La cultura com a motor econòmic
Encara ara, hi ha qui dubta que la cultura pugui ser un motor
econòmic capaç de generar plusvàlues. Però, existeix alguna
ciutat del nostre país que hagi apostat per ella? Podríem
pensar, per exemple, en Tàrrega i la seva fira de teatre al
carrer, que tot just acaba de celebrar la trentena edició
aquest mes de setembre. En aquest cas, la ciutat de lUrgell
només aporta un espai estable i la capacitat dorganitzar un
aparador de propostes escèniques professionals, però el
seu territori no destaca pas com a productor despectacles
escènics o dactivitats artístiques daltra mena (salvant-ne les
excepcions). Ens cal un exemple que signifiqui una aposta
àmplia per la cultura en tots els sentits: que sestengui per
tot el territori duna determinada regió; que abasti totes
les fases de la cultura, des de la creació fins a la producció
i la comercialització; que aplegui els esforços de totes les
institucions, així com de la ciutadania i una part del teixit
empresarial, i que tingui vocació desdevenir un referent.
Aquest cas prou podria ser Girona: un estiu replè de festivals
de música de tota mena, escampats arreu de la demarcació;
projectes reeixits de museïtzació, com el Museu del Cinema,
el Bòlit Centre dArt Contemporani o linteressant Museu
dArt de Girona, i la celebració de lexitós Festival Temporada
Alta durant la tardor. Aquest esdeveniment comporta
la programació despectacles teatrals dalta qualitat, amb
companyies estrangeres i estrenes nacionals. Tot plegat, es
complementa amb lexistència de nombrosos espais de creació
artística de tota mena, com el Centre dArts Escèniques,
establert a Salt. Daquesta manera, no només en surt beneficiat
el turisme, sinó que el sector cultural esdevé capaç,
tot sol, daportar valor afegit a leconomia de la regió. El
funcionament de tot aquest variat engranatge cultural es
basa en la confluència de la coordinació de les institucions,
el treball de les entitats ciutadanes, la confiança de la iniciativa
privada i la resposta del públic.
És fàcil caure en la cançó del rondinaire quan ens posem a comparar, massa sovint, lactivitat de les comarques tarragonines amb la del nord del país. Tanmateix, també la ciutat de Lleida ha sabut dotar-se dequipaments i festivals culturals de primer ordre, mentre que les ciutats de la Catalunya Central, com Vic o Manresa, apareixen sovint en els mitjans de comunicació per algun dels nombrosos esdeveniments culturals que organitzen. En el darrer concert a Cambrils del grup de moda Els Amics de les Arts, per la Festa Major, un dels cantants reconeixia la manca de costum de baixar a actuar a les nostres comarques. Cert. Existeix, potser, alguna mena de barrera psicològica? De fet, a casa nostra també shan endegat iniciatives culturals interessants, tot i que, en general, encara no shan obtingut resultats palpables. Sovint shan copiat fórmules que han funcionat en determinats llocs, com festivals de curtmetratges, cicles de jazz i setmanes medievals, però han estat iniciatives que no han acabat dafermar-se. Alguna cosa els falla: genuïnitat, suport institucional, resposta del públic? Algunes excepcions dèxits made in Camp de Tarragona, sense ànims de ser exhaustiu, són el Festival de Circ de Reus, la Fira de la Música al Carrer, de Vila-seca, i el Centre dArts Escèniques de Reus. Aquest darrer actua com una veritable empresa, ja que completa totes les fases del cicle productiu (creació, comercialització i exhibició), amb voluntat de transcendir els límits estrictament locals. En efecte, aquest centre produeix obres teatrals dalta qualitat sota la marca CAER CREA i les exhibeix arreu.
En resum, és evident que cal una visió estratègica i, sobretot, de conjunt. Existeixen col·laboracions entre els teatres camptarragonins? Es tenen en compte les produccions de les companyies professionals i amateurs de la zona? Existeixen prou espais per a la creació artística i musical? Els museus treballen en xarxa? Hi ha participació de les empreses? Dues dades serveixen per il·lustrar, per si soles, el panorama existent: en primer lloc, la munió diniciatives particulars, de caire sovint alternatiu, que han sorgit a la ciutat de Tarragona, tot i que descàs ressò a fora. En segon lloc, el fet sorprenent que, a hores dara, la ciutat de Cambrils encara no disposi duna sala moderna de teatre (això sí, el futur teatre-auditori ja compta amb la contractació del seu primer director descena, amb un sou gens menyspreable).
És fàcil caure en la cançó del rondinaire quan ens posem a comparar, massa sovint, lactivitat de les comarques tarragonines amb la del nord del país. Tanmateix, també la ciutat de Lleida ha sabut dotar-se dequipaments i festivals culturals de primer ordre, mentre que les ciutats de la Catalunya Central, com Vic o Manresa, apareixen sovint en els mitjans de comunicació per algun dels nombrosos esdeveniments culturals que organitzen. En el darrer concert a Cambrils del grup de moda Els Amics de les Arts, per la Festa Major, un dels cantants reconeixia la manca de costum de baixar a actuar a les nostres comarques. Cert. Existeix, potser, alguna mena de barrera psicològica? De fet, a casa nostra també shan endegat iniciatives culturals interessants, tot i que, en general, encara no shan obtingut resultats palpables. Sovint shan copiat fórmules que han funcionat en determinats llocs, com festivals de curtmetratges, cicles de jazz i setmanes medievals, però han estat iniciatives que no han acabat dafermar-se. Alguna cosa els falla: genuïnitat, suport institucional, resposta del públic? Algunes excepcions dèxits made in Camp de Tarragona, sense ànims de ser exhaustiu, són el Festival de Circ de Reus, la Fira de la Música al Carrer, de Vila-seca, i el Centre dArts Escèniques de Reus. Aquest darrer actua com una veritable empresa, ja que completa totes les fases del cicle productiu (creació, comercialització i exhibició), amb voluntat de transcendir els límits estrictament locals. En efecte, aquest centre produeix obres teatrals dalta qualitat sota la marca CAER CREA i les exhibeix arreu.
En resum, és evident que cal una visió estratègica i, sobretot, de conjunt. Existeixen col·laboracions entre els teatres camptarragonins? Es tenen en compte les produccions de les companyies professionals i amateurs de la zona? Existeixen prou espais per a la creació artística i musical? Els museus treballen en xarxa? Hi ha participació de les empreses? Dues dades serveixen per il·lustrar, per si soles, el panorama existent: en primer lloc, la munió diniciatives particulars, de caire sovint alternatiu, que han sorgit a la ciutat de Tarragona, tot i que descàs ressò a fora. En segon lloc, el fet sorprenent que, a hores dara, la ciutat de Cambrils encara no disposi duna sala moderna de teatre (això sí, el futur teatre-auditori ja compta amb la contractació del seu primer director descena, amb un sou gens menyspreable).