La primera manifestació cambrilenca
Vivim temps convulsos de gent emprenyada que surt al carrer a reivindicar i
reclamar justícia. Potser per curiositat no ens hem parat a pensar quan va ser
la primera manifestació de cambrilencs. Resulta que tenim un episodi poc
divulgat molt idoni per a aquesta ocasió. Potser pensarem que estem parlant
dels anys de la Transició o de la II República, però encara ens hem de remuntar
molt més endarrere, fins a finals del segle
amb la guerra civil de Joan II i la Diputació del General (Generalitat).
Igualment que en daltres regnes dEuropa, la construcció dels estats moderns
van comportar durs enfrontaments de la monarquia contra les oligarquies
nobiliàries i la burgesia de les ciutats. El comte de Barcelona Joan II va
aprofitar-se de la misèria dels sectors populars, coneguts com la Busca,
aleshores enfrontats amb els grans comerciants i la noblesa, la Biga, que
eren els que controlaven la Generalitat. Joan II, amb el suport de la Busca, va
iniciar un conflicte armat que sallargaria durant deu anys. Molts municipis es
van posar del costat de la Generalitat i en contra de Joan II, de qui no es
refiaven. Segons explica lhistoriador Carles Maristany, Cambrils va començar al
bàndol del rei i més endavant va estar del costat de la Generalitat. Un cop va
guanyar el conflicte, Joan II com a càstig va convertir Cambrils en una baronia
que depenia del comte de Cardona. Això va passar el 1472, quan la vila de
Cambrils i els llocs de Montbrió, els Teigells i la Plana van perdre els
privilegis que suposava ser jurisdicció reial. Es tractava duna concessió
il·legal que obligava els convilatans a patir tota mena de vexacions per part
del comte de Cardona.
El clima de revolta social va anar creixent al llarg dels anys fins al
1520, quan les autoritats locals van decidir anar a Barcelona a reclamar a la
Generalitat el retorn a lanterior jurisdicció. Però això es faria duna forma
ben peculiar. Els representants municipals anirien acompanyats de dos-cents
homes armats, tots veïns del poble. Així és quan el 8 de maig daquell any es
va organitzar una marxa a peu que va entrar a Barcelona cridant justicia, visca
lo rey y dient mil blasfemes del duch. La marxa de més de 100 quilòmetres
estava formada per dos grups separats: els homes al davant i les dones i els
nens darrere. Segons Maristany la comitiva va aixecar tot un moviment de
solidaritat amb la causa cambrilenca. Precisament, sembla que el perill que
esclatés una revolta popular a Barcelona va ser el detonant perquè la
Generalitat acceptés fer de mitjancer entre el municipi i el comte. Però el
resultat va costar anys a arribar, fins a lany 1588, quan la vila va deixar de
dependre del comte de Cardona. Lescut reial que avui en dia corona el portal
del carrer Major a la plaça del Setge dóna testimoni daquella data. El vincle
històric entre Cambrils i els Cardona (encara que sigui trist), pot actuar dexcusa
per visitar aquesta interessantíssima vila medieval del Bages. El castell i la
fabulosa canònica romànica de Sant Vicenç resulten altament recomanables, igual
que les explicacions que shi donen. Aquí queda una proposta per als que aquest
estiu gaudeixin de vacances.