La Setmana de la Ciència posa damunt de la taula el debat sobre la presència dels transgènics en l'agricultura
 |
| Un moment de la taula rodona organitzada ahir a la tarda. D'esquerra a dreta: Sònia Gómez Galera, Miquel Vallmitjana, Román Galimany i Josep M. Pagès, com a presentador de l'acte |
L'agricultura, els transgènics i la biodiversitat van sortir a debat ahir a la tarda en una taula rodona que formava part dels actes de la Setmana de la Ciència. En aquesta es van trobar tres experts en la matèria pertanyents a tres àmbits diferents. Per un costat, hi va participar el bioquímic i doctor en farmàcia per la universitat francesa de Nancy Román Galimany; el biòleg i membre de "Som lo que sembrem" Miquel Vallmitjana i la tècnica de la comissió de bioseguretat del Servei de Producció Agrícola del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya, Sònia Gómez Galera. La presentació de l'acte va anar a càrrec del director de RTV Cambrils, Josep M. Pagès.
Román Galimany: "Poden ser elements que incideixin en la salut, ja alguns poden actuar com a "bloquejants" d'antibiòtics"
Román Galimany va explicar a Revista Cambrils Diari Digital que va començar a interessar-se pel tema dels transgènics fa uns 15 o 25 anys, quan pertanyia al comitè d'ètic de l'Hospital Can Ruti de Badalona. "Allà es feia una avaluació de tots els medicaments nous que entraven a l'hospital a través dels assajos clínics. Se superaven tres etapes i després sortien el mercat. El tema em va interessar, perquè en el tema dels transgènics hi havia la modificació genètica d'uns aliments, però en canvi no es feia un seguiment tan exhaustiu com en el cas dels medicaments. Quan comences a estudiar-los te n'adones que poden ser elements que incideixin en la salut, ja alguns poden actuar com a "bloquejants" d'antibiòtics. Els transgènics s'utilitzen cada vegada més i també derivats d'aquests que serveixen per a la preparació d'altres aliments i conserves". Segons va dir Galimany, és important que hi hagi un etiquetatge adequat per aquests productes. "La gent ha de saber que determinats productes porten substàncies derivades d'un aliment que està cultivat transgènicament. És molt important i s'ha d'exigir a l'administració i que aquesta ho compleixi de manera molt severa. No s'ha demostrat que siguin nocius en alguns aspectes, però si hi ha una sèrie de sospites i reaccions que poden passar. Tampoc s'ha demostrar que no siguin nocius, per tant, val la pena que la gent tingui informació i sàpiguen què mengen".
Miquel Vallmitjana: "El camp només n'és un i nosaltres creiem que aquesta pràctica no és compatible"
Per la seva part, Miquel Vallmitjana com a membre de "Som lo que sembrem" una entitat que va portar una llei al Parlament per declarar Catalunya com un territori lliure de transgènics va explicar el perquè s'hauria d'estar en contra d'aquesta tecnologia aplicada a l'agricultura. Tal com va dir, "el camp només n'és un i nosaltres creiem que aquesta pràctica no és compatible. Posats a triar preferim una agricultura més sostenible que no pas tant una agricultura productivista fent servir aquesta tècnica que és la biotecnologia o els transgènics". Per raons de sostenibilitat, Vallmitjana va insistir que "aquest no és el camí adequat, perquè estem perdent biodiversitat, s'estan guanyant monopolis i estem perdent sobirania alimentària".
Finalment, Sònia Gómez va fer un repàs de les activitats que es realitzen a Catalunya amb els organismes genèticament modificats i la tasca que fa l'administració per regular-los segons el que diu la normativa. Quant a dades de les superfícies agrícoles que existeixen, va explicar que, "ara mateix, un 51% del blat de moro que es produeix és genèticament modificat. Per tant, és un cultiu que és molt important a la nostra terra".