Josep-Lluís Carod-Rovira al despatx que ocupava al Palau de la Generalitat

La notícia informativa va esclatar el dilluns 26 de gener amb la publicació al diari ABC de la reunió mantinguda pel conseller en cap, el cambrilenc Josep-Lluís Carod-Rovira, amb integrants de la cúpula d’ETA. Segons el rotatiu madrileny, la trobada va tenir lloc a primers de gener i en algun indret de la Catalunya Nord. Carod-Rovira no havia informat els seus socis de govern, i menys encara el president de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall. Les reaccions no es van fer esperar i el mateix conseller en cap confirmava la notícia, enmig d’una allau de reaccions que van abocar en el major conflicte polític que ha viscut Catalunya en els darrers anys. Carod-Rovira va justificar la seva trobada amb ETA per tal de buscar solucions pacífiques al conflicte basc, arguments que va contrarestar la maquinària espanyolista del Partit Popular per tal de donar una imatge de Carod de col·laboracionista amb banda armada, i sota aquesta acusació fins i tot se li podrien imputar delictes.

En un primer moment, el conseller en cap va presentar la dimissió, que no va ser acceptada pel president de la Generalitat, Pasqual Maragall, que davant les pressions dels líders socialistes del PSOE es va fer efectiva, a mitges, el dimarts per la tarda, amb la retirada de funcions del conseller en cap, però mantenint-lo en el càrrec de conseller del govern. La reacció de Carod-Rovira va ser també immediata i va anunciar que es presentava a les eleccions al Congrés dels Diputats a Madrid per tal que siguin els ciutadans els que determinin si estava justificada o no la seva trobada amb ETA.

Atacs des de Madrid

L’anunci de Carod de presentar-se novament a les eleccions i el manteniment del tripartit al govern de la Generalitat va implicar una reacció més virulenta encara per part de diferents partits polítics, i especialment dels mitjans de comunicació de Madrid. A partir del dimecres 28 de gener, els comentaris de l’afer Carod es van centrar a qüestionar la legitimitat de l’ús partidista de la informació generada pel Centro Nacional de Inteligencia i l’esforç per part del PP de dimensionar la trobada de Carod per tal de desgastar el PSOE i el govern de la Generalitat, i criminalitzar el nacionalisme perifèric, especialment el català, però de retruc també el basc. En aquest sentit es va qüestionar les vies de filtració de la informació, així com la manca d’efectivitat per tal de capturar els etarres.

Tancada la crisi per part dels membres del govern de la Generalitat, queda obert, d’ara endavant, el futur polític del cambrilenc Josep-Lluís Carod-Rovira, que, en declaracions a Catalunya Ràdio, no descarta que passat el 14-M pugui recuperar la Conselleria en Cap, segons com es desenvolupin els esdeveniments.