Passejant pel passeig de ponent
Actualment, una de les millors
maneres de gaudir del clima de
Cambrils és transitar pels passejos
costaners. La connexió que
han experimentat darrerament ha
facilitat un trànsit continuat de vianants, patinadors i ciclistes
en tots els sentits. El més massificat és el tram de llevant, ja
que en segons quins moments del cap de setmana fins i tot hi
ha una saturació. El tram de ponent, arranjat més recentment,
presenta una menor densificació afavorida també perquè
resulta més espaiós. En aquesta zona del municipi lespeculació
urbanística del turisme no va ser igual que a la zona del
Cavet,Vilafortuny i el Cap de Sant Pere i això va deixar certs
espais que shan mantingut intactes fins fa molt pocs anys,
com és el cas de la zona de lArdiaca. El manteniment en el
tram de ponent dalguns càmpings també ha estat un element
que fins ara ha evitat una major transformació. Cal dir que el
símbol del canvi de tendència respecte al que shavia fet a la
zona de llevant va ser la preservació de la vil·la romana de la
Llosa. Precisament les urbanitzacions de llevant són un bon
lloc per fer recerca del que va ser el creixement urbanístic de
la dècada de 1960 i 1970. Un dels casos més singulars és la
urbanització del Pueblo Eldorado Playa, un projecte inicial de
resort endegat per una empresa dorigen suís. La particular
interpretació de larquitectura mexicana pròpia dels estàndards
turístics de lèpoca va configurar un barri amb unes
característiques singulars. També en els darrers anys sha vist
millorat el seu tradicional aïllament respecte de la resta del
municipi amb lobertura duna connexió vial amb la resta de
barris que el separen de la zona del Port. Lluny queda lèpoca
en què els habitants daquesta urbanització feien un dret
exclusiu del tram de platja.
A lextrem del municipi, a lactual urbanització de Cambrils Mediterrani, hi trobem un edifici ben singular, el Mas de lArany. Lamentablement avui en dia pateix un procés de degradació per culpa del seu abandonament, però representa un cas excel·lent dels masos fortificats que hi havia propers a la costa. El mas resulta proper a la riera de Riudecanyes. La seva desembocadura ens pot fer imaginar com devia ser el pas de la riera dAlforja abans de la seva canalització a mitjans de 1970. Igualment ens podem fer una idea dels perills que amaguen les històriques rierades que han viscut les nostres rieres i fer-nos una idea de com ho devien viure els nostres avantpassats. Aquest indret de la riera de Riudecanyes va ser testimoni del trist accident ferroviari de 1907 quan una porció del pont es va desplomar.
Un cop situats a la riera resulta interessant descobrir el terme veí de Mont-roig del Camp, el que allí en diuen la platja de les Barqueres. El primer que sorprèn és lescassa pressió urbanística que sha donat en aquest indret, amb zones de primera línia de mar que es mantenen totalment intactes. No ha destranyar que aquest fos lindret escollit pel músic Lou Bennett (desaparegut el 1997) per tal destablir-hi la seva residència. És curiós que en àmbits musicals se situa erròniament la residència daquest organista internacional a Cambrils, on sí que no era estrany veurel. Continuant per la platja de Mont-roig trobem tota mena de desgavells urbanístics propis daquest creixement desordenat que ha caracteritzat la costa de casa nostra. Amb nombrosos problemes daccessibilitat i a una distància relativament propera arribem a la desembocadura del barranc de la Pixerota, on hi ha les restes abandonades però prou ben intactes duna construcció de defensa pròpia de la Guerra Civil. Ledifici és un testimoni de la importància estratègica daquesta zona per a lexèrcit republicà que durant mesos hi va tenir instal·lades nombroses tropes. Però això ja seria motiu duna altra columna.
A lextrem del municipi, a lactual urbanització de Cambrils Mediterrani, hi trobem un edifici ben singular, el Mas de lArany. Lamentablement avui en dia pateix un procés de degradació per culpa del seu abandonament, però representa un cas excel·lent dels masos fortificats que hi havia propers a la costa. El mas resulta proper a la riera de Riudecanyes. La seva desembocadura ens pot fer imaginar com devia ser el pas de la riera dAlforja abans de la seva canalització a mitjans de 1970. Igualment ens podem fer una idea dels perills que amaguen les històriques rierades que han viscut les nostres rieres i fer-nos una idea de com ho devien viure els nostres avantpassats. Aquest indret de la riera de Riudecanyes va ser testimoni del trist accident ferroviari de 1907 quan una porció del pont es va desplomar.
Un cop situats a la riera resulta interessant descobrir el terme veí de Mont-roig del Camp, el que allí en diuen la platja de les Barqueres. El primer que sorprèn és lescassa pressió urbanística que sha donat en aquest indret, amb zones de primera línia de mar que es mantenen totalment intactes. No ha destranyar que aquest fos lindret escollit pel músic Lou Bennett (desaparegut el 1997) per tal destablir-hi la seva residència. És curiós que en àmbits musicals se situa erròniament la residència daquest organista internacional a Cambrils, on sí que no era estrany veurel. Continuant per la platja de Mont-roig trobem tota mena de desgavells urbanístics propis daquest creixement desordenat que ha caracteritzat la costa de casa nostra. Amb nombrosos problemes daccessibilitat i a una distància relativament propera arribem a la desembocadura del barranc de la Pixerota, on hi ha les restes abandonades però prou ben intactes duna construcció de defensa pròpia de la Guerra Civil. Ledifici és un testimoni de la importància estratègica daquesta zona per a lexèrcit republicà que durant mesos hi va tenir instal·lades nombroses tropes. Però això ja seria motiu duna altra columna.