Els usos públics de les torres de guaita
Un dels elements més característics
del patrimoni arquitectònic
i històric de Cambrils
és el conjunt de torres de guaita. Sota aquest nom sapleguen
diferents construccions de tipologia similar però dorígens diferents
i, fins i tot, amb funcions lleugerament distintes. En general,
es tracta dedificacions amb un caràcter originalment militar. Un
dels exemples més complets és la torre del Port, protagonista
destacada de les estampes més conegudes del litoral cambrilenc.
Aquesta torre shauria erigit a finals del segle XVI (i probablement
reconstruïda un segle més tard) per vigilar la costa dels moviments
de naus enemigues, tant en temps de guerra com en temporada
datacs pirates, tan freqüents en aquests paratges. Al segle XVIII,
hi ha constància que lajuntament mantenia una persona, que
habitava la torre, per fer les guaites i es disposava també de lajut
dun o dos canons per a la defensa. Al mateix temps, la torre
complia la funció de control del moviment de barques i llaguts
al port de Cambrils, així com la vigilància del contraban, habitual
a la nostra costa. Encara més, la capacitat interior de la torre
permetia acollir temporalment aquelles persones que, davant
dun atac, es veien obligades a refugiar-shi. Aquesta darrera
funció hauria estat, especialment, la de les torres de guaita que
trobem en diversos masos antics escampats arreu del terme. Les
famílies que hi vivien en podien fer ús en temps dinseguretat i
bandolerisme. Cal considerar que es tractava de masos aïllats dels
nuclis urbans, que no disposaven daltra mesura de protecció que
la seva fortificació expressa. Aquestes torres adossades són, en
general, de molt bona factura. Van proliferar entre la baixa edat
mitjana i lalta edat moderna. En tenim exemples repartits arreu,
al mas dels Tegells, el mas de Vilagrassa i el mas del Pi, o dins del
poble, com les torres del Casiano i de lHort del Llimó. Però, sens
dubte, lexemple més exquisit daquest tipus arquitectònic és la
Els usos públics
de les torres
de guaita
torre de lermita de la Mare de Déu del Camí, datada al segle
XIV. Algunes daquestes torres apareixen actualment isolades
(com la del Mas del Bisbe), tot i que existeixen evidències de
construccions annexes, avui desaparegudes. També es donen
altres casos interessants, en què al costat de la torre i el mas hi
ha un petit pati emmurallat. Són els casos del mas den Blai, que
compta amb una torre alta i esvelta, i el mas den Folc, tots dos
a la partida de les Planes. Evidentment, moltes torres de guaita
no han arribat fins als nostres dies, com les de la fortificació de la
Castlania, recentment excavada per un equip darqueòlegs que
hi han documentat el basament duna torre. En altres casos, la
toponímia ha fossilitzat lexistència daquest tipus de construccions,
com el molí de la Torre, que tan important va ser per al
poble i del qual en quedaven restes fins que sen va fer taula rasa
en urbanitzar la zona. Amb la introducció dels mètodes bèl·lics
moderns, les torres de guaita van perdre la seva funció defensiva
i es van reconvertir en habitatges (el cas de la torre del Port) o,
simplement, van ser abandonades.
Unes quantes daquestes construccions, però, han estat arranjades de manera molt correcta i algunes shan reutilitzat per a equipaments museístics. Cal recordar la labor del Centre dEstudis Cambrilencs en la restauració de les torres de lErmita i del Mas del Bisbe. Recentment, lAjuntament de Cambrils ha adquirit les torres de lHort del Llimó i de lEsquirol (aquesta no correspon pròpiament a una torre de guaita, sinó a una estació de telègraf òptic), tal com ja havia adquirit la del Port. Altres torres, especialment aquelles que es troben en finques privades abandonades, corren el risc denrunar-se per sempre, tot i que, en principi, estan protegides per llei. Cal ser conscients de la importància daquest conjunt tan extens de torres de guaita escampades pel municipi, que constitueix un ric patrimoni local, malgrat ser poc conegut per la major part de la població, alhora que poc analitzat pels estudiosos. En aquest sentit rau la meva crida a estudiar-lo, preservar-lo, reutilitzar-lo i donar-lo a conèixer. Per exemple, aquestes torres encara poden complir la funció de guaita des del punt de vista de loci, de manera similar a com va ser concebuda la torre del Parc Samà, un mirador del nostre paisatge. Així, el Catàleg de Paisatge del Camp de Tarragona identifica la torre de lErmita com una talaia excepcional de la plana litoral. Lactualització de les funcions de guaita daquestes torres, reconvertint-les en miradors, és una manera de connectar el litoral intensament urbanitzat amb la plana agrícola del municipi, el teixit urbà amb el parcel·lari rural, enllà fins on arribi la vista.
Unes quantes daquestes construccions, però, han estat arranjades de manera molt correcta i algunes shan reutilitzat per a equipaments museístics. Cal recordar la labor del Centre dEstudis Cambrilencs en la restauració de les torres de lErmita i del Mas del Bisbe. Recentment, lAjuntament de Cambrils ha adquirit les torres de lHort del Llimó i de lEsquirol (aquesta no correspon pròpiament a una torre de guaita, sinó a una estació de telègraf òptic), tal com ja havia adquirit la del Port. Altres torres, especialment aquelles que es troben en finques privades abandonades, corren el risc denrunar-se per sempre, tot i que, en principi, estan protegides per llei. Cal ser conscients de la importància daquest conjunt tan extens de torres de guaita escampades pel municipi, que constitueix un ric patrimoni local, malgrat ser poc conegut per la major part de la població, alhora que poc analitzat pels estudiosos. En aquest sentit rau la meva crida a estudiar-lo, preservar-lo, reutilitzar-lo i donar-lo a conèixer. Per exemple, aquestes torres encara poden complir la funció de guaita des del punt de vista de loci, de manera similar a com va ser concebuda la torre del Parc Samà, un mirador del nostre paisatge. Així, el Catàleg de Paisatge del Camp de Tarragona identifica la torre de lErmita com una talaia excepcional de la plana litoral. Lactualització de les funcions de guaita daquestes torres, reconvertint-les en miradors, és una manera de connectar el litoral intensament urbanitzat amb la plana agrícola del municipi, el teixit urbà amb el parcel·lari rural, enllà fins on arribi la vista.