No hase falta desir nada más
No tinc cap especial predilecció per la senyora
Mònica Terribas ni pel seu estil periodístic; crec que
pateix duna carregosa egolatria i divisme, un virus
molt nostrat i que té grans mestres com linefable
Josep Cuní o Joaquim M. Puyal.
Altrament, lallau de reaccions sorgides al fil de lentrevista en directe que va fer, fa cosa dun mes, al president de la Generalitat davant les càmeres de TV3 em fa pensar que no anem gens bé en aquesta Catalunya que galleja de ser tan madura i europea.
La plana major del PSC ha carregat contra la senyora Terribas i lacusen de ser poc respectuosa o de tallar les intervencions del senyor José Montilla. Obliden que qualsevol periodista té lobligació dobtenir respostes interessants i no limitar-se a fer de la voz de su amo.
Doncs bé, ara que sha girat la truita, en lloc de preocupar-se per les evidents limitacions de lentrevistat, copsades per qualsevol ciutadà que tingui el nivell C de català, bramen contra lentrevistadora. Enyoren aquells massatges periodístics paradigmàtics que TV1 garantia a Felipe González.
Gent de la crosta socialista, com Joan Ferran, el portaveu del PSC al Parlament, critiquen la periodista de fer un interrogatori i de voler fer caure el pobrissó Montilla en paranys i contradiccions. Josep M. Balcells, diputat del PSC, una altra vaca sagrada del socialisme català, argumentava que lentrevista havia estat dura, poc respectuosa i que shavia assetjat lentrevistat.
Dentrada, és curiós que aquesta penya tan amant de la llibertat dexpressió (quan manen els altres, la derechona, els dolents, els no enrotllats, els conservadors, els neofranquistes i bla, bla, bla) es queixi ara, com un cor de ploraneres, del to emprat per la senyora Terribas. Han oblidat, ai las! com ells qüestionaven els monòlegs de Jordi Pujol davant les càmeres de TV3, a major glòria de lHonorable. Llavors ells reivindicaven, cosa que està molt i molt bé, un periodisme independent i lliure de servilismes polítics.
Tanmateix de la legítima crítica a linsult hi va un món. I la prova del cotó són les expressions tavernàries o de cantina de campament militar, amb gots de calimotxo a doll amb què ens va obsequiar en el seu perfil del Facebook el senyor Miguel Ángel Martín, membre de lexecutiva del PSC i regidor a lAjuntament de Barcelona, vicepresident del districte de Sant Martí i gerent de lInstitut Metropolità del Taxi de Barcelona; no pas un fan emboirat per excessos etílics: La Terribas está mal follada. No puede ser que sea tan mala persona, tan tendenciosa, tan faltona, tan cínica, tan despectiva hacia su Presidente... pero le ha salido mal pues hemos visto a un immenso presidente Montilla... esto nos da mucha más fuerza para seguir luchando por una Catalunya progresista y de izquierdas liderada por el PSC... Un gran Montilla ante una descarada Terribas que falta el respeto constantement al Presidente de la Generalitat... Si yo fuera periodista me avergonzaría del tono, el estilo y la actitud de Mónica Terribas... como socialista Orgulloso de tener un Presidente como Montilla... Qué sumarísimo de la sinvergüenza Terribas... qué falta de respeto al Presidente de la Generalitat.
Cal dir que després daquest discurs tan elaborat, argumentat, objectiu i ponderat, el senyor Martín es va disculpar públicament, va retirar aquestes aportacions dalta volada del seu perfil i ha estat cessat duns quants càrrecs. Això sí, segons linformatiu digital E-noticies, continua formant part de lexecutiva del PSC i, sobretot, presidint lInstitut Metropolità del Taxi, amb un sou anual de 100.000 euros.
Fets i no paraules. Com diria en Schuster: No hase falta desir nada más.
Altrament, lallau de reaccions sorgides al fil de lentrevista en directe que va fer, fa cosa dun mes, al president de la Generalitat davant les càmeres de TV3 em fa pensar que no anem gens bé en aquesta Catalunya que galleja de ser tan madura i europea.
La plana major del PSC ha carregat contra la senyora Terribas i lacusen de ser poc respectuosa o de tallar les intervencions del senyor José Montilla. Obliden que qualsevol periodista té lobligació dobtenir respostes interessants i no limitar-se a fer de la voz de su amo.
Doncs bé, ara que sha girat la truita, en lloc de preocupar-se per les evidents limitacions de lentrevistat, copsades per qualsevol ciutadà que tingui el nivell C de català, bramen contra lentrevistadora. Enyoren aquells massatges periodístics paradigmàtics que TV1 garantia a Felipe González.
Gent de la crosta socialista, com Joan Ferran, el portaveu del PSC al Parlament, critiquen la periodista de fer un interrogatori i de voler fer caure el pobrissó Montilla en paranys i contradiccions. Josep M. Balcells, diputat del PSC, una altra vaca sagrada del socialisme català, argumentava que lentrevista havia estat dura, poc respectuosa i que shavia assetjat lentrevistat.
Dentrada, és curiós que aquesta penya tan amant de la llibertat dexpressió (quan manen els altres, la derechona, els dolents, els no enrotllats, els conservadors, els neofranquistes i bla, bla, bla) es queixi ara, com un cor de ploraneres, del to emprat per la senyora Terribas. Han oblidat, ai las! com ells qüestionaven els monòlegs de Jordi Pujol davant les càmeres de TV3, a major glòria de lHonorable. Llavors ells reivindicaven, cosa que està molt i molt bé, un periodisme independent i lliure de servilismes polítics.
Tanmateix de la legítima crítica a linsult hi va un món. I la prova del cotó són les expressions tavernàries o de cantina de campament militar, amb gots de calimotxo a doll amb què ens va obsequiar en el seu perfil del Facebook el senyor Miguel Ángel Martín, membre de lexecutiva del PSC i regidor a lAjuntament de Barcelona, vicepresident del districte de Sant Martí i gerent de lInstitut Metropolità del Taxi de Barcelona; no pas un fan emboirat per excessos etílics: La Terribas está mal follada. No puede ser que sea tan mala persona, tan tendenciosa, tan faltona, tan cínica, tan despectiva hacia su Presidente... pero le ha salido mal pues hemos visto a un immenso presidente Montilla... esto nos da mucha más fuerza para seguir luchando por una Catalunya progresista y de izquierdas liderada por el PSC... Un gran Montilla ante una descarada Terribas que falta el respeto constantement al Presidente de la Generalitat... Si yo fuera periodista me avergonzaría del tono, el estilo y la actitud de Mónica Terribas... como socialista Orgulloso de tener un Presidente como Montilla... Qué sumarísimo de la sinvergüenza Terribas... qué falta de respeto al Presidente de la Generalitat.
Cal dir que després daquest discurs tan elaborat, argumentat, objectiu i ponderat, el senyor Martín es va disculpar públicament, va retirar aquestes aportacions dalta volada del seu perfil i ha estat cessat duns quants càrrecs. Això sí, segons linformatiu digital E-noticies, continua formant part de lexecutiva del PSC i, sobretot, presidint lInstitut Metropolità del Taxi, amb un sou anual de 100.000 euros.
Fets i no paraules. Com diria en Schuster: No hase falta desir nada más.