Nevada excepcional o incompetència habitual
Les imatges de la Costa Brava a les fosques dies i dies, amb milers de persones buscant-se la vida per resistir els efectes de la neu del 8 de març, ja formen part del nostre imaginari col·lectiu. Els paisatges blancs tendeixen a desvetllar sentiments positius, en un primer moment. Malauradament per als governants catalans, la reacció dels ciutadans i alcaldes de les comarques de Girona no ha estat gens lírica ni pastoril. La manca de subministrament elèctric ha causat un enorme perjudici econòmic i també el prestigi exterior del país ha patit un sotrac. Lloret, Tossa, Platja dAro, viles turístiques, van convertir-se en una inhòspita gola de llop.
Que nevi al març és una cosa insòlita a les nostres contrades, però dexcepcional, res de res. No cal ser Tomàs Molina per saber que la irregularitat és un tret clau del clima mediterrani i que les nevades a finals dhivern no són un fenomen paranormal; formen part del tarannà climàtic de Catalunya.
Felipe II sexcusava en los elementos per justificar la gran desfeta de la famosa Armada Invencible. Ara, Montilla, Nadal, Saura, Carod i companyia també troben en la meteorologia adversa la clau de volta que serveix per tapar la seva mala gestió per contrarestar els efectes del temporal. De fet, es repeteix lesquema de lincendi dHorta per defugir les acusacions de manifesta descoordinació,
manca dinformació i ineficàcia.
Que no ens prenguin més el pèl; ni van caure 3 metres de neu ni això va ser el Katrina o el tsunami del Sud-est dÀsia.
Per començar, diumenge dia 7, TV3 ja havia advertit que bona part de Catalunya lendemà seria un mantell blanc; doncs el conseller Saura, màxim responsable segons tots els protocolscats, era a Mallorca en una imprescindible reunió per parlar dels estatuts, dilluns al matí. El cap de Protecció Civil, en lloc destar al peu del canó, des de primera hora, es va trobar encallat al servei de rodalies. Les rodes de premsa del senyor Joan Boada, secretari general dInterior, mà esquerra de Saura, anunciant una normalització quan tot just començava el gèlid viacrucis per als penitents usuaris de Fecsa-Endesa. La visita sorpresa del senyor president a les oficines de la companyia elèctrica el dimarts seguint la seva màxima fets i no paraules i amb els apoteòsics resultats coneguts per tothom: divendres, més de 30.000 abonats amb espelmes.
Més enllà de superar el millor guió duna pel·lícula dels Marx o dels esforçats personatges del Polònia, el capteniment del Govern del Tripartit aquella setmana va ser molt qüestionable. Això de renyar tothom i repartir culpes a tort i a dret: ciutadans, elèctriques, serveis meteorològics, anti-MAT, governs del Pujol... és més pròpia del marrec que vol justificar davant del mestre que lha sorprès in fraganti fent una malifeta. Tot val abans dagafar el brau per les banyes, donar la cara des del primer
moment davant una ciutadania desnortada i fer un edificant exercici dautocrítica.
Molts catalans han quedat més glaçats per la improvisació i la poca capacitat dels dirigents que no pas per la neu; ells han convertit un episodi meteorològic previsible en un caos digne dels films catastrofistes de Hollywood.
Per molt excepcional que hom vulgui considerar aquesta última nevada, lúnic que molts catalans han constatat i han patit és una incompetència ja massa habitual en aquests darrers temps. Les hemeroteques ens permeten recordar anteriors gestions poc llustroses: esvoranc al Carmel, desastre ferroviari de les obres de lAVE, la sequera del 2008 amb els precs a la Moreneta...
Això sí, prohibit dimitir!
Que nevi al març és una cosa insòlita a les nostres contrades, però dexcepcional, res de res. No cal ser Tomàs Molina per saber que la irregularitat és un tret clau del clima mediterrani i que les nevades a finals dhivern no són un fenomen paranormal; formen part del tarannà climàtic de Catalunya.
Felipe II sexcusava en los elementos per justificar la gran desfeta de la famosa Armada Invencible. Ara, Montilla, Nadal, Saura, Carod i companyia també troben en la meteorologia adversa la clau de volta que serveix per tapar la seva mala gestió per contrarestar els efectes del temporal. De fet, es repeteix lesquema de lincendi dHorta per defugir les acusacions de manifesta descoordinació,
manca dinformació i ineficàcia.
Que no ens prenguin més el pèl; ni van caure 3 metres de neu ni això va ser el Katrina o el tsunami del Sud-est dÀsia.
Per començar, diumenge dia 7, TV3 ja havia advertit que bona part de Catalunya lendemà seria un mantell blanc; doncs el conseller Saura, màxim responsable segons tots els protocolscats, era a Mallorca en una imprescindible reunió per parlar dels estatuts, dilluns al matí. El cap de Protecció Civil, en lloc destar al peu del canó, des de primera hora, es va trobar encallat al servei de rodalies. Les rodes de premsa del senyor Joan Boada, secretari general dInterior, mà esquerra de Saura, anunciant una normalització quan tot just començava el gèlid viacrucis per als penitents usuaris de Fecsa-Endesa. La visita sorpresa del senyor president a les oficines de la companyia elèctrica el dimarts seguint la seva màxima fets i no paraules i amb els apoteòsics resultats coneguts per tothom: divendres, més de 30.000 abonats amb espelmes.
Més enllà de superar el millor guió duna pel·lícula dels Marx o dels esforçats personatges del Polònia, el capteniment del Govern del Tripartit aquella setmana va ser molt qüestionable. Això de renyar tothom i repartir culpes a tort i a dret: ciutadans, elèctriques, serveis meteorològics, anti-MAT, governs del Pujol... és més pròpia del marrec que vol justificar davant del mestre que lha sorprès in fraganti fent una malifeta. Tot val abans dagafar el brau per les banyes, donar la cara des del primer
moment davant una ciutadania desnortada i fer un edificant exercici dautocrítica.
Molts catalans han quedat més glaçats per la improvisació i la poca capacitat dels dirigents que no pas per la neu; ells han convertit un episodi meteorològic previsible en un caos digne dels films catastrofistes de Hollywood.
Per molt excepcional que hom vulgui considerar aquesta última nevada, lúnic que molts catalans han constatat i han patit és una incompetència ja massa habitual en aquests darrers temps. Les hemeroteques ens permeten recordar anteriors gestions poc llustroses: esvoranc al Carmel, desastre ferroviari de les obres de lAVE, la sequera del 2008 amb els precs a la Moreneta...
Això sí, prohibit dimitir!