Hi ha coses que no canvien
La veritat és que no sé per on començar, hi ha tant de fato: el (re)segrest dels papers de Salamanca (que per fi ja han arribat), el pollo que li han muntat al Rubianes (a qui, per cert, acusen de ser un charnego agradecido pel simple fet de ser galleg i estimar-se Catalunya), les rebequeries de la dreta radical (que si vols agafar els papers no et deixo passar amb les furgonetes, que recollirem signatures perquè el pueblo español es manifesti en un referèndum [que no era il·legal això de fer referèndums?] respecte a lEstatut), lexèrcit immiscint-se en la política... Tot plegat, el de sempre: el problema català (esos rojos, separatistas), el tema preferit daquella part dEspanya que fa pudor de naftalina i de ciri.
Daltra banda, tornem a observar aquesta curiosa forma que té la història de ser cíclica. Alego es commemorarà el 25 aniversari del cop destat de Tejero, el famós 23-F, i com qui no vol la cosa (i potser per celebrar lefemèride), aquests dies el senyor que va fer famosa la frase todo el mundo al suelo, que va redecorar el Congrés dels Diputats amb unes quantes bales i que va fer que el rei es convertís en el nostre heroi, sha despenjat en una carta oberta dirigida a ZP al diari digital Melilla Hoy en què, entre daltres coses, sol·licita la intervenció del rei perquè, segons diu, Espanya sesquinça.
Per una banda, com pot ser que un colpista, un senyor que va posar entre les cordes la restaurada democràcia i lestat de dret, faci en lactualitat la vida dun jubilat com qualsevol altre? [Per cert que només pensar que una part la milmillonéssima part que sigui de la meva contribució a lEstat serveix per pagar-li la pensió (en llibertat) a aquest element és que em fa regirar les tripes.]
La carta és tot un poema. [Si hi teniu interès, la trobareu en línia a <http://www.melillahoy.es/noticia.asp?ref=9264>]. Entre daltres perles, com ara que Catalunya no és una nació ni ho ha sigut mai, diu textualment: ¿És que no van a parar de echarnos avispas [els catalans] para que se nos hinchen las narices y tiremos por la calle de en medio?. Vaja, una amenaça en tota regla. I continua: Muy cobardes seríamos si permitiéramos que esto [que Catalunya sigui una nació] se convirtiera en una vil realidad. Magradaria saber què li ronda pel cap. Ves que no comenci a reclutar altres velles glòries i es presenti altra vegada al Congrés pistola en mà i tricorni en cap.
El pitjor de tot, no obstant, no és que Tejero estigui nostàlgic; el pitjor de tot és que són molts els comentaris dels lectors publicats en el mateix diari digital donant suport a Tejero, i també són moltes les veus que, amb un odi racial irracional, se sumen a un preocupant sentiment anticatalà que promou la dreta.
Ja ho veieu, passa el temps i hi ha coses que no canvien.
Valgui per qui li valgui!
Daltra banda, tornem a observar aquesta curiosa forma que té la història de ser cíclica. Alego es commemorarà el 25 aniversari del cop destat de Tejero, el famós 23-F, i com qui no vol la cosa (i potser per celebrar lefemèride), aquests dies el senyor que va fer famosa la frase todo el mundo al suelo, que va redecorar el Congrés dels Diputats amb unes quantes bales i que va fer que el rei es convertís en el nostre heroi, sha despenjat en una carta oberta dirigida a ZP al diari digital Melilla Hoy en què, entre daltres coses, sol·licita la intervenció del rei perquè, segons diu, Espanya sesquinça.
Per una banda, com pot ser que un colpista, un senyor que va posar entre les cordes la restaurada democràcia i lestat de dret, faci en lactualitat la vida dun jubilat com qualsevol altre? [Per cert que només pensar que una part la milmillonéssima part que sigui de la meva contribució a lEstat serveix per pagar-li la pensió (en llibertat) a aquest element és que em fa regirar les tripes.]
La carta és tot un poema. [Si hi teniu interès, la trobareu en línia a <http://www.melillahoy.es/noticia.asp?ref=9264>]. Entre daltres perles, com ara que Catalunya no és una nació ni ho ha sigut mai, diu textualment: ¿És que no van a parar de echarnos avispas [els catalans] para que se nos hinchen las narices y tiremos por la calle de en medio?. Vaja, una amenaça en tota regla. I continua: Muy cobardes seríamos si permitiéramos que esto [que Catalunya sigui una nació] se convirtiera en una vil realidad. Magradaria saber què li ronda pel cap. Ves que no comenci a reclutar altres velles glòries i es presenti altra vegada al Congrés pistola en mà i tricorni en cap.
El pitjor de tot, no obstant, no és que Tejero estigui nostàlgic; el pitjor de tot és que són molts els comentaris dels lectors publicats en el mateix diari digital donant suport a Tejero, i també són moltes les veus que, amb un odi racial irracional, se sumen a un preocupant sentiment anticatalà que promou la dreta.
Ja ho veieu, passa el temps i hi ha coses que no canvien.
Valgui per qui li valgui!