens podem agafar els pantalons perquè la cosa va de forma seriosa. No en tenim prou d’haver mantingut el rècord de quatre centrals en una mateixa demarcació, que encara ens ha de tocar la rifa del cementiri nuclear saltant-se l’oposició del territori. Però lluny de les estratègies dels partits, l’alcalde d’Ascó, en unes declaracions de l’any passat a Catalunya Ràdio, va deixar en evidència Artur Mas i José Montilla, ja que va explicar que després de donar-los a conèixer el projecte de candidatura al magatzem de residus, no van mostrar-hi cap mena d’objecció. Tot un exercici de sinceritat per part d’aquest alcalde, que evidencia com funciona aquesta classe política.
Som ben conscients que el cas del Japó s’ha degut a unes condicions naturals totalment excepcionals i úniques a la història del país, però que estaven dintre de les possibilitats de l’indret. Malauradament el món no és conscient dels riscos de l’energia nuclear fins que no viu els efectes d’un accident. Aquí cal que anem superant un model energètic que es va dissenyar amb un sistema que no era democràtic. Com si no en tinguéssim prou d’allargar concessions d’instal·lacions fetes amb tot el suport i patrocini de l’administració pública, aquestes empreses elèctriques no paren d’argumentar que tenen un dèficit acumulat i aproven vergonyants augments de tarifes. Detalls com el de camuflar augments amb factures que passen de bimensuals a mensuals, és tractar el consumidor d’imbècil.
Per últim no em voldria oblidar de la nostra responsabilitat. Tots els experts es posen d’acord en el fet que no podem tenir un consum energètic com el que hi ha actualment. És impossible que els més de 6.000 milions de persones del planeta tinguin un consum com el que té avui en dia el primer món.